Publicitat
Publicitat

EL DEBAT DE LA REGULACIÓ

Només el 10% de les treballadores sexuals desenvolupen la seva activitat a la via pública

La prostitució: esclavitud o feina?

Més de 18.000 milions d'euros anuals, més de 300.000 dones i 3.600 clubs. Aquestes són les xifres que retraten l'ampli abast que té la prostitució a l'Estat espanyol.

Des de l'any 1995, quan es va retirar la prostitució del Codi Penal, ens trobem davant d'una activitat legal, però sense marc normatiu. Aquesta situació ha portat la societat a un ampli debat sobre què fer amb aquest fenomen. Les posicions són, bàsicament, dues: la reguladora i l'abolicionista. A Catalunya, només existeix un decret de l'any 2002 d'Interior en què es regulen les característiques que han de tenir els locals on es practiquen serveis sexuals remunerats. El conseller d'Interior, Felip Puig, en una entrevista a l'ARA, apostava per reobrir el debat i s'emmirallava en el model regulador d'Holanda. L'exconsellera Tura ho va intentar quan va estar al capdavant d'Interior, però el final prematur del primer tripartit va avortar l'arribada del projecte al Parlament.

La directora d'APRAMP, entitat que es dedica ajudar les dones que volen deixar la prostitució, Rocio Nieto, considera que regular aquesta activitat pot suposar invisibilitzar el problema. "Si clausures les dones en locals, no sabrem mai què hi passa dins ", diu Nieto. "Hem de partir de la base que cap dona exerceix de prostitució voluntàriament. A més, actualment moltes són dones que vénen d'altres països enganyades amb la promesa d'una feina i que acaben forçades a prostituir-se perquè la seva família està amenaçada en el seu país d'origen", explica la directora d'APRAMP. Nieto creu que s'ha de lluitar per defensar els drets humans i acabar amb les xarxes que trafiquen amb dones i nens, i considera que no es pot apostar per la nova esclavitud del segle XXI: la prostitució. També afegeix que s'han de dedicar encara més esforços policials per eradicar les xarxes i màfies. Nieto destaca que s'ha de donar una sortida social a les dones. APRAMP aposta per programes de formació i també per retorns segurs de les dones estrangeres al seu país.

L'entitat Anela, que agrupa els empresaris dedicats a clubs de cambreres, és partidària de la regulació de l'activitat. El seu portaveu a Catalunya, Manuel Nieto, va indicar que no es pot consentir que les noies que s'hi dediquen ho facin a la carretera sense condicions. Diverses entitats dedicades a ajudar les persones que exerceixen la prostitució calculen que només un 10% d'aquesta activitat es fa als carrers de les ciutats o a les carreteres. Anela va manifestar l'any 2007, que l'Agència Tributària podria recaptar 2.880 milions anuals i la Seguretat Social ingressar 1.124 milions a l'any si es regularitzés la feina de les treballadores sexuals.

Proposta de zona roja al Raval

La plataforma Raval per Viure de Barcelona va presentar, dijous passat, una iniciativa per reconvertir immobles buits en locals on es pugui exercir la prostitució. L'objectiu, van assegurar veïns del carrer Robador, on es faria la intervenció, és evitar els serveis sexuals al carrer i lluitar contra els proxentes. "Hem de reconèixer -afegeixen- que ja som un barri roig". Per evitar l'acció dels proxentes, el projecte, que encara s'ha de discutir i acabar de definir amb aportacions de diversos sectors, preveu restringir als vianants l'accés els carrers afectats per facilitar-ne les detencions i detectar els que vigilen les dones. Sobre aquesta proposta extrema, la regidora de Seguretat del consistori barceloní, Assumpta Escarp, en declaracions a l'ARA, va manifestar que cal un debat general de la prostitució. "Dins la ciutat -diu Escarp- estem en contra d'especialitzar un barri, no farem un parc temàtic". La regidora va manifestar que l'Ajuntament té tres principis: la lluita contra les xarxes, la protecció de les dones i la protecció de l'espai públic. Segons Escarp, allà on hi ha prostitució, s'acaben expulsant la restat d'activitats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT