Publicitat
Publicitat

REVOLTA POPULAR

La falta de llibertats, la sequera i la pujada de preus alimenten l'oposició

Les protestes a Síria revifen els reptes històrics

"E l nostre deure és portar la revolució a Damasc". Són joves universitaris, de mirada profunda, encesa, que parlen de la mort sense embuts. Alguns han vist caure amics i coneguts aquestes setmanes, ferits per les bales de la temuda policia secreta. D'altres han estat detinguts o s'han convertit en furtius. Són de Duma, una població sunnita a quinze quilòmetres de la capital, molt activa en les mobilitzacions i aïllada per les forces de seguretat i l'exèrcit, amb les comunicacions tallades. A Duma, com a l'assetjada Daraa, la gent va perdre aviat la por a parlar de política en públic, a recer d'una sensació de fortalesa col·lectiva, empesos per la sang dels seus morts. "Es fa difícil reconèixer-ho, però només amb nous màrtirs podrem mobilitzar el poble".

Qui són els opositors sirians?

El perfil del dissident sirià es correspon en gran mesura al de l'habitant de Duma i de Daraa, les dues poblacions més sacsejades pel règim de Baixar al-Assad. D'una banda, hi ha la classe obrera i els seus fills, joves amb formació però sense feina, que viuen al voltant de les grans metròpolis i als barris perifèrics. De l'altra, la pagesia pobra, molt afectada per la sequera i per la liberalització del mercat que ha disparat els preus del gasoil i dels productes bàsics. Entre els dissidents també hi ha intel·lectuals, afamats de llibertat d'expressió, i l'oposició política, la majoria de la qual viu a l'exili o a la presó.

"Els palestins estem sotmesos a fortes pressions", afirmen en veu baixa en un despatx del camp de refugiats de Yarmuk, als afores de Damasc. "D'una banda, els dissidents tracten d'arrossegar-nos al conflicte apel·lant a la solidaritat entre sunnites i, de l'altra, l'Estat vol que fem declaracions públiques de suport com a pagament pel tracte rebut".

A diferència del Líban, els prop de 500.000 refugiats palestins a Síria viuen en un ambient polític estable i d'acceptació popular promoguda pel mateix règim. En realitat, els palestins es beneficien dels mateixos drets que els ciutadans sirians, excepte la nacionalitat. "La comunitat està cada cop més neguitosa perquè a Daraa hi ha un camp de refugiats d'on arriben notícies terribles".

No hi ha cap mena de dubte que el règim mira els palestins amb recel. Poc després de l'inici de les protestes, els baasistes van incloure a les seves teories conspiratives grups salafistes jihadistes amb seu en algun dels camps. A dia d'avui, onze dels dotze enclavaments palestins continuen encerclats, amb un estricte control militar. "Fins ara, la comunitat palestina està actuant amb una gran responsabilitat. Però si el setge sobre Daraa persisteix, Déu sap què pot passar".

Mesures a la desesperada

També els camps per a desplaçats per la sequera estan sent vigilats de prop per les forces de seguretat sirianes. Segons l'Unicef, 60.000 famílies del nord-est del país, moltes kurdes, haurien abandonat les seves granges el 2008 després d'anys de sequera. Repartits en diferents enclavaments, malviuen en tendes de campanya als voltants de Damasc i Daraa, principalment.

El govern sirià intenta que el descontentament social no trobi refugi en les reivindicacions polítiques. Per això està desplegant una sèrie de mesures dissenyades per alleugerir les penúries del dotze per cent de la població que viu per sota del límit de la pobresa, a més d'atendre algunes de les reivindicacions històriques de les comunitats més crítiques com els kurds o els sunnites més ortodoxos.

"Les mesures socials i polítiques que està accelerant Al-Assad poden tornar-li alguns suports perduts però, en general, la seva legitimitat està fortament erosionada després d'enviar l'exèrcit de la nació a massacrar els civils de Daraa", diu un analista local que demana no ser identificat. "Si el poble no s'aixeca indignat contra aquesta barbàrie és per por a convertir-se en els següents".

Un país dividit

Tanmateix, a Síria hi ha una part molt important de la població que dóna suport incondicional al règim i aplaudeix les mesures preses fins ara. "Aquesta gent són animals. Només entenen la llengua del garrot". Opinions com aquesta omplen cada dia els magazins radiofònics i les tertúlies televisives. La intensa campanya propagandística que du a terme el règim està dissenyada per dissuadir els indecisos creant confusió sobre els fets i fent-los creure que els opositors són grups residuals finançats i liderats des de fora.

Com a tot règim autoritari, es fa difícil calibrar quin tipus d'erosió interna està causant el conflicte. És cert que les renúncies de centenars de membres del partit únic Baas mostren un cert grau de decepció per la manera com s'està gestionant la crisi; però en un partit amb més d'un milió de membres, no es tracta en absolut d'una xifra determinant. Sobretot perquè a Síria, un país sotmès a contínues amenaces externes, el poder no resideix tant en el partit com en les seves forces de seguretat, dirigides totes per familiars directes d'Al-Assad.

"Hem d'arrossegar l'exèrcit al nostre terreny", diuen els dissidents de Duma, basant-se en les revolucions a Egipte i Tunísia. Però tot i el ferm compromís expressat per molts joves, la majoria d'observadors coincideix a assenyalar que és inútil apel·lar a l'exèrcit. "Pot ser que hi hagi algunes desercions, però és impossible imaginar un escenari en què el cos sencer canviï de bàndol".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT