Publicitat
Publicitat

La UE treballa en un pla B per si Grècia no compleix

La banca privada francesa i l'alemanya s'apunten al rescat

Sarkozy ha pactat amb els bancs ajornar la meitat del deute i crear un fons d'actius d'alt valor amb l'aval d'Europa. El pla sembla que ha agradat a Alemanya i es debatrà amb tots els socis europeus.

Els bancs francesos i alemanys van injectar ahir tranquil·litat als mercats financers amb l'anunci que contribuiran finalment a un segon rescat grec. El president de França, Nicolas Sarkozy, va ser el primer a anunciar un pacte amb el sector financer privat per implicar-lo a evitar la fallida de Grècia. Hores més tard, Alemanya, a qui semblava que havia agradat la proposta francesa també assegurava que la banca privada aniria al rescat. El director general de l'Associació de Bancs Privats Alemanys (BdB), Michael Kemmer, va insistir que és clau que Grècia compleixi, a canvi, els compromisos de reformes. Les entitats franceses i alemanyes són, d'altra banda, les més exposades al deute hel·lè.

El pla consensuat entre el Tresor francès i els bancs del país passa per reestructurar el 70% del deute que tenia un venciment en els propers tres anys. D'una banda, el cobrament del 50% d'aquest deute s'ajornaria 30 anys. L'altre 20% podria convertir-se en un nou fons d'actius inversors de gran qualitat avalats pels organismes europeus. D'aquesta manera es donarien les garanties de cobrament que exigien les entitats, es respectaria el criteri de voluntarietat i el fons, gràcies a l'aval europeu, estaria catalogat molt favorablement per part de les agències de qualificació. El pla francès, que s'hauria acabat de traçar divendres, es va discutir ahir a Roma, on es reuneixen responsables de l'eurozona i dels principals bancs. Aquesta trobada de l' IIF (International Institute of Finances) a la capital italiana és un primer pas per tancar el rescat amb èxit.

En roda de premsa, Sarkozy va ser contundent: "No deixarem caure Grècia, nosaltres defensem l'euro, és l'interès de tots". Va assegurar que el següent pas era convèncer d'això la resta de socis europeus, si calia modificant la redacció original d'aquest pacte. De moment, la predisposició d'Alemanya és bona i ja estudia la proposta. La ministra espanyola d'Economia, Elena Salgado, també va veure amb bons ulls el pla i hi va manifestar una postura favorable. "Els nostres bancs i institucions financeres també s'han ofert a col·laborar-hi, sempre que sigui de manera voluntària", va dir a Barcelona abans de la conferència que va oferir a la seu de La Caixa.

L'altra variable d'aquest acord, no menys important, és que Grècia compleixi els seus compromisos i avanci en les reformes i els ajustos que encara té pendents. Després de setmanes negant cap pla B si el govern grec no aconseguia fer prosperar al Parlament les reformes, el rotatiu francès Le Monde assegurava ahir que hi ha alternativa. No en donava gaires detalls, més enllà de plantejar que una solució seria recórrer al Fons d'Estabilitat Financera per injectar crèdits d'urgència a Grècia i allunyar el fantasma de la fallida. Enmig d'una forta incertesa i d'una vaga general, el pla d'austeritat grec es votarà al Parlament demà.

La situació delicada de la banca

Els bancs francesos, juntament amb els alemanys, són els primers interessats que tot surti bé. El seu grau d'exposició al deute grec és el més elevat entre els socis europeus, fet que els converteix en els màxims interessats a salvar el país hel·lè.

El francès BNP Paribas és el banc que està en la posició més delicada, amb uns 5.000 milions d'euros exposats, segons dades de finals del 2010. Un altra entitat amb una important exposició al deute hel·lè seria Societé Generale, que té uns 2.700 milions de deute en bons.

En el cistell de creditors alemanys, el més exposat és el Commerzbank, que té a la cartera deute grec per un valor de 2.900 milions. El Deutsche Bank hi té 1.600 milions, segons informa Efe . Un grup assegurador com Allianz també en podria sortir malparat, ja que té 1.300 milions en deute. El director de l'associació de banca privada alemanya, Michael Kemmer, va xifrar ahir l'exposició total de les entitats alemanyes entre els 10.000 i els 20.000 milions d'euros.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT