Publicitat
Publicitat

Les protestes paralitzen l'activitat econòmica

"Sense democràcia, l'economia no funciona", deia ahir a la plaça Tahrir Salah Mohamed, propietari d'un restaurant que des dels inicis de la revolta està tancat. "Hem de patir una setmana per no haver de patir mil dies més", era la seva conclusió. L'economia egípcia ha quedat paralitzada. No calia una vaga general com la d'ahir per tancar un país que, des de divendres passat, no ha tornat a aixecar la persiana. La borsa i els bancs continuen tancats i barrats, i en ple canvi de mes, això ha endarrerit el pagament dels salaris. La borsa egípcia ha caigut un 17% en set dies.

Les fàbriques ahir no van obrir. La gran indústria del cotó ni produeix ni exporta aquests dies. El règim de Mubàrak va aturar els serveis ferroviaris per impedir que els egipcis accedissin a la capital per participar a la "manifestació del milió" d'ahir. El toc de queda, que només permet obrir les botigues unes hores, va provocar cues pel pa i la benzina.

La revolta també ha castigat les grans xifres de l'economia egípcia. La inestabilitat ha reduït el turisme a zero. Però són els efectes en la producció i transport dels hidrocarburs els que han alterat la credibilitat d'Egipte en els mercats mundials. El país és un dels 10 primers exportadors de gas natural del món. L'Estat espanyol està entre els seus clients. Les plantes d'hidrocarburs funcionen aquests dies a mig gas. Amr Kadry, un enginyer que treballa per a BP, explicava ahir a la plaça Tahrir com la companyia havia evacuat tot el personal estranger de les instal·lacions però la producció continuava funcionant en un 60%.

El canal de Suez és la via de pas del 20% del tràfic mundial de mercaderies, la gran porta d'entrada marítima del mediterrani cap a Europa i una de les grans fonts de divises estrangeres del govern egipci. Tot i que la paràlisi d'aquests dies no ha tingut pràcticament efecte en el trànsit pel canal, els temors inicials de possibles alteracions en el transport de petroli van provocar un increment en el barril de Brent, que va arribar als 102 dòlars.

Els diners que vénen de fora
L'altra gran coixí financer del règim ha estat durant tots aquests any l'ajuda internacional. Egipte és el segon país del món receptor d'ajuda militar. Només l'any passat els EUA van injectar més de 2.000 milions d'euros al país, la majoria dels quals en forma de material de guerra que aquests dies s'ha utilitzat per controlar les manifestacions. És la gran aportació nord-americana al seu aliat més valuós a la regió. Aquesta és també una de les claus del suport de l'exèrcit a un règim que l'alimenta logísticament. "L'exèrcit és el primer que no vol perdre aquestes ajudes", assegura Omar al-Droubi, investigador en economia egípcia.

Des de l'inici de la crisi, Egipte perd centenars de milions d'euros cada dia. ¿Fins a quin punt aquesta fragilitat econòmica pot forçar la sortida de Mubàrak? És difícil saber quines són ara les prioritats econòmiques d'un dictador que malda per endarrerir al màxim la seva caiguda. Per a Mubàrak, "l'economia sempre ha estat accessòria als seus interessos polítics i a les seves relacions internacional", considera al-Droubi. Però en un país amb més d'un 22 % d'atur, segons els organismes internacionals, i una revolta que va esclatar per la pobresa, la repressió i l'encariment del menjar, seguir depauperant Egipte només alimenta la protesta.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT