Publicitat
Publicitat

Els Mossos combinen contundència i passivitat, com en el cas Bolonya del 2009

El preu de l'estoïcisme

Era un dijous de fa dos anys a la plaça Sant Jaume, gairebé a l'hora de dinar. Dies de fúria. Aquest cop contra el pla Bolonya. La cosa durava des de feia més d'un any i s'havien acabat quatre mesos de tancada al rectorat de la Universitat de Barcelona de manera violenta amb 200 ferits (inclosos periodistes). Saura parlava de "disfuncions" en l'operatiu del dia anterior amb imatges brutals a plaça Universitat o al Palau Robert i els sindicats policials hi veien una actuació "impecable". Aquell dijous, però, al final d'una enèsima manifestació contra la privatització de l'ensenyament superior, la protesta va arribar a la línia policial que custodiava el Palau de la Generalitat i els Mossos van fer un etern temps mort . No van actuar. I la mala llet, que n'hi havia molta del dia anterior, va caure en forma de pluja de pintura rosa sobre els agents en una imatge que va trencar la unanimitat -un cop més- del rebregat tripartit. "Hi ha imatges que no m'han agradat", va dir el portaveu Joaquim Nadal en al·lusió als dos dies. Míssil contra Saura. Tot va culminar amb la dimissió del director general de la Policia, Rafael Olmos. La pintura rosa, amb menys tradició que la vermella que als anys noranta feien servir els insubmissos contra la Guàrdia Civil o que el 2003 utilitzaven els no a la guerra contra les seus del PP, va ser el símbol aquell 2009 de la passivitat policial dels Mossos.

Les mobilitzacions dels indignats aquests dies han repetit l'esquema i les imatges de fa dos anys, si bé en dos temps més allunyats. Primer el 27 de maig, quan els Mossos van intentar desallotjar l'acampada de plaça Catalunya i, segons el conseller d'Interior, Felip Puig, els indignats "van passar de l'obstrucció i la resistència passiva a l'hostilitat, les amenaces i les agressions", però les "imatges contundents" que també va admetre el conseller dels agents carregant són les que van fer sort mediàtica i la xifra de 123 ferits -37 policies- va ser l'inici d'una nova polèmica política. Al final només ICV, el partit de Joan Saura, i Solidaritat Independentista van demanar la dimissió de Puig.

Dinou dies després, i quan ahir es complia un mes del naixement del moviment 15-M, l'assetjament al Parlament del que inicialment havia de ser una acció pacífica va degenerar en insults i agressions cap a qualsevol persona sospitosa de ser un dirigent polític. I també van rebre els periodistes, des de la banda dels manifestants. Les càrregues dels Mossos no es van assemblar en res a les del 27-M ni al desallotjament del rectorat en el cas Bolonya. Sí que van obrir pas als diputats i van brandar les porres per dispersar els grups violents i Puig va admetre ahir "insuficiències" en l'operatiu, però també va haver-hi temps mort i la fotografia final va ser la d'un agent de la brigada mòbil dels Mossos tacat de dalt a baix de pintura grisa. La imatge del policia vençut. Passiu. Però aquest cop la sort mediàtica va anar a favor dels que es van quedar quiets.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT