Publicitat
Publicitat

UE EL DRET A DECIDIR

El govern britànic reconeix el dret a decidir dels escocesos

Un procés inèdit a Europa que no admet comparatives

Els escocesos podrien acabar fent la consulta sobre la independència amb el vistiplau de Londres. És un procés inèdit a Europa en el qual s'emmirallen els que voldrien impulsar un procés semblant en altres països.

Els independentistes del Partit Nacional Escocès (SNP) no han amagat mai les seves intencions. La seva victòria per majoria absoluta en les eleccions del maig de l'any passat va venir precedida d'una campanya electoral en què el gran tema a debat va ser la convocatòria d'un referèndum sobre la independència. I ha arribat l'hora de complir la promesa, l'hora de decidir el futur del seu territori. Hi ha pocs precedents a Europa de processos decisoris com aquest. I el debat sobre si hi ha paral·lismes o pautes que podrien seguir altres territoris a la UE amb reivindicacions nacionals, com el cas català, està obert.

Londres no és Madrid

L'actitud del govern britànic està oberta a un procés decisori

És la gran diferència entre els casos català i basc i l'escocès. "Hi ha un gran respecte institucional -explica el politòleg Xavier Solano, exassessor de l'SNP-, el govern i el Parlament de Westminster sempre han reconegut el dret dels escocesos a decidir el seu futur, ningú veu possible aturar un referèndum".

Tot i estar totalment en contra de l'escissió, el govern de Londres en cap moment ha posat en dubte, en el debat obert per la consulta que planegen els independentistes, que són els habitants d'Escòcia els que han de decidir el seu futur. Hi ha polèmica sobre la forma, però no sobre el fons. "A diferència dels britànics amb els escocesos, Espanya no reconeix Catalunya com a nació, per a ells és només una autonomia com qualsevol altra", argumenta la investigadora Cristina Perales, experta en temes d'autodeterminació i nacionalismes.

Escòcia no és Catalunya

Edimburg gestiona poques competències, però ho fa del tot

El Parlament d'Edimburg gestiona poques competències, però les que té les té en exclusiva, sense que el govern britànic hi pugui intervenir gens. Des d'Escòcia es governa entre altres matèries sobre educació, medi ambient, sanitat o justícia, tal com es va aprovar en un referèndum d'autonomia l'any 1997. "Es tracta d'un sistema de competències exclusives de veritat, i el cas més evident és quan el govern escocès va decidir alliberar el condemnat per l'atemptat de Lockerbie sense consultar-ho amb l'executiu de Londres", explica Xavier Solano. El govern escocès no gestiona per delegació administrativa, sinó que té una autèntica responsabilitat política sobre les competències que controla. El procés històric

Escòcia es va integrar al Regne Unit per un acord del Parlament

L'any 1707 el Parlament escocès va aprovar la integració amb el Regne Unit. La vida política escocesa va passar a jugar-se a Westminster i Edimburg no va reviure l'esperit reivindicatiu sobre l'autogovern fins a principis del segle XX, quan es va fundar l'SNP. A diferència de Catalunya, l'annexió a la Corona anglesa a principis del segle XVIII va ser pacífica i no vinculada -en aquell moment- a una guerra o conquesta.

La qüestió de la identitat

Un escocès no deixa de ser escocès per ser britànic

La relació del sentiment d'identitat nacional al Regne Unit no passa per l'estat, sinó pels territoris històrics que l'integren. "Un escocès es considera un escocès i no un britànic, i això aquí no passa", explica la investigadora Cristina Perales. Històricament, no ha existit la selecció esportiva del Regne Unit i sempre han estat els equips dels quatre territoris que l'integren -Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord- els que han competit internacionalment. Ni tan sols amb motiu de les olímpiades d'aquest any a Londres no s'ha aconseguit crear un equip conjunt, tot i que s'ha intentat.

Malgrat tot, els escocesos, com la resta de britànics, són àmpliament monàrquics i no veuen cap problema a compartir amb la resta de territoris la mateixa cap d'estat. "La reina que ningú la toqui", conclou Cristina Perales.

El factor econòmic

Escòcia té un pes poc important en l'economia britànica

Tot i la descoberta de petroli al mar del Nord, l'escocesa és una economia dèbil en el conjunt del Regne Unit, a diferència del cas català i del basc. "El seu índex d'atur és més elevat que la mitjana britànica i hi ha més despesa pública destinada a pal·liar les desigualtats al seu territori", explica el sociòleg John MacInnes, de la Universitat d'Edimburg.

"Al revés que a Catalunya, els escocesos emigren a la recerca d'oportunitats a altres territoris del Regne Unit", manté MacInnes, per qui l'economia -i no la cultura o la llengua com en el cas català- és el motor que alimenta el sentiment independentista. "A Escòcia la cultura és per als turistes", diu MacInnes.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT