Publicitat
Publicitat

Centra el balanç dels 100 dies a fer pedagogia de les retallades per "salvar" la generació que ve

El president adverteix l'Estat que no es doblegarà

El president Mas manté el pols amb l'Estat. Ahir va tornar a avisar que no pensa cedir a les exigències de Zapatero i no retallarà més del 10%. Per això no renuncia als 1.450 milions que Madrid nega.

El govern de la Generalitat no es doblegarà davant la pressió de Madrid ni permetrà que les exigències estatals per reduir el dèficit aquest 2011 facin naufragar Catalunya. Sense buscar la confrontació oberta, però sense renunciar a liderar-la si "la situació hi porta". I de moment tot hi condueix. El president de la Generalitat, Artur Mas, va deixar clar ahir, en la conferència de balanç dels 100 primers dies de Govern, que l'executiu de CiU ja ha "marcat territori" en matèria econòmica, però també -i al mateix temps- nacional. En aquesta línia va solemnitzar que no renunciarà als 1.450 milions del fons de competitivitat que deu l'Estat a la Generalitat i que l'executiu espanyol nega. Han estat cent dies com cent anys de dificultats, admetia Mas, que reivindicava que el seu Govern a més de fer front a la "situació sense precedents", també fa política.

Davant de 300 persones, amb tota la solemnitat del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i custodiat per l'eslògan "La feina d'ara és el nostre futur. 100 dies de canvi" , el president Mas va centrar bona part de la conferència a seguir fent pedagogia de les retallades en tots els àmbits que projecta el Govern, ni que sigui "a contracor", però que "el país ha d'entendre".

El benestar, afectat

Mas no va amagar la duresa de les retallades que es plasmaran al pressupost al juny i que afectaran el benestar dels catalans, encara que no al "nucli de l'estat del benestar". "Com es retallen 2.600 milions sense afectar-lo? Si algú ho sap que ens ho digui", va etzibar el president, que, en canvi, va passar de puntetes sobre la controvertida supressió de l'impost de successions. Això sí, en presència dels dirigents socialistes Miquel Iceta i Laia Bonet, va fer reiterades apel·lacions a la responsabilitat de l'oposició, de qui en combatrà la "hipocresia, la demagògia i el cinisme". Diàleg, sí, però en cap cas per "deixar de fer les coses que s'han de fer". Perquè el país, va alertar, corre el risc d'entrar en una "espiral diabòlica" de deute que conduiria inevitablement a destinar bona part dels impostos a pagar interessos a bancs i caixes. Però no només això, sinó que va elevar les retallades a la categoria de defensa de l'autogovern ("estats més sobirans que Catalunya tenen moltes més dependències", va advertir). La recepta: "austeritat, estalvi i control del dèficit". El país es juga estar entre els més selectes del club europeu.

Mas va fer una crida directa a la comprensió, especialment als afectats, a qui va instar a posar per davant dels seus interessos "particulars i corporatius" l'interès comú i el futur de les generacions que venen. "Volem que ens pengin l'etiqueta de la generació més egoista i la primera de la història que deixi als seus fills un llegat més estret que l'heretat?", va qüestionar un Mas que va posar en valor la capacitat de superació del poble català, "entre dues grans civilitzacions i cultures com França i Castella". Mas va voler exhibir fermesa al timó, amb "esperit de servei i sentit de país" -i alguna tímida pinzellada d'autocrítica- per reconduir un rumb que portava, segons ell, al naufragi inevitable. Però mentre Zapatero no pagui, res fa albirar una calma que faci més controlable la nau.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT