Publicitat
Publicitat

CONFLICTE AL PRÒXIM ORIENT

Els crítics alerten que l'acord podria derivar en violència

El pacte dels presos, una victòria a mitges per a Israel i Hamàs

Israel i el moviment islàmic Hamàs, per primera vegada, han coincidit en haver aconseguit un bon acord en l'alliberament del jove soldat israelià Gilad Shalit, segrestat fa més de cinc anys a la frontera de Gaza i amagat en algun lloc secret de la franja on no ha rebut cap visita.

Abans d'una setmana, el jove, que ara té 25 anys, podria ser a casa. Israel, a canvi, s'ha compromès a posar en llibertat 1.027 reclusos palestins. El govern del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, pressionat per una gran part de la societat, va obtenir el suport de 26 ministres -tres van votar en contra, entre ells el ministre d'Afers Exteriors, Avigdor Lieberman- per tancar el pacte amb Hamàs. L'acord, de fet, ha estat possible gràcies a la flexibilitat que totes dues parts han mostrat i a la mediació dels serveis d'intel·ligència d'Egipte.

L'operació podria fer-se en dues fases. En la primera, 450 presos palestins serien alliberats els pròxims dies. Shalit llavors seria traslladat a Egipte i, tot seguit, a casa. En una segona fase s'alliberaria la resta de 550 presos. Un total de 230 podrien ser exiliats. Nael al-Barghouthi, considerat el degà dels reclusos i que fa 34 anys que és a la presó, serà un dels alliberats segons va confirmar ahir un familiar. A la llista no hi és Marwan Barghouti, condemnat a cinc cadenes perpètues i vist com el substitut de l'actual president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas. Tampoc Ahmad Saadat, líder del Front Propular per a l'Alliberament de Palestina, ni Abas Sayed, cap de Hamàs a Cisjordània, són a la llista d'intercanvi.

Energia per a Hamàs

Per a alguns analistes israelians, l'alliberament d'aquests presoners és una victòria, sobretot, de Hamàs, afeblit últimament per la sol·licitud d'Abbas de demanar el reconeixement d'un Estat palestí en el marc de l'ONU i per la caiguda en desgràcia de l'actual govern de Síria amb qui manté estretes relacions.

Desenes de milers de palestins van sortir dimarts als carrers de Gaza per celebrar l'acord mentre que el líder de Hamàs a la franja, Ismail Haniyeh, afirmava que "hem de preparar una gran rebuda als nostres herois, adient en aquest moment històric que és el moment de la gran victòria".

"Per sobre de tot és la salvació política de Hamàs", publicava ahir el diari israelià Haaretz , ja que segons el rotatiu l'acord ha injectat grans dosis d'energia a l'organització. Les revoltes al món àrab van ajudar a millorar l'ambient de les negociacions. Yoram Cohen, director del servei de seguretat Shin Bet, ha volgut deixar clar que aquest ha estat el millor acord en termes de seguretat per a Israel. Els últims anys, Shin Bet ha intentat destruir les cèl·lules terroristes escampades per Cisjordània.

Alegria a dues bandes

I l'alegria dels palestins, aquesta vegada, coincideix amb l'alegria de bona part del poble israelià, que veu Gilad Shalit com un símbol, com el seu propi fill, ja que el servei militar és obligatori a Israel. Al mateix temps, però, per a alguns aquesta alegria té la seva cara fosca. "Votar a favor d'aquest acord suposa encoratjar els terroristes perquè cometin més atacs", va subratllar el ministre d'Infraestructures israelià, Uzi Landau, i un dels tres membres que es van oposar a l'entesa.

Dimarts a la nit, mentre els pares del soldat Shalit i desenes d'israelians celebraven de manera espontània la notícia a la tenda de campanya que fa més d'un any van instal·lar al costat de la residència de Netanyahu -per pressionar el primer ministre a lluitar per la causa del seu fill-, un altre grup es concentrava a pocs metres per mostrar el seu rebuig a l'acord que, segons el seu parer, podria derivar cap a una tercera intifada.

Ara per ara, però, Benjamin Netanyahu, dos anys i mig després d'haver encetat la seva segona legislatura i fins fa poc amb un baix índex de popularitat, serà recordat per haver alliberat el soldat Gilad Shalit. Aquests dies a Israel no es parla de les protestes socials ni de la vaga de metges ni del perillós aïllament de l'Estat hebreu al món.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT