Publicitat
Publicitat

"Tot el que ha escrit Murakami és estrany"

"Llegiré una espècie de paràbola sobre una rateta, un indi i un barceloní", va advertir Xavier Rubert de Ventós, president delegat del jurat del Premi Internacional Catalunya 2011, abans de començar la seva lectura, una mica més accidentada del que s'hauria esperat: de fora estant arribaven els xiulets i els crits dels dos centenars de manifestants que hi havia a la plaça Sant Jaume i que protestaven contra la multinacional francesa Alstom, que el mes de març va decidir acomiadar la meitat de la seva plantilla barcelonina. El president de la Generalitat diria, minuts després, que quan havia explicat a Murakami el motiu de l'enrenou, l'escriptor havia dit: "Encara bo que no protestaven contra mi".

Durant el seu discurs, Rubert de Ventós va repassar alguns dels tòpics més arrelats sobre el Japó. "Que els japonesos es van dedicar a copiar-ho tot? Potser sí", va aventurar. El barceloní de la paràbola de Rubert de Ventós deia, amb satisfacció, que cada dia "una pila de japonesos feien fotos a l'edifici i al carrer on vivia".

Però les coses han canviat, va recordar el president delegat del jurat: "Avui ja és la moda italiana la que imita la japonesa, i a aquest pas haurem d'anar a Tòquio per apreciar més bé Gaudí". Per al filòsof, Murakami forma part d'aquesta última fornada de canvis: "Ens ha ensenyat a recuperar i conservar la literatura occidental amb eficàcia i sense estridència: tot despistant i fent-se el burro".

Literatura contra la monotonia

La "nota de lector" que va exposar Josep Maria Castellet va ser potser més tòpica però menys ennuvolada que la del seu predecessor. "Murakami excel·leix en l'art de la creació: ens proposa suspendre els sentits davant del que és inesperat o sorprenent", va dir l'exeditor i últim Premio Nacional de las Letras. "Tot el que ha escrit Murakami es pot considerar en major o menor mesura estrany", va dir abans de recordar alguna de les maneres que l'autor de Kafka a la platja i la recent 1Q84 té de trencar amb la monotonia. "És important recordar que, tot i els temes de bona part de les seves obres, la ploma de Murakami tremola de simpatia i compassió".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT