En un sistema polític amb diversos nivells de govern -municipal, nacional, estatal i europeu-, l'àmbit en què se situa el debat és un element central de la campanya. Sabem positivament que si els electors van a les urnes el 22 de maig pensant en termes estrictament locals, els resultats seran diferents als que es donarien si voten en clau nacional o estatal. Els partits en són conscients i miren de jugar-hi estratègicament. El PSC mira d'amagar els seus líders nacionals i estatals perquè espera que unes eleccions en clau municipal li siguin més favorables que si es vota en funció de qüestions d'un àmbit superior. Tornar a anar a les urnes en clau nacional implica un greu risc de repetir la desfeta del novembre. En canvi, CiU busca repetir els termes del debat de les darreres eleccions, tot esperant que l'onada del 28-N arribi al 22-M i provoqui el canvi municipal que s'albirava fa uns mesos. Altres partits, incomprensiblement, no sembla que hagin fet aquesta reflexió estratègica i donen missatges contradictoris. De fet, aquest estira-i-arronsa sobre el nivell del debat és habitual: al País Valencià, per exemple, Francisco Camps fixa el debat en clau espanyola mentre que una malmesa oposició malda per fer surar les qüestions relacionades amb la gestió de la Generalitat. Ben al contrari que fa uns anys.
