Publicitat
Publicitat

CAP A LA FI D'ETA

El PSE i l'esquerra abertzale, que ara tenen una relació més distesa, es preparen per a l'embat del PP

El procés de pau basc intenta ser irreversible

El suport dels presos al final dialogat d'ETA, les propostes de Patxi López i la Comissió de Verificació ajuden a aconseguir la pau. L'esquerra abertzale i el PSE avancen en el camí perquè el PP no el pugui desfer.

La política basca és ciclotímica. Combina períodes de relativa calma amb altres més agitats quan, de sobte, tots els moviments gestats en secret durant mesos afloren. Euskadi es troba, fa dies, en una d'aquestes fases, en la part àlgida del cicle. L'ambient polític s'ha accelerat amb una cadena d'esdeveniments encaminats a buscar una solució al conflicte polític.

El punt de partida se situa la setmana passada, en la decisió dels presos d'ETA de sumar-se a l'acord de Gernika, que aplega els partits i sindicats abertzales excepte el PNB i ELA. És un moviment important, ja que els reclusos -uns 800- demanen a ETA que posi rumb a l'abandonament definitiu de la violència. És la primera vegada que una part d'ETA reclama al conjunt que ho deixi córrer. Conscient de l'abast de la decisió, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, parla de "pas significatiu". L'esquerra abertzale havia promès respondre a l'Estat amb noves iniciatives després de la sentència condemnatòria a 10 anys contra el líder abertzale Arnaldo Otegi pel cas Bateragune, i els presos han actuat de punta de llança reobrint el joc.

Amaiur, reminiscència històrica

Aquesta setmana estava marcada en vermell en el calendari de l'independentisme basc perquè dimarts -27 de setembre- era el Gudari Eguna, el Dia del Soldat Basc. Una data que ETA sempre ha utilitzat per recordar els seus militants caiguts i fer-se forat mediàtic. Però en aquesta ocasió no ha estat així. La banda va cedir tot el protagonisme a Amaiur, que es va presentar a Sant Sebastià. Amb aquesta nova marca electoral, Batasuna, Aralar, Eusko Alkartasuna i Alternatiba aspiren a entrar amb grup parlamentari propi al Congrés el 20-N, amb l'objectiu de reclamar directament a Madrid els drets nacionals del poble basc i, de passada, eclipsar el PNB.

El nom escollit per amplificar l'efecte Bildu, Amaiur -mare terra, en euskera- està carregat de simbolisme per als abertzales. És el lloc on els castellans van derrotar les tropes navarreses el 1512, una desfeta que marca l'inici de la fi del regne de Navarra, considerat l'estat basc pels sobiranistes. I dimecres entrava en escena un personatge nou: la Comissió Internacional de Verificació, formada per sis experts en resolució de conflictes que treballaran per confirmar l'alto el foc d'ETA, en vigor des de fa més de 9 mesos.

Amb l'ajut de l'advocat sud-africà Brian Currin, l'esquerra abertzale ha impulsat aquest grup davant la negativa del govern espanyol de verificar la treva permanent i general. La Comissió s'ha reunit amb el PNB i el PSE, però continua sense tenir l'aval dels executius de Madrid i Vitòria. Malgrat això, el portaveu dels socialistes bascos, José Antonio Pastor, admet que "no hi ha cap inconvenient a deixar-la treballar".

El gest del lehendakari

Un gest més que s'ha de sumar a la petició que feia dijous, en el debat de política general, el lehendakari Patxi López, del PSE-EE, a favor de legalitzar a l'esquerra abertzale i posar fi a la dispersió. Batasuna considera que és "un pas insuficient però en bona direcció". Toca enllestir bona part de la feina abans del 20-N. ETA i l'esquerra abertzale volen fer els deures abans de victòria del PP, que es preveu rotunda. Així -pensen- Mariano Rajoy tindrà més difícil atacar un procés que camina, irreversiblement, cap a la pau.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT