La ràbia guanya la batalla a Egipte

EL CAIREL'olor de gasos lacrimògens i el so de les ambulàncies van tornar ahir a la plaça Tahrir del Caire, l'escenari de nous enfrontaments entre manifestants i forces de l'ordre. A diferència d'anteriors ocasions, la bandera d'Egipte no va ser l'única ensenya dels manifestants, sinó que va compartir protagonisme amb la de l'Ahli i el Zamalek, els dos clubs de futbol més populars d'Egipte.

Indignats per la massacre de Port Saïd, de la qual en culpen la junta militar, els ultres Ahlawi -el grup d'aficionats més fanàtics del club cairota- van renovar la seva aliança amb els joves revolucionaris egipcis per forçar la caiguda del que queda de l'antic règim. La seu del ministeri de l'Interior va tornar a ser la línia del front de batalla, en què només s'endinsaven els més agosarats. Els activistes van poder enfilar-se per les finestres de l'edifici d'Hisenda fins a arribar al terrat, des d'on van tirar còctels Molotov contra les forces de seguretat.

Els incidents de les últimes hores han acabat amb la mort de quatre persones, dues a Suez i dues més al Caire. A més, s'hi han d'afegir més de 1.500 ferits -prop d'uns 200, policies-, segons l'últim balanç del ministeri de Sanitat. Molts d'ells eren atesos en un hospital de primers auxilis improvisat, situat a la mesquita Omar Makram, que ocupa una de les cantonades de Tahrir.

D'acord amb fonts mèdiques consultades per l'ARA, la majoria dels ferits presentaven un quadre d'asfíxia, si bé durant la nit anterior també van arribar a la clínica manifestants que havien rebut l'impacte de pilotes de goma. En aquesta ocasió, els gasos no eren especialment tòxics ni estaven caducats, tal com va passar al novembre, quan diversos joves revolucionaris van morir per asfíxia.

Mentre Tahrir estava en flames, hi va haver pocs moviments en el front polític. El govern va demanar unitat "en un moment delicat", segons va assegurar a través d'una declaració a la seva pàgina de Facebook. Això mentre diversos candidats presidencials van sumar-se a les crítiques llançades abans-d'ahir des del nou Parlament egipci contra la cúpula militar que administra actualment el país.

"El que va passar ahir no va ser una baralla massiva sinó tot un crim, i l'augment de robatoris dels últims dies també mostra que la junta militar és còmplice amb els vestigis de l'antic règim, les forces de seguretat i el ministeri de l'Interior en l'intent de sembrar el caos i la discòrdia al país", va declarar Abou Foutouh, un exlíder dels Germans Musulmans que és un dels favorits per imposar-se a les eleccions presidencials.

El paper dels islamistes

Davant la situació de taules que presenta ara mateix la partida entre Tahrir i la junta militar que governa el país, el grup islamista dels Germans Musulmans pot jugar un paper decisiu en la crisi política. Durant els últims mesos, els Germans s'han distanciat dels grups de joves activistes, temorosos que una nova rebel·lió pugui avortar un procés de transició que esperen que els porti al poder.

Sense el concurs dels islamistes, les opcions de Tahrir per derrocar el govern militar són pràcticament nul·les. Els Germans Musulmans accepten en principi el calendari de la cúpula militar, que preveu entregar el poder el 30 de juny al futur president electe. Però la pressió popular podria fer-los canviar de parella de ball. Per si de cas, aquest cop els militars no fan servir bales de foc real en la repressió de les manifestacions contra ells. Són conscients que els islamistes tenen la clau de la transició.