LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ A LLATINOAMÈRICA
Crònica 29/02/2012

El president de l'Equador tanca la crisi amb la premsa

Final pacífic per a la pugna oberta pel president equatorià, Rafael Correa, amb el diari El Universo. Les pressions internacionals l'han dut a demanar que no s'apliqui la condemna als seus directius.

Rosa Serra
2 min
El president equatorià, Rafael Correa, rient al palau de govern de Quito després d'anunciar que perdonava els acusats d'El Universo.

QUITODes que Rafael Correa va arribar al poder el 2007 ha mantingut un pols amb el que ell anomena "els sicaris de tinta". La batalla ha trobat un final pacífic després que el mandatari perdonés dilluns els tres directius del diari El Universo i el seu exdirector d'opinió Emilio Palacio, que havien estat condemnats a tres anys de presó i a pagar una indemnització de trenta milions d'euros a Correa.

El mandatari els va denunciar per injúries per una columna escrita per Palacio en què es referia a Correa com un "dictador" i en què assegurava: "Un nou president, potser enemic seu, podria portar-lo davant d'una cort penal per haver ordenat foc a discreció i sense avís previ contra un hospital ple de civils i gent innocent. Els crims de lesa humanitat, que no ho oblidi, no prescriuen". La columna feia referència al 30 de setembre del 2010, quan hi va haver una revolta policial al país i Correa va ser retingut gran part del dia en un hospital fins que els militars el van alliberar, després d'un fort tiroteig amb els revoltats.

"La dictadura dels mitjans"

"Mai he pensat a quedar-me ni un cèntim ni a posar ningú a la presó", va dir el president en un discurs a la nació que va durar gairebé una hora. Correa va assegurar que s'ha enfrontat contra "la dictadura dels mitjans" i que, després d'una "lluita duríssima i gràcies a Déu", n'ha sortit victoriós. Tanmateix, tot i que la justícia li ha donat la raó, ha decidit "perdonar els acusats i la remissió de les seves condemnes" pel bé del país, després que comencés una campanya dels mitjans internacionals contra el seu govern.

Dues instàncies judicials menors equatorianes havien dictaminat a favor del president l'any passat, mentre que el 16 de febrer la Cort Nacional de Justícia va corroborar la sentència. Diverses organitzacions es van mostrar contràries a la resolució, entre elles Amnistia Internacional, que va dir que "aquests atacs a la llibertat d'expressió i opinió envien un missatge intimidador als periodistes". La Societat Interamericana de la Premsa va insinuar que el procés infringia "els principis interamericans en matèria jurídica sobre drets humans i llibertat de premsa". Reporters Sense Fronteres va qualificar la sentència de "verdader estímul a la censura que podria afectar demà altres mitjans de comunicació, siguin de la tendència que siguin i hi hagi el govern que hi hagi".

El director general del Centre Internacional d'Estudis Superiors de Comunicació per Llatinoamèrica, Fernando Checa, considera desproporcionada la sentència. En una entrevista amb l'ARA afirma que s'hauria de despenalitzar la injúria. Defensa, però, que no es va atemptar contra la llibertat d'expressió i que el diari va cometre un delicte."La llibertat d'expressió s'ha d'assumir amb responsabilitat i Palacio va dir que Correa era un genocida", destaca. Recorda, a més, que durant tot el procés judicial Correa va dir que retiraria la demanda si els directius del diari es retractaven de l'acusació, i no ho van fer.

Correa també va anunciar que abandonava la demanda contra dos periodistes autors del llibre Gran hermano, en què acusaven el president de conèixer els contractes il·legals que tenia el seu germà amb l'estat, cosa que Correa sempre ha negat. "Ja ningú els creu i no cal perdre el temps amb persones que no s'ho mereixen", va sentenciar Correa.

stats