ONADA DE CANVI AL MÓN ÀRAB
Crònica 02/02/2011

Les protestes obliguen el rei de Jordània a canviar el govern

El rei Abdal·lah de Jordània va fer dimitir ahir el seu govern després de tres setmanes de protestes contra l'atur i l'encariment dels aliments. Però els manifestants exigeixen també canvis polítics.

Cristina Mas
3 min
Pancartes verdes islamistes i roges de l'esquerra juntes a Amman contra el govern.

En un intent d'aturar les protestes als carrers d'Amman, on islamistes, sindicalistes i partits d'esquerra marxaven junts contra el govern, el rei Abdal·lah va fer dimitir ahir l'executiu en ple i va encarregar al nou primer ministre, Marouf Bakhit, que emprengui "reformes polítiques reals".

Jordània ha viscut tres setmanes de mobilitzacions massives i pacífiques inspirades en l'exemple tunisià, que van prendre més força davant les protestes a Egipte. Els manifestants reaccionaven a l'augment de preus dels aliments bàsics i l'atur. Responsabilitzaven l'exprimer ministre, Samir Rifai, de la greu situació econòmica que pateix el país i exigien la dimissió del govern, amb crits com "Escolta, Samir, el canvi està arribant" i "El poble jordà està encès".

Tot i que Jordània és un país petit (6,5 milions d'habitants) i no disposa de grans recursos naturals, ha jugat un paper important per la seva ubicació al cor del Pròxim Orient. Egipte i Jordània són dos dels principals aliats dels EUA a la zona i els únics països àrabs que han reconegut formalment l'Estat d'Israel.

El nomenament de Bakhit, tinent general de l'exèrcit retirat i assessor dels serveis d'intel·ligència, no ha convençut l'oposició. Havia estat primer ministre entre el 2005 i el 2007, conseller de seguretat nacional i ambaixador a Israel, amb qui va ser un dels artífexs dels acords de pau del 1994. Molts jordans es van oposar a aquest acord, signat pel rei Hussein, que va ser la base de l'estreta aliança del país amb els EUA, reforçada després amb la guerra de l'Iraq.

Els islamistes, en contra

L'oposició islamista, encapçalada pel Front Islàmic d'Acció (FIA), ha rebutjat Bakhit i ha anunciat que no hi ha motius per posar fi a les protestes. El partit va denunciar frau a les darreres eleccions del 2007. "No és la persona adequada per treure Jordània de la crisi", va declarar el líder del FIA, que acusa el nou primer ministre de tenir al darrere "una història de corrupció i opressió". En qualsevol cas, els islamistes asseguren que en cap cas pretenen derrocar la monarquia, de qui depèn la designació del govern, la dissolució del Parlament i la ratificació de les lleis. Diuen que només volen que tingui un paper de "guia" en la vida política del país. El rei té un ampli suport a l'exèrcit, dominat pels beduïns.

Jordània té una elevada taxa d'atur (oficialment un 14%, encara que molts analistes diuen que en realitat és molt més elevada), que afecta sobretot els joves, en un país on sis de cada deu habitants tenen menys de 20 anys. Des del 2009, com la majoria dels seus veïns, Jordània està immersa en una espiral d'alça de preus dels aliments i dels combustibles. El salari mínim és de 211 euros i un 25% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, mentre la capital, Amman, es coneix per ser la ciutat més cara del món àrab.

El mes passat el govern va anunciar un pla dotat amb 92 milions d'euros per reduir els preus i millorar els salaris dels funcionaris, particularment entre les forces i cossos de seguretat. Però les protestes no es van aturar, i es van reclamar més reformes polítiques, inclosa l'elecció directa del primer ministre.

La reforma política pendent

Quan va arribar al tron el 1999 el rei Abdal·lah va prometre impulsar les reformes polítiques que el seu pare, Hussein, havia iniciat al final del seu regnat i que van portar a les eleccions parlamentàries del 1989 (les primeres en 22 anys) i la fi de la llei marcial, en vigor des del final de la guerra àrabo-israeliana del 1948.

Però els avenços efectius han estat gairebé nuls. Malgrat les lleis sobre llibertat de premsa, encara hi ha periodistes perseguits per les seves opinions contra el rei o la seva família. Tampoc hi ha hagut millores en l'àmbit dels drets de la dona, en un país on els "crims d'honor" encara són tolerats als tribunals.

stats