Tot a punt per a la intervenció militar sobre Líbia

Els analistes militars expliquen que la intervenció sobre Líbia començaria amb atacs sobre les bases d'aviació, les defenses antiaèries i els sistemes de comunicació. A més de l'establiment d'una zona d'exclusió aèria, la resolució de l'ONU autoritza "totes les mesures necessàries per protegir la població", la mateixa fórmula que es va emprar en el cas de Kosovo el 1999 contra Milosevic, que inclou atacs darrere de la línia de front. Els bombardejos es podrien llançar des d'avions, però també des del mar, tenint en compte que les principals bases militars del règim són molt properes a la costa. La resolució de l'ONU descarta una ocupació terrestre.

Encara que la intervenció no es faci sota la bandera de l'OTAN, l'Aliança Atlàntica ha ofert el suport dels seus centres a nivell operacional i tàctic, de manera que la logística s'organitzaria des del quarter central de Bèlgica i des de les bases de Nàpols per a les operacions navals, i des d'Esmirna per a les aèries. Des de fa dues setmanes, avions de vigilància de l'OTAN com l'Awac patrullen la costa de Líbia per fer un mapa amb els seus radars de les instal·lacions militars del país que permeti planificar la intervenció.

Com que els caces tenen poca autonomia de vol (unes quatre hores quan van carregats d'armament), l'operatiu ha de sortir de les bases més properes: Sigonella (malgrat les reticències italianes, es dóna per fet que el govern permetrà l'ús de la base siciliana), Souda Bay (Creta) i la base francesa de Solenzara (Còrsega). A més, des de les bases més llunyanes, com les espanyoles de Rota o Morón, podrien enlairar-se els avions d'abastiment de combustible en ple vol i els que fan tasques de vigilància, que tenen molta més autonomia.

Pel que fa a l'operació per mar, ja hi ha set vaixells militars dels EUA desplaçats a la Mediterrània, a més d'un nombre indeterminat de vaixells de guerra europeus, entre els quals hi ha el portaavions espanyol Príncipe de Asturias.