El que podem aprendre d'Alemanya

BerlínL'economia alemanya va créixer el 2010 gairebé un 4%, més ràpid del que ho havia fet mai des de la reunificació del país, ara fa vint anys. Més de 40 milions d'alemanys tenen feina actualment, una xifra més alta que mai. També hi ha hagut una baixada de l'atur, per sota de la simbòlica franja dels tres milions. Un autèntic miracle alemany. Un més. Com moltes bones notícies, aquesta té moltes paternitats.

"Vam prometre en el moment més àlgid de la crisi tirar endavant Alemanya i avui el país està millor que quasi tota la resta", va presumir a finals de l'any passat la cancellera, Angela Merkel. "Alemanya té tant d'èxit que el món parla del miracle econòmic alemany. Però en realitat no és un miracle, sinó una cosa que els alemanys i la CDU -la Unió cristianodemòcrata que lidera-, hem aconseguit treballant dur i en la direcció correcta", va reivindicar.

Va heretar un atur que afectava cinc milions de persones quan el 2005 va prendre el relleu del canceller socialdemòcrata (SPD) Gerhard Schröder, a qui Merkel també retreu precipitació i "irresponsabilitat" en fer els ulls -polítics- grossos i aprovar l'ingrés de Grècia a l'eurozona el 2000. Però també és veritat que les reformes que l'actual cancellera va trobar encarrilades són enormement responsables de l'actual èxit econòmic.

Flexibilitat laboral

El pla de mesures estructurals que Schröder va llançar el març del 2003 sota el nom d'Agenda 2010 va ser tan impopular -li va acabar costant, literalment, el càrrec- com efectiu: retallades en la sanitat pública, en subsidis d'atur i jubilacions. En el programa de Schröder també s'hi recollia l'aposta pel kurzarbeit -el treball temporal o reduït-, aplicat pel ministre de Treball, Franz Müntefering, ja durant el primer mandat de Merkel. Aquesta actuació va estalviar milers d'acomiadaments laborals durant el pitjor moment de la crisi.

Alemanya està ara disfrutant dels fruits d'aquells esforços de reforma neoliberal fixats l'època passada. Abans que colpegés la crisi mundial, les finances alemanyes s'havien ja mig rehabilitat. Retallar les prestacions socials va permetre adaptar-se millor als problemes de l'economia globalitzada i a l'envelliment de la societat. "Vaig anar al límit del possible i potser una mica més enllà. Altres van ser perseverants en les seves exigències i no es van moure ni un sol mil·límetre", va admetre Schröder després de plegar com a canceller. "La política de reformes va ser un èxit i va jugar una part decisiva a fer que Alemanya tornés a ser competitiva en la dècada passada. Estic convençut que un dia l'Agenda 2010 passarà a la història com un dels esdeveniments polítics més grans de l'era de postguerra. Va ser dur aplicar-ho, però no ens n'hem d'avergonyir", argumenta el també socialdemòcrata Peer Steinbrück, ministre alemany de Finances en el primer govern de Merkel.

Reformes amb cost polític

Les reformes de Schröder es van anar aprovant en diferents paquets durant el govern de Gran Coalició entre la CDU i l'SPD. "Efectivament, van ser reformes difícils, però que es van negociar amb els interlocutors socials i amb els partits de l'oposició. A curt termini no, però a mitjà i llarg termini això va permetre una estabilitat de preus, millorar la competitivitat de l'economia alemanya, i això explica que, des de fa dos trimestres, Alemanya tingui aquest creixement tan important. Les reformes es van fer a temps i en un moment en què altres països com Grècia, Espanya o Portugal no les van voler fer", va dir a l'ARA Amadeu Altafaj, portaveu d'economia de la Comissió Europea.

Irremeiablement, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha de fer ara reformes semblants a les que va fer fa deu anys Alemanya. ¿Però fins a quin punt pot inspirar Schröder a Zapatero? Alemanya no és Espanya i rere la clamorosa evidència s'entén que no poden plantar cara a la crisi de la mateixa manera. D'entrada, la forta pressió d'institucions europees i mercats a Zapatero perquè adopti mesures impopulars promou facilitar els acomiadaments, mentre que el govern d'Schröder va posar damunt la taula els programes de treball reduït per encoratjar -mitjançant notables subsidis- les empreses a mantenir els treballadors encara que fos reduint-los la jornada i congelant-los els sous.

La fortalesa del creixement econòmic alemany també es deu a l'increment de les exportacions -sobretot a la Xina i la UE- i a l'impuls derivat de l'increment del dèficit estatal. Espanya, amb una economia més basada en la construcció i el turisme, no pot copiar la qualitat de producció industrial ni la força exportadora alemanya. Però Zapatero pot imitar la fortalesa que va mostrar Schröder en mantenir mesures impopulars, posant per davant els interessos de país per sobre dels personals o els del partit.