Publicitat
Publicitat

"Es quedarà el temps just per perpetrar una gran matança"

Testimoni d'una altre testimoni, suposicions de més suposicions i visions fragmentades. Les informacions que arriben de Líbia són difícils de contrastar perquè gairebé no hi ha periodistes al país i les connexions via telefònica i internet són intermitents. Des de dilluns passat els equips de diferents mitjans internacionals s'amunteguen a la frontera amb Egipte per entrar al país quan vegin que tenen les mínimes garanties de seguretat. Un corresponsal de Reuters va aconseguir travessar la frontera ahir al vespre i ja escrivia des de Tubruq, a l'est del país. Sembla que la porta s'obre per l'est, on Gaddafi hauria perdut el control de les tribus.

Líbia és el 160è país en el rànquing de llibertat de premsa al món de Reporters Sense Fronteres, davant de pocs: Xina, Somàlia o Sudan, entre d'altres. El mecanisme més senzill per saber directament ahir què passava a Líbia era contactar amb familiars de libis a Espanya. "La gent està més tranquil·la a Bengazi, enterren els morts mentre esperen que els seqüaços de Gaddafi els vinguin a buscar", deia ahir a l'ARA per telèfon Maeiem Abdulsaied des de Bilbao. El seu pare és a la ciutat i havien aconseguit contactar-hi al matí. "L'escenari de Bengazi és demolidor -deia entristida-, segons una font propera i fiable hi ha dos portaavions de l'exèrcit que esperen ordres de Trípoli des del port. No m'ho vull creure".

A Trípoli, "no podien ni recollir la gent de tants cadàvers que hi havia al carrer ahir al matí", explicava Jaled Sari, amb la família a pocs quilòmetres de la ciutat. Abdal·la, jubilat a Madrid, és optimista i creu, per les informacions que li arriben de la capital, que "Gaddafi no durarà més de dos dies: o marxa o el maten". Des de Barcelona no es mostraven tan optimistes: "Caurà però té un munt de fills al darrere, es quedarà el temps just per perpetrar una gran matança", pronosticava Mohammed Elhandi, que feia tres dies que no podia contactar amb la seva família a la capital.

Tots ells formen part de la Casa Líbia a Espanya. Lamenten que la UE no faci res si no és per motius econòmics.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT