Publicitat
Publicitat

Carreteres secundàries

Una ràdio, dos pollastres

Llibertat d'expressió Abdou Latif Coulibaly és el periodista més famós del Senegal. L'any passat va ser condemnat per haver acusat el fill del ministre de Justícia d'estar al centre d'un escàndol de corrupció. Latif parla de la necessitat del periodisme d'investigació de poder mantenir alerta la societat democràtica

El dia que el pare d'Abdou Latif Coulibaly va arribar a casa amb un aparell de ràdio i el va col·locar al menjador, l'Abdou tenia sis anys. Recorda que era la primera vegada que veia un artefacte d'aquelles característiques. Era l'any 1961 i a Sokone, el poble del delta del riu Saloum, a la costa senegalesa, on vivia l'Abdou amb la seva família de deu germans, la presència d'aquell aparell de fusta va trasbalsar la vida local i va despertar la seva vocació irrefrenable.

"Em passava hores escoltant la radio -recorda-. Estava totalment fascinat. Tenia un amic que cada vegada que venia a casa em preguntava: «On és aquesta gent que parla dins de la capsa?» No sabia què contestar-li perquè tampoc jo en coneixia la resposta. Un dia, el meu amic li va preguntar al seu pare si era la nostra família la que s'encarregava d'alimentar la gent que vivia dins de la ràdio quan sortien per descansar".

A poc a poc, l'Abdou es va anar familiaritzant amb les veus de la ràdio. Les coneixia a totes pel seu nom i la seva locució, però els periodistes que seguia amb més devoció eren els esportius. "Els enviats especials em fascinaven. Mai m'equivocava de persona -recorda- quan els sentia parlar des de Brazzaville, París o Washington. Jo també hi volia anar! Jo també volia ser periodista!" Volar! Escriure! Un somni fet realitat
Avui, als 55 anys, Abdou Latif és el periodista més cèlebre, controvertit i polèmic del Senegal. Director del setmanari La Gazette , Latif s'ha convertit en una veu independent capaç de posar contra les cordes "tots els que s'aprofiten indignament dels pobres recursos del país". El reportatge i el treball d'investigació són l'espina dorsal del periodisme que practica, i entre els seus èxits professionals destaca el d'haver frustrat la privatització de la companyia estatal de telefonia, Sonatel, quan va provar de vendre les accions a un preu irrisori a la companyia privada France Telecom. El mateix dia que s'anava a tancar l'operació, La Gazette ho va fer públic i el govern va haver de parar la venda per evitar l'escàndol.

"Per a nosaltres -explica Latif- és un repte sortir cada setmana i sobreviure al que hem publicat de manera que puguem tornar a sortir. A l'últim número hem fet una investigació sobre el treball infantil al Senegal i expliquem un cas de corrupció sanitària en un hospital, on els diners que havien de servir per construir dos edificis nous han desaparegut . A la gent li encanta que li descobreixis la veritat".

"Aquí al Senegal -opina Latif- tenim una democràcia antiga. Al president Wade li agradaria tenir una democràcia domesticada, però malgrat els seus esforços en contra conservem prou capacitat per dir el que ens sembla, discutir, expressar-nos. Les democràcies fortes són les que permeten que les opinions de la societat siguin punyents, s'expressin en veu alta. A Tunísia i a Egipte la gent ha explotat perquè volien dir el que pensaven i han pres la paraula. Aquí no podem dir que estigui prohibit expressar-se, malgrat les dificultats i els problemes que tenim quan ho fem. Jo mateix, quan hi havia el govern socialista abans d'en Wade, vaig escriure un llibre denunciant la corrupció d'aquell govern. El llibre va ser un escàndol, però s'ho van haver de menjar perquè tot el que deia era veritat. I ara tampoc s'han atrevit a dir res quan he publicat un llibre sobre les despeses desorbitades de l'agència pública dirigida pel fill d'en Wade, Karim, que ha fet les infraestructures hoteleres i les carreteres a Dakar. Només el llum del despatx de Karim va costar quinze mil euros! La gent ha de saber aquestes coses".

Una publicació incisiva
El setmanari La Gazette va ser fundat fa dos anys, el 19 de març del 2009. La data de sortida no és cap casualitat, ja que l'Abdou volia donar al setmanari el punt d'ironia que tant li agrada. "És la mateixa data en què el president Wade va guanyar les eleccions de l'any 2000. Aquell dia ens va dir: «Ara sou lliures. S'han acabat les prohibicions»". El que és irònic amb Wade és que tot el que diu ho fa al revés. Quan estava a l'oposició parlava de la necessitat del diàleg i el consens en la política, però una vegada al poder s'ha acostumat a governar pensant que ell és més llest que ningú i només són rellevants les seves opinions. Això de pensar que ets més intel·ligent que tots els altres és molt típic dels governants. Però és una posició que fa riure a tothom".

La independència de La Gazette no és fàcil, ja que malgrat el suport dels lectors, la publicitat prefereix anar als diaris domesticats. Les empreses no volen problemes amb el poder. Per tal d'afrontar les despeses, La Gazette va fer fa poc una campanya per recollir diners que ha estat un èxit. La donació que més ha emocionat l'Abdou és la d'un home que va presentar-se a la redacció amb dos pollastres. "És tot el que tinc -els va dir-. Us els podeu menjar de gust i, sobretot, no deixeu d'escriure".

Les veus de lluny, més a prop
A l'hora que cau el sol, l'Abdou acostuma a seure cada dia al carrer, davant de la porta del diari, per trobar-se amb els seus amics de Sokone. Sempre els mateixos set amics del poble. Parlen de la vida viscuda i de la vida que els espera per viure. I és com si seguissin escoltant la ràdio de la seva infància, i estan contents perquè ara ells també formen part d'aquelles veus que tant els fascinaven, veus, com les seves, que escolten molta altra gent mentre somia en el món que els espera i la seva pròpia petjada sobre la terra.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT