El pressupost militar xinès creix un 11,2% aquest 2012

PEQUÍNDarrere la cara amable del règim xinès que inverteix a mig món, s'amaga el segon exèrcit més gran del planeta. Mentre Pequín estén els seus tentacles a escala internacional a base de l'anomenat soft power, l'armada xinesa és cada dia més gran, més rica i més avançada. El garant d'aquest poder militar és l'Exèrcit Popular d'Alliberament (EPA), que protegeix l'hegemonia del Partit Comunista. L'EPA respon davant del partit, no davant del govern. I el partit, a canvi, unta els militars amb un sucós pressupost. Ahir es van fer oficials les dades de la despesa militar per al 2012: el pressupost serà de 80.000 milions d'euros, un 11,2% més que l'exercici anterior, tot i que experts internacionals afirmen que la xifra podria ser molt més alta.

Amb aquest pressupost es paga als més de dos milions de soldats i oficials, i també es financen moderns programes armamentístics. L'any passat va estar ple de presentacions i filtracions. El primer avió fantasma xinès, el J-20, va ocupar portades al país just quan el secretari de defensa nord-americà visitava Pequín. Va ser una sorpresa, ja que no es creia que la Xina tingués la tecnologia necessària per construir un avió d'aquestes característiques.

Una altra notícia va ser l'existència d'un portaavions xinès. El Varyag, d'origen soviètic, encara està en proves, però es creu que entrarà en servei enguany, i els pròxims anys s'hi afegiran dos portaavions més.

La intenció de Pequín és defensar i assegurar-se recursos perquè la seva economia segueixi creixent: petroli, minerals, aliments i vies de distribució. L'exemple més clar de l'afany expansionista de Pequín són les disputes de sobirania que manté al mar de la Xina meridional amb gairebé tots els països de la zona. Però Pequín compta ara amb nous recursos per projectar la seva força molt més enllà de les seves fronteres.

Òbviament, els Estats Units hi veuen una possible amenaça, tant econòmica com diplomàtica i militar. Obama considera l'Àsia la pedra angular de la seva política internacional: Washington manté bases amb desenes de milers de soldats a Corea del Sud, el Japó, Austràlia i l'illa de Guam, i té importants acords militars amb Taiwan i l'Índia, poders antagònics de Pequín. Pocs dubten de l'existència d'una cursa armamentística a la regió.

Equilibri d'interessos

El problema dels màxims dirigents del Partit Comunista Xinès és que estan obligats a equilibrar la balança tant a l'exterior com a casa. A fora els convé mostrar que els seu expansionisme militar no és només propagandístic, sinó que estan disposats a utilitzar la força. A casa han de fer equilibris entre el Partit i exèrcit.

Hu Jintao va accedir a la presidència del país i del partit el març del 2003, però no va ser fins al setembre del 2004 que va aconseguir el comandament de les forces armades, al qual s'havia aferrat el seu predecessor Jiang Zemin. Des de llavors, Hu s'ha guanyat el favor dels generals a base de concessions i de no escatimar recursos per mantenir-los contents. Xi Jinping succeirà Hu la tardor que ve, i haurà de guanyar-se també la posició de comandant en cap.