Publicitat
Publicitat

Entre la prudència i la contradicció

Rajoy és un ferm defensor de la nuclear, però ara evita pronunciar-se amb claredat.

Els dos principals partits polítics espanyols no han estat capaços durant aquesta legislatura d'arribar a un pacte d'estat en l'àmbit energètic. Novament s'han imposat els interessos partidistes del PP i el PSOE.

El líder dels populars, Mariano Rajoy, ha estat un ferm defensor de la nuclear, però l'accident de Fukushima ha provocat un canvi de discurs. Ha vist com la cancellera alemanya, Angela Merkel -la política europea i decidida pro nuclear que més posa com a exemple Rajoy-, ha cedit davant del clamor social per abandonar l'energia atòmica.

El que segons les enquestes serà el pròxim president espanyol defuig ara pronunciar-se sobre la qüestió. No ha canviat els seus postulats, però espera que es calmi el pànic per tornar a parlar d'aquest tipus d'energia, que considera imprescindible en el sistema energètic. Si bé és cert que després de Fukushima el tema nuclear ha provocat incomoditat a les files del PP, Rajoy ha reiterat que, si accedeix a la presidència, no tancarà la central de Garoña, tal com sí que preveu fer l'actual executiu.

A petició del mateix Rajoy, la fundació FAES, el think tank del PP que presideix José María Aznar -assessor al seu torn de l'elèctrica Endesa, que és propietària de diverses nuclears-, va presentar el març passat les seves propostes sobre la nuclear.

La FAES defensa obertament la construcció de noves centrals atòmiques, a més de l'ampliació de la vida de les que ja existeixen fins als 60 anys.

Zapatero ha virat del tancament de Garoña a l'allargament de la vida de les centrals

José Luis Rodríguez Zapatero, el president del govern espanyol, ha estat, com a mínim, equívoc pel que fa a la seva postura sobre l'energia nuclear. De fet, el secretari general del PSOE ha protagonitzat un viratge de 180 graus en aquest àmbit.

Va fer bandera electoral del "Nuclear? No, gràcies" i va acabar d'acontentar els sectors més contraris a l'energia atòmica del seu partit el juliol del 2009, quan l'executiu va decidir el tancament de la central de Garoña el 2013, tot i comptar amb el dictamen favorable del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Però aquest fervor antinuclear, al mateix temps que es concedien ajudes multimilionàries al deficitari sector del -contaminant- carbó espanyol, s'ha anat aigualint durant l'últim any. El canvi s'explica en bona part per la insistència del ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, partidari de la nuclear. "La nuclear, avui per avui, és imprescindible", ha dit fa poc Sebastián.

Així, el govern central ha autoritzat sense fer soroll permisos de repotenciació de reactors nuclears. Ha estat el cas d'Almaraz. Però el gir més brusc es va fer palès al febrer, amb el suport -amb el PP- a una esmena de CiU i PNV al Congrés dels Diputats a la llei d'economia sostenible que eliminava el límit de 40 anys de vida de les centrals. Zapatero va reaccionar a Fukushima demanant prudència: "El debat ha de plantejar-se en termes de racionalitat, i no ideològics". Les proves d'estrès són la resposta del govern als sector antinuclears.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT