Publicitat
Publicitat

LES FINANCES CATALANES

Bona part de la despesa catalana no es pot tocar

Un pressupost blindat pels compromisos

El pressupost català té una mena de blindatge que el protegeix: són els compromisos. Bona part de la despesa de la Generalitat és de compliment obligat, sigui pels compromisos polítics (l'actual Govern ha dit que no rebaixarà els sous dels funcionaris, per exemple), sigui per les obligacions contractuals. En aquesta segona categoria es troben les despeses financeres (pagament del deute i interessos) o algunes obres públiques amb els anomenats pagaments diferits (és a dir, que s'abonen durant els anys posteriors).

El blindatge no és perfecte: el Govern pot ignorar-lo, però aleshores s'exposa a les conseqüències d'haver trencat els compromisos, tant si van ser adquirits per l'administració actual com per l'anterior. Per exemple: si la Generalitat decideix no pagar les despeses financeres per estalviar diners, el més probable és que ningú més vulgui comprar deute català. Si acomiada funcionaris per rebaixar la despesa en salaris (que sumen més de 5.000 milions d'euros) s'exposa a una revolució dels treballadors públics.

De fet, aquestes dues partides (despesa financera i remuneracions de personal) són les que la conselleria d'Economia i Coneixement considera intocables. Tot i així, als pressupostos del 2011 (que encara s'estan negociant), la despesa en salaris ha baixat gairebé un 6% respecte a l'any passat. Des del departament asseguren que bona part d'aquest descens es correspon a la reducció del 5% als sous dels funcionaris que Zapatero va executar fa un any. La resta correspon a la supressió de nombrosos càrrecs interins i al fet que la Generalitat només reemplaçarà les baixes de funcionaris a la sanitat i a l'educació. La resta de baixes no seran substituïdes.

Pel que fa a les despeses financeres, és comprensible que hagin crescut un 32% al pressupost del 2011 si tenim en compte que el deute de Catalunya gairebé s'ha duplicat en els dos últims anys.

Partides amb poc marge

A part de les partides anomenades intocables, n'hi ha dues més en les quals la Generalitat assegura que té poc marge de maniobra. Són les transferències corrents i les despeses en béns i serveis. Les primeres són les partides que el Govern destina al CatSalut, a les universitats, a les escoles concertades, etc. Tot i que acaparen el 54% de la despesa de la Generalitat, les transferències corrents són les que han patit una retallada menys potent (-4,6%).

El Govern, evidentment, té potestat per retirar els concerts a determinades escoles o a modificar els pagaments que fa al CatSalut. És per això que es diu que en aquesta partida hi ha poc marge, si bé no és intocable.

Passa el mateix amb la despesa en béns i serveis, que serveixen per pagar els contractes de neteja, llum, gas, etc. Aquestes partides no es poden suprimir completament, si bé es poden trobar fórmules perquè la despesa sigui més eficient.

En total, la despesa en remuneracions, despeses financeres, transferències corrents i béns i serveis (que són les partides intocables i les de difícil retallada) equivalen al 78,5% de la despesa de la Generalitat. Per tant, d'alguna manera el blindatge funciona.

És per aquest motiu que, a l'hora de retallar, la Generalitat va preferir fer-ho en obres públiques. Les inversions i les transferències de capital (diners que es destinen majoritàriament a obres públiques del mateix Govern o d'empreses públiques com Gisa) van caure un 42% i un 29%, respectivament. A més, del total de l'obra pública una bona part (un total de 845 milions d'euros) també està compromesa amb pagaments diferits, com els peatges a l'ombra o la línia 9 de metro, entre d'altres.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT