La visita aquesta setmana del senador John Kerry a Islamabad és l'últim episodi de l'enfrontament entre els EUA i el Pakistan des de la mort de Bin laden. Kerry s'ha reunit amb les autoritats civils, però la trobada més esperada ha estat amb el general Kayani, cap d'estat major de l'exèrcit i home fort de l'actual Pakistan. Kerry hauria exigit la dimissió del director dels serveis secrets pakistanesos (ISI), el general Shuja Pasha, a qui responsabilitza de la presència de Bin Laden a Abbottabad.
Fa anys que l'ISI està considerat com un estat paral·lel. Forma part de l'exèrcit i, des de la caiguda de Musharraf, tot sembla indicar que només obeeix Kayani. Existeix la certesa, a dins i a fora del país, que una poderosa facció de l'ISI protegeix les organitzacions més radicals del jihadisme, incloent-hi Al-Qaida, en una mena de doble joc que té arrels profundes. Als vuitanta, l'ISI va organitzar la resistència afganesa contra els soviètics, mentre que als noranta van atorgar assistència als talibans. Durant aquells vint anys, una part important dels seus oficials i empleats van adoptar el fonamentalisme islàmic com a motor de les seves activitats secretes. Després del 2001, el general Musharraf, pressionat pels Estats Units, va purgar-ne els jihadistes més destacats, però la seva sobtada caiguda va impedir-ne la refundació completa. I l'actual govern és massa feble per enfrontar-s'hi. El president Zardari deu el càrrec a la seva condició de vidu de Benazir Bhutto i la seva confessió xiïta anul·la la seva autoritat davant un exèrcit sunnita.
Ara el doble joc és massa obvi. Al llarg del 2010 coneguts dirigents jihadistes reapareixien públicament en ciutats pakistaneses com Islamabad i Muzaffarabad quan se'ls suposava sota arrest domiciliari. Només amb el vistiplau de l'ISI es podia fer el desafiament obert de dos dels responsables de gran part dels atemptats islamistes en territori indi sota sigles relacionades amb Al-Qaida.
Guerra entre serveis secrets
El desembre del 2010 començava una estranya guerra entre serveis secrets que va obligar la CIA a canviar tres cops el seu cap d'operacions al Pakistan. En dues ocasions, l'ISI n'ha filtrat la identitat a la premsa pakistanesa. En el tercer cas, l'agent Raymond Davis va passar un mes en una presó pakistanesa, després de protagonitzar el 25 de gener pels carrers de Lahore un episodi propi de pel·lícula de Hollywood que va acabar amb la mort a trets dels dos pakistanesos que el perseguien, probablement membres de l'ISI. Vist en perspectiva, el greu incident de Lahore es pot relacionar amb l'operació secreta que els americans ja preparaven a Abbottabad. Queda molt lluny el temps en què els serveis secrets dels EUA controlaven els passaports als aeroports pakistanesos.
Divendres, a porta tancada al Parlament, Shuja Pasha va dir: "La por de no poder viure sense Amèrica ens ha fet perdre la dignitat. És que viurem sempre humiliats per la por que ens fan?" Davant l'escomesa americana, a l'interior l'ISI apel·la als sentiments xovinistes, mentre que dilluns el primer ministre Gilani després de saludar Kerry volava a Pequín com el millor aliat a la regió. Diverses fonts asseguren que el 2010 s'haurien desplegat deu mil soldats xinesos en una regió fronterera. No hi ha aposta més segura que jugar a tres bandes i, a més, tenir arsenal nuclear propi.
