"Estimats lectors: Hola. S óc en Ko Tazawa. Visc a Kobe, al Japó. Kobe se situa a uns 600 quilòmetres a l'oest de Tòquio, per tant, a 900 quilòmetres de la zona afectada pel tsunami. Ja deveu estar al corrent de la situació que vivim al Japó per les notícies de la televisió i de la premsa. Mirant la televisió, no podia creure que eren una realitat les escenes dantesques del tsunami engolint poblacions senceres. Deveu haver tingut la mateixa impressió.
Al principi, les notícies deien que un tsunami gran havia atacat la zona de Fukui i que hi havia hagut desenes de víctimes. Vam pensar, segons les experiències passades, que hi podria haver més de cent víctimes. Però, actualment, entre els morts i els desapareguts, es tracta de més de 15.000 persones i sembla que la xifra encara pot augmentar! Encara mantenim fresc a la memòria el record terrible del terratrèmol de Kobe de fa uns quinze anys. En aquell sinistre espantós, el nombre de les víctimes va ser d'unes 6.000... Ja podeu imaginar la magnitud ingent d'aquesta calamitat. Al Japó, que ha experimentat diversos desastres naturals al llarg de la història, no n'hi ha hagut cap de tan important com el d'ara.
Experiència en radioactivitat
És molt dolorosa la situació causada pel tsunami. Però el tsunami va deixar una conseqüència encara més greu: les centrals nuclears estan en perill d'explosió o de fondre's, no sé exactament com s'hauria de dir. El que sí que sé és que si s'arribés a produir el pitjor, les substàncies radioactives s'escamparan a l'aire i afectaran una zona molt extensa. El Japó és l'únic país que té l'experiència de les bombes atòmiques. Sabem quin és el perill de la radioactivitat no només com un coneixement adquirit mitjançant els llibres sinó com una experiència directa perquè encara viuen al nostre voltant les víctimes de les conseqüències de les bombes. Per això mateix, tenim encara més por de la radioactivitat que cap altre poble. No només ens afecta a nosaltres que vivim ara: també afecta els que naixeran en el futur. El seu efecte roman durant generacions.
Els mitjans de comunicació estrangers lloen la disciplina, l'educació i la solidaritat amb què es comporten els damnificats. De fet, no s'han produït indicis de saqueigs ni de violència. Actualment hi ha més de 300.000 refugiats. Als centres d'acolliment dels refugiats hi fa molt fred. No hi ha electricitat ni combustible per escalfar les sales. Escassegen l'aigua i el menjar. S'hi comparteix una bola d'arròs de la mida d'una poma entre quatre persones. Molts suporten les males condicions sense queixar-se gaire ni barallar-se entre ells...
És difícil dir per què saben comportar-se d'aquesta manera. Hi ha qui diu que el poble japonès viu només en el present, sense pensar gaire en el passat ni en el futur. Perquè ha estat bàsicament un poble agrícola i ha estat constantment a la mercè de la natura capriciosa. Els japonesos han après que no val la pena queixar-se del que ja ha passat i que no serveix de res pensar en el futur insegur. Només accepten, resignats, les condicions actuals tal com són i continuen vivint.
Orígens rurals
D'altra banda, els japonesos vivíem tradicionalment en les comunitats agrícoles. Almenys antigament, en una comunitat agrícola era molt important col·laborar en les tasques del camp. I també ho era molt el sentit de disciplina per mantenir l'harmonia i el bon funcionament de la comunitat. No era gens fàcil sobreviure fora de la comunitat. Per tant, els membres comunitaris havien de respectar les regles i havien de fer bondat. Esclar, són coses de fa molts anys. Ara el Japó és un país molt industrialitzat i no hi queden comunitats agrícoles tal com eren. Però el caràcter adquirit a través dels segles no es perd fàcilment. No és gens estrany, doncs, que aquest caràcter tregui el cap en situacions crítiques.
De vegades, els caràcters esmentats poden resultar negatius. Ho demostra la història. Tanmateix, ara, com a mínim, són factors decisius que fan possible la convivència difícil a unes circumstàncies tan dures."
