Publicitat
Publicitat

CRISI POLÍTICA

L'aiatol·là Khamenei intenta segellar les desavinences i demana unitat al voltant del president Ahmadinejad

La pugna interna pel poder esquerda el règim iranià

Els règims autoritaris del món àrab i musulmà són qüestionats des de sota: el poble demana la fi de les dictadures i la corrupció endèmica. En canvi, a l'Iran, el règim és qüestionat des del seu interior: un malestar creixent distancia el president Mahmud Ahmadinejad de l'aiatol·là Ali Khamenei, que en l'últim mes s'han enfrontat implícitament arran de les opinions contràries que tenen en decisions governamentals.

Ahir, l'aiatol·là va dir prou. En un discurs davant del Parlament, Ali Khamenei va tancar files per posar fi a un mes de crisi política i va demanar als sectors ultraconservadors que aturin els atacs contra Ahmadinejad. "La composició de l'executiu és bona i apropiada i el govern està treballant", va dir fent al·lusió als atacs contra l'entorn d'Ahmadinejad. "En les relacions entre el govern i el Parlament, l'amistat i la moderació són una necessitat". Però hi ha una segona lectura del missatge d'unitat al voltant del president: Khamenei li estaria demanant que accepti d'una vegada les regles del joc i que ja n'hi ha prou d'estirabots.

El divorci entre Khamenei i Ahmadinejad va començar arran del control d'un ministeri fonamental per al règim: el que s'encarrega dels serveis secrets. Ahmadinejad va cessar el ministre Heydar Moslehi emparant-se en el dret constitucional del president per destituir ministres. Hores més tard, l'aiatol·là va desautoritzar la decisió i va instaurar Moslehi de nou al càrrec. Aquesta intromissió tan directa del líder espiritual en la política, no gens habitual i contradient la decisió del president, va ser l'inici de les tibantors.

La resposta d'Ahmadinejad va ser desaparèixer de la vida política durant deu dies, fent palès el seu malestar després de la humiliació que havia patit. Els parlamentaris ultraconservadors li van retreure el gest i finalment el president va haver de retornar a una enrarida normalitat. Un analista citat per Reuters assegura que "el compromís no forma part de l'estil d'Ahmadinejad, ja que això el retrataria com un líder feble". La contundent resposta de Khamenei per preservar el règim islàmic deixa entendre que al darrere de la picabaralla s'hi amaguen canvis en els equilibris de poder i que, com diu l'analista, "la lluna de mel, s'ha acabat".

Les línies vermelles del règim

Per si el moviment tàctic no hagués deixat prou clar qui mana a l'Iran, l'aiatol·là va fer poc després un altre gest inhabitual, i en un discurs televisat va reafirmar la seva ferma voluntat d'intervenir en la vida política iraniana. "Mentre el lideratge estigui viu, mai permetrà una desviació en el camí de la nació iraniana cap als seus objectius", va dir l'aiatol·là, que va reiterar que l'autoritat suprema i última a l'Iran és la religiosa. Dies més tard va tornar a sorprendre tothom quan va dir que Ahmadinejad havia patit un "encanteri". La sorpresa es deu al fet que Khamenei va apadrinar Ahmadinejad en les eleccions del 2005 com el candidat preferit pel règim per a les eleccions. Però ara que el president és en el seu segon i últim mandat, sembla voler assegurar-se un futur polític per després del 2013, quan esgoti el càrrec.

La pugna entre els sectors més conservadors del règim i els aiatol·làs contra Ahmadinejad té un tercer convidat: Esfandiar Rahim Mashaei. És la mà dreta i íntim amic d'Ahmadinejad i qui pren les decisions estratègiques. De fet, podria haver estat ell el que hagués decidit el canvi del ministre de la intel·ligència com un primer cop d'efecte que l'aniria posicionant per presentar-se com a candidat a les presidencials d'aquí a dos anys. Els aiatol·làs veuen Mashaei com un polític que vol treure influència al poder religiós i el tracten directament d'enemic. Fa dos dies, des de l'entorn de l'aiatol·là, feien una crida a Ahmadinejad perquè tornés "al camí correcte", en una clara al·lusió al corrent crític que representa Mashaei.

L'última jugada d'Ahmadinejad va arribar fa uns dies, quan va decidir reformar l'executiu i adjudicar-se momentàniament la cartera del ministeri del petroli. Com en el cas anterior, no era merament una remodelació. El canvi estratègic el va fer per assegurar-se que ell seria el que representaria l'Iran a la cimera de l'OPEP del juny: una manera de reafirmar la seva autoritat, ja no només en l'àmbit nacional, sinó també en l'internacional. El règim, però, l'hi va prohibir. "Ahmadinejad buscava una plataforma per proclamar la seva importància a l'Iran i establir les seves opinions en públic per primer cop des de l'inici de les revoltes àrabs", assegura Suzanne Maloney, experta de Brookings Institution.

La revolta que va viure l'Iran arran de les eleccions del 2009 va quedar en el subconscient del món musulmà i àrab que, dos anys més tard, s'ha revoltat contra els sistemes autoritaris, amb el record de les multitudinàries protestes de Teheran. Llavors, el règim iranià les va esclafar sense miraments, i polítics i aiatol·làs van tancar files per mostrar-se davant del món com un búnquer infranquejable. Però ara sembla que comencen a sortir esquerdes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT