La por de la recessió reviu la febre de l'or

Barcelona.Els diners són porucs. Són capaços de renunciar a la rendibilitat per obtenir seguretat, i encara més en situacions de turbulències financeres com l'actual. La crisi sense precedents que viuen algunes economies de la zona euro, les dificultats que viuen les finances nord-americanes o les sacsejades constants en el món financer han desfermat el que entre els analistes econòmics s'anomena "fugida cap a la qualitat". Això significa que els inversors traslladen els diners des de valors que presenten dubtes sobre la seva solidesa fins a d'altres de mundialment entesos com a segurs: l'or i altres metalls preciosos, algunes divises com el franc suís, i el deute de les economies més vigoroses i robustes, com l'alemanya.

El preu de l'or ha escalat un 34% des de principi d'any. Només a l'agost la pujada supera el 17%. Això fa que ara es comenci a parlar d'una bombolla en aquest mercat. El magnat George Soros, per exemple, ha reduït part de les seves inversions en aquest metall. Però també hi ha qui entén que la demanda està fortament sostinguda per països com la Xina o l'Índia, grans consumidors d'aquest metall preciós.

Amb bombolla o sense, l'or segueix marcant rècords històrics, com va passar ahir, quan va arribar a valer 1.917 dòlars per unça, tot i que després es va desinflar fins als 1.886 dòlars. Es pot parlar d'una nova febre de l'or, una escalada que alguns analistes preveuen que superarà els 2.000 dòlars per unça a finals d'any.

"Els diners busquen refugi en temps difícils i ho fan en massa", diu Xavier Teixidor, director de l'agència de valors Renta 4 a Barcelona, que parla de la psicologia de les inversions. Aquest analista argumenta que els mercats temen una nova recessió econòmica, d'aquí que estiguin disposats a renunciar a la rendibilitat si a canvi obtenen la màxima seguretat en les seves inversions. Aquest és el motiu de l'escalada del preu de l'or, la revalorització exagerada del franc suís i l'entrada en massa d'inversors en el deute alemany i també en el nord-americà.

La rebaixa de la qualificació del deute dels Estats Units per part de Standard & Poor's no ha tret atractiu als bons del país, que continuen tenint una forta demanda. "Tot i la rebaixa, els EUA són la principal economia del món, i a això s'hi ha d'afegir que Europa està com està i que es posa en dubte que els països emergents, especialment la Xina, puguin tirar del carro", raona Teixidor.

Refugi o bombolla?

El cas és que els inversors busquen seguretat però en l'alça de metalls com l'or també hi ha qui hi veu elements d'especulació. "El mercat dels metalls preciosos està dominat per l'especulació i els excessos", comenta en una nota José Luis Martínez, analista de Citi. Tot i així, Martínez posa en relleu la forta demanda d'inversió en or, tant en monedes i lingots, com per a joieria, provinent de països asiàtics, que actualment lideren el creixement de l'economia mundial.

La demanda d'or també queda patent en l'enorme volum d'inversió en aquest metall registrada els últims dies. David Stroud, conseller delegat de TS Capital Partners, va explicar a Bloomberg que, en els últims 10 dies, el volum d'intercanvi d'or ha multiplicat per vuit els nivells registrats durant l'últim trimestre, cosa que indica -segons Stroud- que hi ha un sobreescalfament en aquest mercat.

L'escalada del preu d'aquest metall preciós coincideix també amb la demanda que ahir va posar sobre la taula la ministra de Treball alemanya, Ursula von der Leyen, que va plantejar que els països que hagin de recórrer al fons de rescat europeu aportin com a garantia les seves reserves d'or i les seves participacions en empreses estatals. La cancellera alemanya, Angela Mekel, va afanyar-se a rebutjar la proposta de Von der Leyen. La ministra estima que aquestes garanties podrien assolir volums de centanars de milers de milions d'euros. La fórmula, sorgida des del mateix govern de Merkel, confirma les desavinences entre els membres de l'executiu alemany, on cada vegada sorgeixen més veus en contra de reformar el fons de rescat europeu. Tot i així, es dóna per fet que aquestes reformes s'aprovaran sense problemes al Parlament de Berlín, ja que compten amb el suport de bona part dels partits de l'oposició.

Invertir en francs suïssos

L'or i la resta de metalls preciosos, com la plata o el platí, no han estat els únics actius reforçats per les turbulències financeres. Suïssa és coneguda, entre altres coses, per la fortalesa de la seva banca. El país no és a la llista de paradisos fiscals però sí que aconsegueix atreure capital per la baixa fiscalitat que aplica als dipòsits i perquè inclou a la Constitució el secret bancari. La robusta economia suïssa s'enfronta, no obstant, a l'inconvenient de ser considerada un refugi quan les coses van mal dades. En aquest sentit la pitjor part se l'ha endut la seva moneda.

El franc suís va fregar la paritat amb l'euro a principis d'agost. En els dos últims anys de crisi, la divisa helvètica s'ha revaluat un 25% respecte a la moneda única, una alça que ha agafat embranzida en els últims tres mesos. L'escalada del franc suís penalitza fortament les exportacions del país, que viu principalment de la seva indústria tecnificada i puntera.

Durant les últimes setmanes, el Banc Nacional Suís (BNS) -l'equivalent al Banc Central Europeu- s'ha vist obligat a intervenir en diverses ocasions per refredar l'apreciació de la seva divisa. L'entitat monetària va injectar liquiditat en francs suïssos al mercat, fet que debilita la moneda nacional. La reacció va ser immediata, i el franc va allunyar la seva paritat amb l'euro. Un franc s'intercanviava ahir en 0,88 euros, o el que és el mateix, cada euro es valorava en 1,14 francs.