"El meu projecte pot interessar als que vulguin la independència"

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, és candidat del PSC després d'unes primàries de les quals ha sortit exitós, i fins i tot hi ha qui diu que ha revaloritzat les seves opcions. En aquesta entrevista, el candidat socialista, sabent que les enquestes li són ara desfavorables, demana el vot a tots aquells que no se senten còmodes sota les sigles del seu partit però volen una Barcelona forta.

Permeti'm que comenci de manera sincera. Al PSC no li toca anar a l'oposició després de 32 anys?

Encarnem un projecte que governa la ciutat des de fa tres dècades però que expressa ganes de seguir construint el futur. Jo hi sóc des de fa quatre anys, hi ha hagut quatre alcaldes però sempre hi ha noves claus de futur.

Se sent hereu, mai més ben dit, dels alcaldes anteriors?

Em sento absolutament orgullós sobretot dels valors que han anat configurant aquest model de ciutat, però les estratègies a cada moment han de ser diferents.

Al poder es generen inèrcies negatives com les que s'han viscut a Ciutat Vella. Tot això es pot eradicar sense un canvi de color polític?

Sí, perquè hem generat una cultura democràtica entre tots que fa que qui governa senti que hi ha un grau d'exigència. Tenim uns ciutadans exigents i la gestió de la ciutat té un seguiment molt rigorós.

Els problemes de Ciutat Vella van portar a la renúncia d'Itzíar González i ella va explicar que no havia sentit prou el suport del PSC. Creu que es van fer les coses bé i que el partit va estar a l'altura?

La gestió de Ciutat Vella és molt dura perquè és un districte apassionant però sotmès a moltes pressions. No és de les coses de què estic content, de la renúncia d'Itzíar González, però ella sap que va tenir el meu suport.

Vostè parla amb passió de Barcelona. Ara suma més el cognom Hereu que les sigles PSC, a Barcelona?

Jo represento un moviment polític que ha liderat Barcelona però la ciutat s'ha construït amb tot el teixit associatiu. El nostre projecte depassa les sigles del PSC.

Però vostè li deu la nominació, a l'aparell del PSC a Barcelona. Això deu tenir un preu.

Jo sóc alcalde perquè vaig guanyar les eleccions. I no sóc candidat per la nominació d'un aparell sinó per la voluntat democràticament expressada pels companys en unes primàries. Em sento dipositari de la confiança dels ciutadans i dels companys. El meu projecte es basa a posar Barcelona per sobre de qualsevol interès. La meva carrera va lligada a Barcelona. Els pròxims anys serà molt important tenir un alcalde que posi Barcelona per sobre de qualsevol altra administració.

L'oposició diu que posa Barcelona per sobre dels barcelonins.

Això està bé com a frase però és impossible que sigui real. Barcelona només es pot construir amb els barcelonins. Amb la crisi, per exemple, del que estic més content és de l'impuls dels barcelonins. Estan aguantant i demostrant que el model de Barcelona és dels més forts.

La resposta a la crisi mereix la seva mateixa valoració pel que fa a l'actitud del Govern que pel que fa a l'actitud del govern espanyol o del tripartit quan governava?

Des de l'Estat, clarament es va trigar a reaccionar i això s'ha pagat. En el cas de Catalunya es va tirar endavant un projecte que no va quallar però la seva gestió va significar un salt en la creació de serveis públics bàsics per afrontar la situació.

Vostè ha demanat un cara a cara amb Ruiz-Gallardón. Vol convertir aquestes eleccions en un clàssic Barcelona-Madrid.

A mi, en aquest debat, m'interessa remarcar com es construeix un model conservador o un model de cohesió social molt europeu que a Barcelona ha reeixit. Ara el discurs de solucions fàcils contra problemes complexos està triomfant, però a mi m'agrada anar contra corrent...

A això n'hi diuen bonisme.

Barcelona és l'antítesi del bonisme perquè el bonisme són tesis pretesament progressistes que es fan des de la distància i nosaltres treballem des de la proximitat. En la proximitat, el bonisme és impossible.

Quan dic bonisme em refereixo a les crítiques que es fan cap a la tolerància vers la delinqüència, la immigració il·legal...

A Barcelona hem reforçat les policies locals amb més de mil agents, he anat al ministeri de Justícia a demanar la reforma del Codi Penal per endurir-lo... No crec que aquesta sigui l'actitud d'un alcalde bonista.

A Europa es diu que Barcelona és una de les millors ciutats per emborratxar-se, on hi ha menys conseqüències si fas coses malament...

Això no és cert. Vam ser pioners a fer una ordenança local per gestionar el civisme. Fa cinc o sis anys sí que vam tenir un greu perill d'entrar en una dinàmica d'una ciutat que de tan agradable pogués desmuntar les bases del seu progrés i jo vaig liderar una certa reacció.

Però necessitem turistes.

Sí, però som una ciutat que mai ha apostat pel monocultiu. El turisme a Barcelona és el 15% d'ingressos.

Ha de representar més?

No. Hem de créixer en tots els sectors, però el turisme està bé al 15%.

Vostè no és sobiranista, però li fa enveja la capitalitat de Madrid?

No em vull mirar Madrid sinó París, Londres o Nova York. No som una megapolis però som la capital de Catalunya i hem de jugar a fons la capitalitat euromediterrània.

Això em sona com quan Maragall i Pujol competien a Europa. Això pot passar entre vostè i Artur Mas?

Crec que no. De la mateixa manera que sóc bel·ligerant en polítiques sanitàries perquè Barcelona ha complert els compromisos i ha d'exigir al Govern que ho desenvolupi, també li he de dir que contra la crisi només aplegant esforços amb el Govern podem ser capital del mòbil o podem tenir Corredor Mediterrani. I en l'horitzó nacional, el que vulgui, el pitjor que li podria passar a Barcelona és la fractura social. Si ens fracturem, els horitzons de sobirania o federals o els que siguin serien problemàtics. El nostre projecte de ciutat pot interessar a tothom que aspiri a un horitzó d'independència o a una Catalunya en una Espanya federal. Hi ha un punt comú: una Barcelona forta.

Està demanant el vot dels independentistes de Barcelona?

El projecte que jo encarno hauria d'interessar a qualsevol persona d'aquesta ciutat que no fos conservadora. No descarto que amplis sectors de la ciutat apostin per aquesta Barcelona que plantejo.

Però vostè sí que descarta anar més enllà de la Barcelona amb horitzó federal.

Jo defenso a Catalunya la mobilització dels sectors de progrés, d'esquerra i de centreesquerra de la ciutat i de tot el país i d'aquella gent que representa el corrent majoritari del catalanisme des de fa cent anys, que ha estat la defensa de l'autogovern i la vinculació amb una idea d'Espanya federal. Tot i que és cert que això últim no passa pel seu millor moment.

Molts s'han enfadat amb vostè per l'actitud amb la consulta sobre la independència del 10-A.

De manera injusta. M'he anat trobant tots els voluntaris i hem tingut una relació d'entesa i respecte. Se'ns va voler marcar com un gran adversari i no era cert. A Barcelona podem construir moltes realitats. Hem d'exigir a l'Estat perquè som la clau per sortir de la crisi. Més val que tothom tingui la intel·ligència de cuidar la clau de sortida de la crisi i invertir-hi. Així li vaig expressar a Zapatero fa uns dies: li vaig dir que no hi ha tres corredors ferroviaris sinó només un que ens farà sortir de la crisi. Per això defenso la Sagrera.

Carme Chacón participarà en la seva campanya electoral?

No descarto la presència de ningú però volem centrar els debats en cadascú i la seva ciutat. Tot i que les altres variables de la política poden ser interessants, no vull que la gent es despisti sobre el que ha d'escollir.

Diuen les enquestes que les opcions del PSOE milloren des de l'anunci de retirada de Zapatero. També milloren les seves opcions com a alcalde?

Hi ha factors generals que poden influir-hi positivament, però tindrem opcions de seguir liderant aquesta ciutat si la gent pensa que val la pena seguir construint sobre aquest model i que ho hem fet entre tots.

L'última: el seu racó de Barcelona?

Les places de les trames antigues, des de Mercadal, a Sant Andreu, a Sant Felip Neri, al Gòtic.