Publicitat
Publicitat

COOPERACIÓ

Serà el cinquè intent en què l'obra del cooperant català a l'Índia aspira al guardó

El model de prosperitat de Vicenç Ferrer torna a optar al premi Nobel

La Fundació Vicenç Ferrer torna a aspirar al premi Nobel de la pau, després que l'any passat no obtingués el reconeixement anhelat. Més de 40 personalitats internacionals ja n'han avalat la candidatura.

Joan Aragó va ser amic de Vicenç Ferrer -van coincidir per primer cop a l'Índia el 1952-, una relació personal el va portar a la direcció de la Fundació entre el 1998 i el 2000. Aragó, que ara és voluntari de l'entitat, encara recorda la conversa que van mantenir tots dos amb l'expresident Jordi Pujol quan Ferrer va rebre la Creu de Sant Jordi: "En Vicenç li explicava, amb l'ajuda d'un mapa, que el treball que feia a l'Índia cobria una àrea amb una població de 2,5 milions de persones. I Pujol li va respondre que això també el convertia a ell en un petit president". El model que executa la Fundació per canviar les condicions de vida de les comunitats més desafavorides de l'estat d'Andhra Pradesh -una de les zones més pobres del país- aspira a ser reconegut amb el Nobel de la pau 2011. És el llegat de Vicenç Ferrer, mort el 2009, que mai va rebre el guardó en vida, tot i ser-ne candidat tres cops.

La Fundació, que ara mateix treballa en 2.604 poblacions del sud-est de l'Índia i l'any passat ja va optar al Nobel, persegueix un reconeixement per al projecte que el cooperant català va gestar al districte d'Anantapur, una feina que ha demostrat que pot eradicar la pobresa. La candidatura, impulsada per la Universitat de Salamanca, compta amb el suport de personalitats com Jacques Delors, expresident de la Comissió Europea (1985-1995). "El Nobel permetria que aquesta feina es convertís en un model de referència per a molta gent que treballa en el món de la cooperació", considera Jordi Folgado, nebot de Vicenç Ferrer i director de la Fundació, que mobilitza més de 2.000 treballadors sobre el terreny, compta amb 143.000 socis i disposa d'un pressupost superior als 40 milions d'euros.

Les claus de l'èxit

Folgado detalla els elements que permeten que el model creat per Ferrer obtingui resultats: "És bàsic l'estabilitat del projecte, mantenir-se al territori mentre persisteixi el problema, fer creure als qui necessiten l'ajuda que el canvi és possible i adoptar un sistema de treball flexible, que s'adapti a les necessitats contínuament". El recorregut completat en les últimes quatre dècades ha permès que la Fundació atengui avui 155.000 alumnes, gestioni cinc hospitals, hagi elaborat més de 2.300 estructures de preservació d'aigua, formi 5.000 dones als centres d'assessorament, hagi construït gairebé 33.000 habitatges i faciliti l'accés a escoles convencionals a gairebé 3.000 alumnes discapacitats. "Les bones intencions s'han de lligar amb l'eficàcia", detalla Folgado, que recorda que Anantapur estava resignada a la desertització i avui, 40 anys després de l'arribada de Ferrer, és una zona pròspera. "Els homes d'altres districtes vénen a buscar les dones a Anantapur perquè entenen que el districte té futur", apunta el president de la Fundació. En aquesta zona s'ha frenat l'emigració del camp a la ciutat. Un exemple que determinades actuacions incideixen en el desenvolupament humà.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT