Publicitat
Publicitat

ENCALLATS EN LA CRISI

Hi ha més control sobre el sistema financer, però no és suficient

Tot el que no ha canviat

Deixar caure Lehman Brothers i els 158 anys d'història que el van convertir en el quart banc d'inversió dels Estats Units va obrir un forat negre a les finances mundials. Però va llançar un missatge clar: qui la fa la paga. Per això es va parlar de risc moral : si t'has enriquit arriscant massa i la fas grossa, no esperis que et vinguin a ajudar amb fons públics. Però què passa si ets tan gros i tens tants tentacles que la teva fallida posa l'economia mundial en un precipici? Què passa si ets una d'aquestes criatures "sistèmiques"?

"Pel que fa al risc financer sistèmic, estem pitjor avui que l'any 2008. El sotrac i el caos posteriors a la caiguda de Lehman van ser tan grans que totes les institucions financeres multinacionals estan del tot segures que ningú no les deixarà caure. Per això seguiran assumint riscos, i també per això no anem en absolut cap al que el Nobel Paul Krugman anomena una banca més avorrida ", resumeix la situació el catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona (UB) Anton Costas.

Riscos i bancs massa grossos

Dos anys i nou mesos després de Lehman, el G-20, que aplega els governs dels països amb les economies més rellevants del planeta, encara no s'ha posat d'acord sobre qui són els potencials Lehman Brothers del món. No està definit ni pactat com ha de ser un banc per ser considerat massa gros per deixar-lo caure, i menys encara què se li hauria d'exigir a aquestes entitats sistèmiques, en termes de requisits extra de capital, per si de cas vénen mal dades.

El G-20 haurà de definir-ho en poques setmanes, sota pressió de la mateixa banca. I ja circulen esborranys d'exigències. Al novembre el G-20 es trobarà al més alt nivell a Canes i s'hi esperen decisions.

El dels bancs sistèmics era un de tants compromisos assumits pels principals governs del món per posar ordre, després del tsunami financer originat l'agost del 2007 amb l'esclat de les hipoteques tòxiques, que es concedien a clients de solvència dubtosa i que formaven part de complexes branques d'activitat financera desenvolupades a l'ombra.Tant, que ha costat conèixer l'abast dels actius contaminats.

Agències de qualificació

Les agències que podien haver alertat d'un sistema podrit ajudaven els bancs a dissenyar productes sofisticats i opacs per obtenir més bona nota. Així, les qualificacions de Moody's, Fitch i Standard & Poor's van ser errònies. I avui regnen al mercat, com sempre. "Avui el paper de les agències està sent molt negatiu, juguen a desestabilitzar la zona euro", subratlla el professor d'Iese Alfredo Pastor. No s'ha creat cap agència europea de ràting independent. Brussel·les ha promès reformar el sector amb noves normes.

Sense taxa a la banca

Tampoc no s'ha avançat, en la pràctica, en la imposició d'una taxa sobre els bancs que ajudi a costejar eventuals noves crisis, tot i que ha estat objecte de discussions i propostes a Europa. I menys encara, sobre una taxa que gravi les transaccions financeres internacionals. Els banquers alerten que una taxa frenaria la ja esmorteïda represa econòmica i el crèdit, que no atacaria les causes de la crisi i que seria tractar igual els bons i els mals gestors.

Paradisos fiscals

Alguns dels acords d'abast global s'han traduït en canvis relatius. Per exemple, el G-20 va prometre acabar amb el secret bancari i eradicar els paradisos fiscals, sota amenaça de sancions a qui no hi cooperés. Tothom va córrer per sortir de la llista negra , però el compromís ha derivat en acords bilaterals per intercanviar informació i l'abast d'aquest combat s'ha quedat curt.

"El lobi bancari internacional ha aconseguit frenar les grans ambicions reguladores plantejades al principi -resumeix Federico Steinberg, investigador principal del Real Instituo Elcano-, però des del punt de vista de la regulació financera hi ha hagut avenços importants, uns mínims desitjables". "Cal aprofundir-hi i millorar-los", afegeix Oriol Amat, catedràtic d'economia financera de la Pompeu Fabra.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT