Publicitat
Publicitat

ASSUMPTE PENDENT A LA GENERALITAT

Mossèn Jargue presenta la dimissió al president després de 34 anys fent la feina sense ser regularitzat

El prior de Palau vol que Mas el reconegui

Té un càrrec a la Generalitat des de fa 34 anys, però no figura a l'organigrama. I això que està "disponible les 24 hores dels 365 dies de l'any". El 26 d'octubre del 1977, l'aleshores president de la Generalitat provisional, Josep Tarradellas, va nomenar per decret el doctor Joan Evangelista Jarque prior de la capella de Sant Jordi del Palau. La seva funció: assessorar i prestar servei religiós a la institució. Però durant l'articulació de la Generalitat democràtica, el seu càrrec no va ser considerat, probablement, per oblit. Jarque, de 84 anys, ha presentat una carta de dimissió a Artur Mas perquè, malgrat insistir-hi, cap dels presidents ha fet el gest de regular la figura del prior i la seva corresponent remuneració.

"Que quan entri al Palau, el prior sigui a la porta de la capella amb les portes obertes i els llums i els ciris encesos", va ordenar Tarradellas pocs dies abans de tornar a la Generalitat. Va ser un dit i fet, una escena que s'ha anat repetint amb tots els presidents. Jarque va exercir el seu càrrec durant els tres anys de presidència de Tarradellas. Va batejar dos dels seus néts, va coordinar les noces d'or del president a Montserrat i el 1988 va oficiar el seu propi enterrament.

La seva activitat i vetlla pel bon estat de la capella va continuar amb l'arribada de Jordi Pujol, amb el qual el prior va mantenir una "relació cordial i molt bona". Va coordinar les exèquies de Joan Miró i Salvador Espriu, va dirigir i consolidar les misses de Sant Jordi, va assessorar el president en algun viatge a Roma i Jerusalem i va promoure la capella perquè s'hi fessin celebracions litúrgiques. Per la seva tasca, Jarque rebia una retribució que al final del govern de Pujol era d'unes 25.000 pessetes mensuals, una assignació que va quedar estroncada amb el canvi de govern el 2003.

Les claus, l'única credencial

"Des d'aleshores sóc com el piano de cua que es compra una família rica i que després no el fa servir mai", explica Jarque. En no figurar a l'organigrama de la Generalitat, amb el nou govern de Pasqual Maragall, amb qui va mantenir una relació "correcta però freda", va deixar de rebre les invitacions i comunicacions sobre els esdeveniments del Palau, va veure-hi "restringit" el seu accés "com si es tractés d'algú aliè" i va deixar de cobrar l'assignació mensual. Les claus de la capella són la seva "única credencial".

Amb l'arribada a la Generalitat del president José Montilla el 2006, mossèn Jarque va enviar-li una felicitació de Nadal en la qual sol·licitava audiència per exposar-li la situació irregular del seu càrrec. No va obtenir resposta. Malgrat tot, quan l'abril del 2010 va morir Joan Antoni Samaranch, Jarque era allà com a assessor religiós i oficiant tant l'obertura de la capella ardent al Palau com el funeral a la catedral.

Investit el president Artur Mas, Jarque, tal com havia fet amb Montilla, va enviar-li al febrer una felicitació i li va sol·licitar audiència per demanar que es reguli la seva situació. De nou, un silenci com a resposta. Veient la situació estancada, el 22 de setembre, "ben a contracor", va adreçar a Mas la seva carta de dimissió. Jarque, que encara espera un gest definitiu del president que faci reconsiderar la seva decisió, assegura que ho fa per una "qüestió de dignitat", tant la seva com la del president Tarradellas, que va ser qui el va nomenar per decret.

L'encara prior, doctor en teologia, amb responsabilitat al Vaticà als anys 60 i fundador, el 1979, del setmanari Catalunya Cristiana -primera publicació impresa amb doble edició en català i en castellà- insisteix que va ser nomenat per fer unes tasques d'assessorament per les quals sempre ha demostrat plena disponibilitat i no per prestar un servei puntual com si es tractés d'un freelance . Insisteix que la retribució per exercir la seva funció no és tan important com el fet de poder "exercir plenament" i tenir "la consideració que li correspon".

Exercint a l'ombra

A l'anterior legislatura, un empleat de la Generalitat li va comentar que l'executiu plantejava "si s'escau o no que al Palau hi hagi una capella i un prior". Jarque fa la següent precisió: "El plantejament és just, però al revés. Al Palau hi ha una capella i un prior per acord de la Mancomunitat, la Generalitat republicana i l'autonòmica. Atès això, el gest que s'imposa és, si es creu així, suprimir la capella i agrair al prior els serveis prestats". Mentre no se solucioni l'anomalia, el prior ha exercit 34 anys i exerceix, però a l'ombra, sense "existir" oficialment.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT