Publicitat
Publicitat

LA CONSELLERA DE JUSTÍCIA, AL PUNT DE MIRA Crònica

La consellera i el Govern dubten que s'esvaeixin les crítiques independentistes pel seu passat

Un problema anomenat Fernández Bozal

Les presses són males conselleres. I més si t'autoimposes buscar independents i dones per fer un executiu dels millors. És el que li va passar a Artur Mas amb Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia. Ni ell ni el seu entorn van mesurar bé, quan Duran i Lleida va posar el nom de la cap de l'advocacia de l'Estat a Catalunya damunt la taula, el regal per a l'independentisme que és a l'oposició i la manera en què incomodarien els sobiranistes de CiU seient Bozal al Govern. Ella va ser la que, per instrucció del delegat del govern espanyol, Joan Rangel, del PSC, va dirigir la causa contra la consulta d'Arenys de Munt. Ho va fer amb l'acarnissament que, assegura, li exigia el "client" i deixant el cas en mans d'un subordinat vinculat a Falange (Jorge Buxadé). Un cúmul de despropòsits que han valgut a la desconcertada i sorpresa Bozal sucoses interpel·lacions d'ICV-EUiA, ERC i SI al Parlament. Al primer debat de la legislatura, ja va competir en protagonisme amb Duran, criticat per assumir la interlocució del Govern amb Madrid sense ser-ne conseller.

Bozal ha canviat de "client" i els convergents, que assumeixen que l'oposició difícilment deixarà de sucar-hi pa, esperen que els "disgustos" que li donaran a Madrid no deixant-li desplegar l'Estatut en l'àmbit de la Justícia la guanyin per al nacionalisme. I segueixen consolant-se pensant que algú "dels seus" tindrà més predicament davant una administració, la de Justícia, que és el poder menys descentralitzat de l'Estat i a la qual fins i tot han avançat els militars en posar-se al dia. I si no passa, Mas ho té clar: "Si no està còmoda al càrrec, el deixarà", va afirmar.

Això difícilment passarà perquè, segons persones del seu entorn personal, ella és "apolítica", entregada a la feina, amb voluntat de servei i molt lleial als caps. Conservadora en aspectes vitals i morals, desconeguda (ni té obra publicada ni havia tingut presència en àmbits socials o professionals) i molt catòlica (va estudiar a les Dames Negres i jurar el seu càrrec "amb l'ajuda de Déu"), diverses fonts asseguren que Manel Silva -que nega haver-la promogut- la va situar al càrrec. Silva, que com Bozal i el seu marit, és advocat de l'Estat, s'ubica a l'ala més conservadora d'Unió (és destacat membre de la plataforma ultracatòlica e-Cristians). Fos o no gràcies a ell, el nom de Bozal era damunt la taula de Duran preveient que Justícia fos per a Unió, com en temps de Pujol. Però Mas no la va considerar i entrevistar fins a última hora, després que diverses dones rebutgessin Cultura.

Ara cal "protegir-la" i aparèixer als mitjans amb peus de plom. Només ho va fer desprotegida fa uns dies al Parlament. Els periodistes no van poder, però, fer-li tantes preguntes com volien. La manca d'experiència política segurament li facilita ser sense contradiccions en un executiu que diu haver obert una "Transició catalana" que pivota en el dret a decidir, tenir relacions cordials amb Rangel o teixir-les més que bones amb Júlia García Valdecasas quan era la delegada del govern d'Aznar a Catalunya. A la Delegació, on només se la recorda usant castellà i on li van encomanar feines de confiança com els consells d'administració del Port o el Sincrotró, va fer amistat amb María Llanos de Luna, funcionària de l'Estat que ara és diputada del PP.

Els primers passos de Bozal a la conselleria han estat prudents. Ha fet equilibris amb Unió i ha buscat experiència en la gestió. Com a secretari general ha nomenat Jaume Erruz, amb llarga trajectòria a l'administració i que havia estat gerent de l'Agència Catalana de l'Aigua amb CiU i secretari de Funció Pública amb el PSC. I a Presons ha repescat Ramon Parés, mentre que Dret i Entitats Jurídiques ha recaigut en Santiago Ballester, d'UDC. A l'equip més proper hi té com a cap de premsa la periodista d'Antena 3 Montse Fernández i el cap del gabinet és Anton Verdeny, dirigent d'Unió de Joves a Tarragona.

Allunyat de la concepció mercantil de la política de Bozal, Verdeny, que fins ara treballava al grup de CiU al Congrés, és contundent quan, per ell, s'ho val: "El debat sobre l'avortament a Banda ampla és de vergonya aliena. Els presentadors són completament parcials, antivida i sectaris.TV3, la seva!", deia fa mesos a Twitter. Verdeny va participar de les consultes, que els recursos signats per Bozal barrejaven amb funerals etarres, implicant-se recollint el vot anticipat. Coses del client, deu pensar la consellera.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT