Quan qualsevol decisió serà l'equivocada

Badalona.Diu que la mateixa nit del 22-M ja ho tenia pràcticament decidit, però el cert és que l'agonia s'ha allargat ben bé dues setmanes. Ferran Falcó, alcaldable de CiU a Badalona, va comunicar ahir a la tarda, en una roda de premsa celebrada a l'ajuntament, que es votaria a si mateix al ple de dissabte en què es decidirà el proper batlle de la ciutat. Traducció: via lliure a Xavier García Albiol i els seus postulats xenòfobs per aconseguir el govern municipal. El puzle badaloní, acabat.

Tanmateix, no ha estat fàcil completar-lo. Han estat dues setmanes infernals per a Falcó: els badalonins l'aturaven, especialment al centre, per dir-li que fes el que pugués per evitar que Albiol i la seva doctrina aconseguissin l'alcaldia. Alguns militants de CiU l'inquirien amb aquesta possibilitat, mentre que d'altres li demanaven que deixés manar el PP perquè la gent veiés que les seves receptes, amb la legislació a la mà, eren impossibles. I d'altres, una minoria, volien que hi pactés. Les xerrades que ha mantingut amb el seu cercle de confiança han estat constants, i fins i tot s'ha reunit amb els independents que van donar suport a la seva candidatura. Moltes converses i una sola decisió: restar a l'oposició perquè així ho "reclamaven les urnes", tal com va explicar ahir.

A tot plegat cal sumar-hi, segons denuncien membres del seu entorn, una certa sensació de "solitud" per part de la direcció nacional de CDC. "Al partit em donen llibertat, sí, però llibertat d'equivocar-me", va explicar a l'ARA en una conversa telefònica. Què volia dir amb això Falcó? Doncs que si s'inhibia al ple municipal, faria Albiol alcalde i que, si decidia fer un govern amb el PSC i ICV-EUiA, s'enfrontava a ser acusat el 2015 de ser el responsable d'una hipotètica majoria del PP en cas que no funcionés el cordó sanitari. I és que ja ho va dir Jordi Turull, portaveu parlamentari de CiU en la clausura de l'assemblea local de CDC de dimarts passat: "Prenguem la decisió que prenguem, serà culpa nostra". Un bon resum de la situació en què es trobava Falcó.

SMS des de l'executiva

El candidat de CiU feia dues setmanes que vivia entre equilibris ambigus que feien que un dia se'l considerés favorable a pactar amb el PSC -que perd, ja definitivament, un feu que dominava des de feia 32 anys-, mentre que hi havia altres jornades en què ni dissimulava la seva voluntat de deixar governar la llista més votada. Però la corda de l'equilibrista es va acabar de trencar -si és que no ho havia estat des d'un bon principi- quan ahir al matí Oriol Pujol, secretari general adjunt de CDC, va anunciar que el partit s'inclinava per fer Albiol alcalde. Falcó es va assabentar que Pujol faria aquestes declaracions abans que es fessin efectives perquè membres de l'executiva convergent l'informaven, via SMS, dels continguts de la reunió.

Un cop el secretari general adjunt de CDC va fer públic el posicionament del partit envers Badalona, ja no calia allargar més la situació. Per això Falcó va convocar una roda de premsa a les 18.30, a la planta quarta de l'ajuntament. Hi va entrar amb els seus companys de l'equip municipal, somrient. Volia fer pública la decisió dimecres, però dos dies més d'agonia no els hauria entès ningú. Cares de circmunstàncies dels seus companys. Crítiques al PSC per no haver sabut llegir el resultat de les urnes i a ICV-EUiA per exigir que no hi hagués regidors de CiU en una hipotètica sociovergència. "I jo prefereixo respirar per mi mateix a l'oposició que no pas governar amb la respiració assistida dels ecosocialistes", va concloure.

Una decisió que, de ben segur, deixa tristes les plataformes cíviques per Badalona que fa dues setmanes que demanen un cordó sanitari anti-PP. El següent pas de Falcó? Ja hi ha qui, com a compensació, pensa a oferir-li la vicepresidència de la diputació de Barcelona. Per agrair-li els serveis prestats.