Publicitat
Publicitat

REFORMA ELS REPTES DE L'EDUCACIÓ SUPERIOR

El debat sobre el futur de la universitat està sobre la taula

Els rectors catalans s'expliquen

Les universitats catalanes viuen moments de canvis que afectaran el futur del sistema de l'educació superior. La retallada de l'aportació pública (un 16% menys que el 2010) ha fet replantejar les prioritats de cada centre. Vuit rectors de les universitats públiques catalanes expliquen com veuen el futur en tres punts importants que s'estan debatent ara mateix: la proposta d'apujar les taxes que paguen els estudiants per la matrícula; la necessitat de redissenyar el mapa dels graus per evitar repeticions irracionals entre els diferents centres, i la manera més eficient i justa de governar les universitats. Són temes que s'estan plantejant a mitjà termini i que tindran conseqüències en el futur. Encara caldria reflexionar a més llarg termini, però ara mateix tots els centres viuen una situació d'emergència, ja que els ajustos en els seus pressupostos els han obligats a prendre mesures urgents i immediates. També els hem demanat que expliquessin com s'ha fet l'ajust en cada centre i les solucions que han aplicat són variades. Alguns s'han vist obligats a prescindir de professors associats, d'altres s'han endeutat o han reduït l'oferta de màsters. De moment, diuen, han parat el cop, però és preparen per al que vindrà.

1. Cal apujar les taxes?
2. Cal reduir graus?
3. Quin model de govern vol?
4. Quins ajustos ha hagut de fer al seu centre?

Ana Ripoll. Rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

  1. Possiblement sí, però hauria d'anar acompanyat d'una anàlisi exhaustiva i també d'una política de beques que no deixi ningú fora de la universitat. Si l'estudiant ha de pagar més o no, això no es pot dir de manera frívola, ni tampoc crec que sigui l'únic factor per sortir de la crisi. És un debat que s'ha d'obrir però fent un estudi rigorós per esbrinar si aquest 15% que paga ara l'estudiant és correcte o no, tenint en compte tots els impostos que paguem tots.
  2. Més que tancar graus la idea és compartir, entre diverses universitats. Això és el que s'ha de determinar com es fa. Tot el que suposi una racionalitzacio és positiu, no dic que no, però s'ha de garantir l'autonomia de cada universitat. Possiblement no tots hem de fer de tot, i seria bo que cada universitat pogués reforçar el que és una fortalesa per a ella. Però aquesta és una decisió de cada universitat, i això s'ha de tenir en compte quan es faci aquesta discussió general.
  3. L'òrgan de govern de la universitat hauria de ser mixt, no només els acadèmics, sinó amb participació social. Però el més important és que el que digui l'òrgan de govern de la universitat es pugui dur a terme. Ara tenim massa òrgans, massa comissions que fan tots els processos molt lents. Quant a l'elecció del rector, considero que cal convèncer la gent que el que vols fer és el millor per a la universitat. I cal més autonomia. Hauríem de poder decidir-ho tot però ara no tenim autonomia real i la necessitem.
  4. Hem reduït els màsters globalment, tant oficials com propis. I hem reconfigurat els graus per fer les classes magistrals en grups més grans. Això passarà, esclar, per no renovar el contracte a alguns professors associats, que ja tenen una feina fora, però encara no sabem quan. El que és cert és que de cara al pressupost del 2012 sí que haurem de fer una reorganització més important de la que hem fet el 2011 en l'àmbit del personal.

Dídac Ramírez. Rector de la Universitat de Barcelona (UB)

  1. En una situació de crisi com l'actual no és descartable dir als estudiants que conjunturalment han de contribuir una mica més al finançament de la universitat, com ha passat aquest any. Però cal vetllar perquè això no s'aprofiti per fer un canvi de model que obeeixi a raons ideològiques perquè llavors demanaria que redueixin pressupostos d'altres sectors menys importants. Qui ha de decidir tot això, però, és el Parlament, interpretant què vol la societat.
  2. Depèn. ¿Si un centre té un grau de referència mundial en sànscrit, que evidentment no tindrà una demanda espectacular, s'hauria de tancar? En la meva opinió, no. Ara: si una oferta amb poca demanda està duplicada, triplicada i quadriplicada en diferents universitats catalanes, crec que sí. La UB està disposada a contribuir de manera molt decidida a la racionalització del sistema.
  3. Aquest és un debat que ara mateix està plantejat d'una manera massa simple, que pot arribar a ser ximple. El problema no és com s'ha d'escollir el rector; el més important és que aquest rector tingui eines per governar i prendre decisions d'una manera àgil.
  4. Hem reorganitzat alguns serveis per estalviar. En personal, no estem cobrint les baixes per jubilació al ritme que seria necessari. Les compensem augmentant les hores de docència dels altres professors. El nombre d'associats no s'ha reduït, però sí les hores dels associats. Fins al moment podem dir que no ha anat gent al carrer.El Govern està incentivant ara les universitats que rebaixin la despesa en personal al 90% de la subvenció. La UB estava al 114% fa anys i la va reduir al 109% el 2009. Ara hem baixat al 98%, també perquè s'ha modificat la ràtio: el numerador són només els funcionaris i el denominador és l'aportació estructural, no la variable.

Josep Joan Moreso. Rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

  1. Crec que seria una bona solució en aquests moments. Si apugem les matrícules dels 1.000 euros actuals a 2.000, amb el 20% d'això es podrien pagar beques salari al 10% d'alumnes que ho tenen més malament, els que ara no es poden permetre deixar de treballar per anar a la universitat. Però caldria el compromís explícit del Govern que no aprofitarà la mesura per reduir l'aportació pública a la universitat, com va fer Tony Blair a la Gran Bretanya.
  2. Nosaltres ja hem apostat per l'especialització, en ciències socials i humanes, en biomedicina i en comunicació i TIC. I per combinar graus existents per crear títols comuns, com el de filosofia, política i economia.
  3. En la meva opinió, cal un únic òrgan de govern a la universitat, que no necessàriament ha de ser la fusió dels actuals consell social i consell de govern, però sí que haurà de ser mixt, amb participació interna i amb representació de la societat civil. El rector ha de ser un acadèmic de dins de la universitat. Per escollir-lo, caldria un model en què participi la comunitat universitària, però en el qual qui decideixi en última instància sigui aquest òrgan. Es podria crear una mena de senat acadèmic, un òrgan entre el claustre i el consell de govern actuals, que presentés una terna de candidats i que l'òrgan de govern n'escollís un.
  4. En personal d'administració i serveis hem hagut de fer una política salvatge de no cobrir cap baixa; i hem reduït un 47% el personal associat aquest curs. Dels 750 associats del curs passat hem passat a 400 aquest primer trimestre. Tenia dues opcions: reduir associats o frenar la promoció de futurs catedràtics, i vam creure que seria molt més dolorosa la segona opció. Segueixo pensant que és la decisió correcta, per no posar en risc la capacitat de futur de la universitat. He preferit fer-ho així i n'assumeixo la responsabilitat.

Antoni Giró. Rector de la UPC

  1. El fet que ara la majoria d'estudiants estiguin aportant la mateixa quantitat no és equitatiu. Podríem augmentar les taxes i que alguns paguessin el 25%-30% del cost de la plaça i uns altres un 10% o res, fins i tot, a través d'augmentar les beques. Si hi ha un increment de taxes, ha d'anar en paral·lel a un increment de beques perquè hi hagi un repartiment més equitatiu.
  2. Crec que el mapa de graus caldria analitzar-lo més per les sortides al mercat laboral que aporta, ja que ara es mira massa la demanda dels estudiants. Si analitzéssim la previsió de llocs de treball, hi hauria moltes titulacions que s'haurien de reduir i no són les titulacions que tenen menys demanda, al contrari, aquest és el problema. Crec que s'ha de fer un mapa i intentar evitar, també, que si tanca una titulació pública, al costat no l'obri una privada.
  3. S'ha de regular la universitat de manera que quedin clars els drets i deures dels professors i el personal respecte a les obligacions i el poder de decisió dels òrgans de govern. No té sentit que els convenis laborals del personal laboral es negociïn entre ells i els equips de direcció que trien. Potser poden seguir les eleccions a rector, però aquests convenis laborals haurien de sortir de la universitat.
  4. Estem preparant un pla de viabilitat 2012-14 i hem començat a prendre mesures el 2011, reduint professors associats i no cobrint jubilacions. Al pla hi haurem d'incloure una reducció de personal docent investigador i d'administració i serveis, però cal analitzar bé com. Aquest any haurem de tenir dèficit. Dels 35 milions retallats n'havíem estalviat 10 i esperem estalviar-ne més. Però el dèficit acumulat que tenim ja és de 100 milions.

Roberto Fernández. Rector de la Universitat de Lleida (UDL)

  1. Sí. Un 40% d'universitaris han estat pagant molt més per la secundària i poden fer una aportació més gran. Però calen dues condicions: més beques i que el finançament públic no baixi.
  2. No sobren graus. Ara, si detectem una titulació en què la demanda sigui nul·la i no sigui estratègicament necessària per al país, està bé que es revisi. Les perifèriques sí que volem un mapa universitari: agrònoms només a Lleida, per exemple. Però no acceptaré, i Geli i Grau tampoc, que el nombre mínim d'alumnes sigui el mateix a Lleida, Girona i Tarragona que a Barcelona. Ho trobo tant de sentit comú que estic segur que ens posarem d'acord.
  3. Democràcia no va a la contra d'eficàcia. La comunitat universitària ha d'elegir el seu rector i la universitat ha de guanyar molt en eficàcia de gestió interna, ser més vertical i menys horitzontal.
  4. A la setmana de ser rector, em diuen que tinc 6,8 milions menys, una davallada injusta perquè nosaltres havíem estat responsables i mai havíem fet dèficit. Vam fer un pla econòmic en què toquem el capítol 1, però sense fer fora ningú: no més reforços ni renovacions. Però mentre fèiem el pla arriben notícies d'un 5% més de retallada. Per això hem parat el procés. La UdL està al límit, hi ha una línia vermella que no podem creuar.

Xavier Grau. Rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

  1. És una decisió de país, que toca prendre als responsables polítics i al Parlament. Només dic que el més important és garantir que pel camí no perdem talent, és a dir, que hi ha beques. Amb aquesta premissa, no sóc contrari a un increment en les taxes perquè la situació econòmica ho aconsella.
  2. Cal anar amb compte amb les paraules. Racionalitzar vol dir que que el sistema no és racional ara, i això no és així. Com es pot opinar que hi ha massa graus? Quants n'hi hauria d'haver? Jo no estic d'acord que el Govern es posi en aquesta qüestió, la universitat és autònoma.
  3. Un rector ha de tenir autonomia per decidir-ho tot i si no funciona se l'ha de poder fer fora. Qui? L'òrgan que l'ha escollit, que penso que hauria de ser només un, amb majoria acadèmica i representació de la societat.
  4. Dels 13 milions de retallada, 3 milions els hem recuperat de l'augment de taxes i 4,5 amb mesures com tancar a l'agost i retallades en personal, en les partides de substitucions i alguns programes concrets, però no s'ha fet fora a ningú. La resta l'hem absorbit amb el coixí que teníem d'un pla plurianual de foment a la recerca fet el 2009, però el 2012 no sé què passarà.

Imma Tubella. Rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

  1. Jo sóc partidària que es pagui el preu de cost perquè som entitats sense ànim de lucre. El preu no té cap importància si hi ha un sistema de beques potent i de crèdits a interès zero que tornes quan trobes feina i tens uns ingressos superiors als 25.000 euros, com fan en altres països. Parlem amb entitats bancàries per fer préstecs als estudiants que no es poden pagar ara mateix els estudis.
  2. El que crec és que cal un debat global sobre quin sistema universitari volem. El que està a debat arreu del món és com fer un sistema que respongui a les necessitats del mercat laboral.
  3. El meu model és el de la UOC. Crec que el rector ha de ser escollit d'entre els candidats que proposa un comitee search . El rector ha de tenir un mandat limitat. Jo el tinc de set anys i crec que és suficient per dur a terme un programa.
  4. La subvenció pública és el 30% del nostre pressupost, però som universitat pública i vam haver d'aplicar el 5% de retallada salarial, però no ho vam fer de manera lineal sinó reduint un 5% global de la partida de personal, amb substitucions i acomiadant algunes persones que no treballaven. Estem fent un pla de viabilitat, però l'economia està sanejada.

Ana Maria Geli. Rectora de la Universitat de Girona (UDG)

  1. Jo no estic en cap extrem, ni en el dels que hi aposten clarament ni dels que hi estan en contra. Entenc que en un moment com l'actual el Govern té raó quan argumenta que, per exemple, als pares els costa més una escola bressol que la universitat. Però, en tot cas, cal assegurar prou beques perquè tothom que vulgui pugui accedir a la universitat.
  2. Hi ha d'haver un equilibri entre el que necessita la societat en professions i els graus que no donen lloc a una professió concreta però són un capital important per a la societat, com humanitats. Cal una decisió política d'equilibri entre les universitats, però s'ha de tenir en compte que a les poblacions petites com Girona estem donant resposta a demandes del teixit social. Si alguns graus tenen poca demanda, la meva proposta és fer-los de manera conjunta amb altres universitats.
  3. Sóc partidària de simplificar els processos de presa de decisions. El primer que vaig fer com a rectora va ser crear una comissió de governança per aconseguir això i vam modificar els estatuts. Sobre el rector, crec que el fet de ser elegit democràticament li dóna legitimitat moral. Jo escolliria això, tot i que entenc que un rector executiu pot fer moltes més coses.
  4. Havíem fet un pla d'eficiència i austeritat i aquest any, amb la retallada, vam haver de fer un pas més. Vam fer un pla de sostenibilitat, però la reducció en personal no s'ha complert en la quantitat prevista, i això vol dir que el 2012 haurem de fer el que falta. Estem preocupats. Fins ara hem reduït les hores d'associats en 2.000 crèdits, un 10%. Per compensar-ho, hem posat tots els professors al límit màxim de crèdits que poden fer: 24 els doctors i 36 els que no ho són.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT