El populisme amenaça Europa i l'euro

Un dels pilars bàsics de la UE, la solidaritat, torna a trontollar. Finlàndia, un dels socis modèlics de la Unió Europea, ratificava diumenge l'èxit electoral d'una formació euroescèptica, amb un discurs contrari a la immigració i disposada a aturar el rescat financer de Portugal amb diners comunitaris. L'altre xoc es produïa a l'Europa del sud. França bloquejava durant unes hores el trànsit ferroviari a la frontera italiana per evitar l'entrada d'immigrants tunisians que han aconseguit de les autoritats italianes un permís temporal de residència que els permet viatjar a través de la zona Schengen. Bèlgica i Holanda també van reforçar diumenge els controls policials als seus aeroports internacionals per evitar l'arribada d'immigrants tunisians provinents d'Itàlia.

El diari italià La Repubblica va carregar ahir en el seu editorial contra francesos i italians. "Dos populismes s'enfronten a Europa en un espectacle poc edificant. Miserable", etzibava el rotatiu. Nicolas Sarkozy endureix el seu discurs sobre seguretat i immigració cada cop que les enquestes li són desfavorables, i l'italià Silvio Berlusconi, que depèn del suport de la Lliga Nord, ha fet del populisme el seu estil de governar.

Roma i París van optar per rebaixar la tensió ahir a la tarda i el trànsit ferroviari va funcionar amb normalitat. També va tornar la calma a la localitat italiana de Ventimiglia, a 6 quilòmetres de la frontera francesa, on diumenge centenars d'immigrants tunisians i activistes italians i francesos van ocupar les vies del tren en senyal de protesta pel bloqueig de París a l'anomenat "tren de la dignitat".

El ministre d'Afers Estrangers italià, Franco Frattini, va acusar França d'actuar de manera "il·legítima i en una clara violació dels principis europeus". Roma va fer arribar una "forta protesta" formal al govern francès a través del seu ambaixador a París. Per la seva banda, la Comissió Europea, que durant tot diumenge va demanar prudència als dos governs en mig d'aquest estira-i-arronsa diplomàtic, jurídic i humanitari, va prendre partit ahir finalment per França.

Schengen, en perill

La comissària europea d'Interior, la sueca Cecilia Malmström, confirmava ahir que el govern de Nicolas Sarkozy té dret a imposar controls temporals a les seves fronteres si creu que hi ha motius "d'ordre públic". L'acord de Schengen autoritza que els immigrants amb un permís de residència temporal puguin viatjar per qualsevol país a l'interior d'aquest espai de lliure circulació. París, però, contesta a la legalitat d'aquests permisos agafant-se a aquell punt de l'acord que matisa que, per poder entrar en un altre país de la zona Schengen, cal acreditar que es "tenen els recursos econòmics suficients" i que no s'és "una amenaça per a la seguretat pública". Els controls temporals no es poden mantenir més de 30 dies.

La Comissió Europea nega que els acords de Schengen estiguin en perill per aquest episodi. Però les "tensions migratòries", com les anomena l'executiu, no han desaparegut. França i Itàlia tenen una cimera bilateral prevista per al pròxim 26 d'abril. La immigració provinent del nord d'Àfrica serà també un dels temes forts de l'agenda del Consell Europeu de caps d'estat i de govern del 24 de juny.

Solidaritat europea

La petita victòria francesa contrasta amb el dur enfrontament que Nicolas Sarkozy va mantenir l'estiu passat amb les autoritats comunitàries pel seu pla de repatriacions forçades de ciutadans d'ètnia gitana. Probablement per això, Romania va voler enviar el seu missatge particular a les autoritats franceses i va anunciar que estaven disposats a acollir algunes desenes d'immigrants tunisians al seu territori. El govern de Roma està decidit a concedir permisos temporals de residència "humanitaris" als més de 26.000 immigrants arribats a les costes italianes provinents de Tunísia, abans del dia 5 d'abril. Els arribats després d'aquesta data seran retornats al seu país d'origen, segons l'acord negociat amb el govern tunisià.

El ministeri italià de l'Interior no ha precisat, per ara, quants permisos de residència s'han atorgat fins ara perquè es tramiten des de diferents jurisdiccions policials.

Des de fa setmanes, Itàlia intenta negociar sense èxit la "solidaritat" dels seus socis europeus perquè acullin una part d'aquests immigrants, però la UE fa diferències entre els centenars de refugiats libis arribats a Malta fugint dels bombardejos i els milers de tunisians, a qui considera immigrants econòmics i no vol donar els mateixos drets que als asilats. França i París tornaran a posar les seves diferències sobre la taula a la trobada bilateral de dimarts que ve.

Mentrestant, la Unió Europea assisteix aclaparada a una degradació política que acaba passant factura a les urnes i a l'estabilitat econòmica de la moneda única. La Comissió Europea reconeixia ahir la seva frustració per l'evolució de formacions populistes i euroescèptiques arreu de la Unió. La victòria electoral de la formació Veritables Finlandesos, que es consolida com una de les forces clau en la negociació d'un futur govern a Finlàndia, ha estat l'últim toc d'alerta.