La intensa agenda electoral del candidat Jordi Hereu fa un parèntesi per donar-se un bany de realisme. L'escenari és la parròquia de Sant Paulí de Nola, al barri del Besòs, a pocs metres de la Mina, on Barcelona perd tot el seu glamur i s'estavella contra la dura realitat, agreujada per una crisi econòmica sagnant. "Hi ha gent que no té pis i que està dormint en els terrats dels edificis", explica una de les assistents a la trobada amb l'alcalde.
Són catòlics de base, dels que no perverteixen l'opció pels pobres del missatge de Jesús. És a dir, sospitosos pel Vaticà i incòmodes pel bisbat. Però poden repartir 900 kg d'aliments al mes entre la gent del barri, perquè al Besòs hi ha gana. Explica el rector de la parròquia, Salvador Torres, que els que treballaven en negre, gairebé la majoria, s'han quedat sense feina i sense subsidi. Sense res. L'alcalde escolta atentament. No és la primera vegada que visita la parròquia. Demostra que coneix el barri, tot i que la dimensió del problema el depassa. Depassa l'Ajuntament, Càritas i el Banc dels Aliments. "Déu nos en guard que Càritas es retirés, perquè la ciutat es col·lapsaria", explica el rector. El seu relat és una radiografia sense filtres de la crisi: "Tota la gent que ve a missa porta una bossa de plàstic", per endur-se alguna cosa per menjar.
La passió de mossèn Torres gairebé no deixa parlar Hereu, ni els altres assistents, com Jordi López Camps, catòlic rellevant pròxim al món socialista, que reivindica l'Església popular, més necessària que mai "en un moment de fallida de moltes coses". També recorda que l'entesa entre aquesta Església i el món de l'esquerra ve de fa molt de temps. El mateix Hereu fa 20 anys que està subscrit a la revista de Cristianisme i Justícia. No hi ha càmeres de televisió. El candidat està cansat però còmode, i diu: "És l'Església que m'agrada". Fa una defensa d'una ciutat "oberta" al fet religiós i critica la "laïcitat exacerbada". És un "error fonamental", perquè el fet religiós és important per a qualsevol col·lectiu humà. Recorda que el cristianisme és un component important del projecte socialista, però també subratlla que a Barcelona han de trobar el seu lloc "totes" les religions, que han de dialogar entre elles per "fer ciutat".
L'alcalde llegeix el manifest que les comunitats cristianes han adreçat als candidats a l'alcaldia de Barcelona. Primer punt: que no s'utilitzi la immigració d'una manera populista i demagògica. No cal seguir llegint. A pocs quilòmetres de la parròquia comença el municipi de Badalona, on el racisme avança a l'ombra de Xavier Garcia Albiol. "El que està passant a Badalona és espantós", es lamenta el rector. Explica que cada dia rep molts immigrants acabats d'arribar a Catalunya, i afegeix: "De musulmà no en ve cap".
