El 28 d'octubre del 1910, deu homes i dues dones van posar en marxa el primer quibuts, que van definir com "un assentament independent de treballadors hebreus en terra nacional, sense explotadors ni explotats, una comuna". Seria l'inici d'un dels símbols més coneguts d'Israel, la primera marca del que per a molts va ser la realització d'una utopia. La comuna de Degania es va instal·lar a la vora del mar de Galilea seguint el model d'una granja alemanya. Els pioners, vinguts de l'Europa de l'est, treballaven la terra amb esforç i sacrifici i seguien els dictats de Marx i Engels. Sota la influència també de Freud, buscaven crear un nou ésser humà, lluny dels "individus d'estructura neuròtica" d'Occident, tal com els va definir el pare de la psicoanàlisi.
"Era gent idealista que volia crear una comunitat jueva amb alts nivells de solidaritat, en què tothom fos igual i on estiguessin connectats amb la terra", explica l'actual secretari de Degania, Shai Shoshani. L'experiment agrícola, amb el temps, va absorbir un bon nombre de supervivents de l'Holocaust que contribuirien al somni sionista.
El bronzejat dels joves, que feien un fort treball físic, anava acompanyat d'acalorades discussions polítiques i filosòfiques. "Fins i tot els agricultors llegien llibres a la nit i els discutien durant el dia: collien olives i debatien sobre Tolstoi, Plekhanov i Bakunin, sobre la revolució permanent en contraposició a la revolució territorial, sobre la sociodemocràcia de Gustav Landauer i sobre l'eterna tensió entre igualtat i llibertat...", escriu Amos Oz en el seu llibre autobiogràfic Una història d'amor i foscor quan recorda el seu pas pel quibuts Hulda, on va arribar el 1954 amb 15 anys, sol, després del suïcidi de la seva mare. Hi va viure fins al 1985.
El documental Children of the sun , de Ran Tal, que va créixer en un quibuts , aborda el controvertit tema del model educatiu, que feia que les criatures visquessin juntes en una casa separada.Una de les entrevistades recorda que es posava els mitjons a mitjanit, en silenci, per no despertar la mainadera, sortia fora de la casa i caminava amagada entre els arbres cap a la casa on vivien els seus pares. "Només volia seure al llit de la mare, ser petonejada, abraçada. No la volia despertar. Només volia estar amb ella". A les imatges s'hi veuen les criatures rebent un parell de pantalons, una samarreta i un parell de sandàlies, i nens i nenes dutxant-se junts. Un model educatiu que posava èmfasi en el servei militar i l'autosacrifici, que formava canalla forta que, ja als 11 anys, se sentia superior a la de la ciutat.
La fermesa ideològica es va començar a desinflar als anys 70 per donar pas a un descens de la seva població. La crisi, que alguns van interpretar com a símptoma d'una lenta desaparició, va fer replantejar el vell sistema socialista que havia fascinat i atret molts joves idealistes de tot el món.
Nous temps
L'any 2007 el quibuts Degania, on va néixer i créixer el militar Moshe Dayan, i on va viure durant uns anys la popular poeta Rachel, coneguda com la Profeta del Treball, va entrar en un procés de privatització. Als quibuts del segle XXI molts veïns tenen cotxe i vivenda pròpia, comparteixen taula només un cop per setmana però alhora els seus fills gaudeixen d'una bona vida cultural i educativa dins de la comunitat. Dotze joves famílies s'han incorporat a Degania en els últims dos anys. "Mantenim idees dels antics quibuts però adaptades als nous temps. No som com els amish o una reserva índia. Ara la gent surt a treballar fora. Hi ha metges, mestres, advocats...", diu Shoshani.
L'agricultura ha deixat de ser la principal font de manteniment dels quibuts . S'han obert a la indústria, al turisme, a la tecnologia, a les energies renovables i, fins i tot, a la feina de polir diamants. Avui dia 270 quibuts acullen unes 120.000 persones. Gairebé les mateixes que l'any 1990.
