Publicitat
Publicitat

GUERRA CONTRA GADDAFI

Espanya tindrà de nou menys paper en una intervenció aliada amb quatre F-18 i un avió cisterna

La primera guerra de Zapatero

El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, passarà a la història per ser el dirigent que més ràpidament va retirar les tropes a l'Iraq. Ara, sota el mandat de l'ONU, ha autoritzat la seva primera guerra.

Fins ara tots els conflictes internacionals en què havia participat Espanya sota la presidència de Zapatero havien estat col·laboracions afegides a conflictes en vigor o continuacions de presències militars espanyoles vinculades a decisions d'anteriors governs, socialistes o populars: el 2009 es va tancar la intervenció militar espanyola a Kosovo després de deu anys i el 2010 es va acabar la missió a Bòsnia després de divuit anys, i des del 2001, per decisió del govern de José Maria Aznar, es manté la presència a l'Afganistan.

Zapatero, amb l'anunci oficial fet ahir a París, s'estrena en un conflicte internacional però no contradiu el compromís que va adquirir el 2004, quan va retirar les tropes de l'Iraq i va prometre que mai més enviaria un contingent sense l'autorització de les Nacions Unides. En aquell moment, el president espanyol va dir que Espanya assumiria "obligacions internacionals" que li corresponguessin "en defensa de la pau i la seguretat".

Ahir a l'Elisi Zapatero va concretar per primera vegada el seu compromís -amb Espanya novament com a protagonista secundari d'un conflicte internacional- amb la participació de 450 soldats espanyols en l'establiment d'una zona d'exclusió aèria a Líbia en què es desplegaran quatre avions de combat F-18 i un avió cisterna que ahir ja es van desplaçar cap a una base italiana abans d'entrar a la zona de conflicte. La missió principal dels quatre F-18, una de les eines més poderoses de guerra de què disposa l'exèrcit espanyol, serà el patrullatge aeri i el control de l'embargament internacional d'armes sobre el règim de Muammar al-Gaddafi. Per a aquesta última contribució a la intervenció aliada, Zapatero ha ordenat el desplegament d'una fragata F-100, un submarí i un avió de vigilància marítima.

El president espanyol, molt en la línia de la seva anterior intervenció l'any 2004, va proclamar que "Espanya assumeix la seva responsabilitat per fer efectiva la resolució de les Nacions Unides, assumeix la responsabilitat de protegir el poble de Líbia". Zapatero, que va informar del contingut de la seva intervenció prèviament al rei Joan Carles I i al líder del PP, Mariano Rajoy, compareixerà dimarts al Congrés perquè la cambra baixa ratifiqui la decisió de l'executiu espanyol.

Espanya tindrà menys participació en aquest conflicte fins i tot en l'oferta que divendres va llançar el president espanyol de participar-hi amb un total de sis avions de combat F-18 i l'ús de les bases militars de Morón de la Frontera i Rota. En qualsevol cas, el que sí que va voler subratllar el president espanyol a la seva intervenció, després de participar a la cimera organitzada per Nicolas Sarkozy, és que no es pot comparar aquesta missió a Líbia amb la intervenció militar que el 2003 va comprometre Espanya sota el govern de José María Aznar. Al seu parer, el cas de l'Iraq ha servit justament perquè en aquesta ocasió la comunitat internacional només s'hagi decidit a intervenir militarment a partir d'una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU "d'acord amb la legalitat internacional".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT