Publicitat
Publicitat

REFORMA LABORAL

Sindicats i empresaris negocien la reforma laboral, però l'acord sembla difícil i esperen que actuï Rajoy

De les rebaixes salarials a la miniocupació

Les empreses volen aprofitar el nou intent de reforma laboral per forçar canvis substancials, però els sindicats s'hi resisteixen. Les diferències fan que tot quedi en mans de Mariano Rajoy.

La reforma laboral s'ha convertit en la qüestió central que ha d'ajudar l'economia espanyola a sortir de l'estancament i de la recessió a tocar. El líder del PP, Mariano Rajoy, que es presenta demà davant del Congrés per ser investit president, està disposat a fer una reforma en profunditat. I, encara que sindicats i patronal estan negociant amb la idea de presentar una proposta abans de Reis, serà Rajoy qui haurà de prendre decisions complicades, emparat i legitimat per la majoria absoluta del PP.

Els experts consultats reclamen que Rajoy es responsabilitzi perquè els agents socials segueixen distants en diferents qüestions, no únicament en la reforma laboral, sinó també respecte a la dinamització en conjunt que vol impulsar el que serà, ja la setmana entrant, president espanyol.

Rebaixa salarial
Devaluació competitiva de salaris i sous lligats a la productivitat

La patronal CEOE defensa amb vehemència que els sous no poden anar lligats a la inflació. I promou una congelació salarial per a tota la legislatura, fins al 2015. La previsió és que es posi en marxa ja el 2012 amb la idea que cada any de congelació podria ajudar a un creixement del 0,5% del PIB i a un 0,7% de l'ocupació. Les empreses, a més, es plantegen una reducció dels sous entre l'1% i el 5%. El que pretén la CEOE, però, trenca l'acord amb els sindicats. La pujada pactada en l'Acord Interconfederal de Negociació Col·lectiva (AINC) planteja una revisió del 2,5% per al 2012. Mariano Rajoy defensa una devaluació dels salaris i els vol lligar a la productivitat.

Convenis sectorials
Les empreses volen arribar a acords segons la seva situació

Aquests últims dies una de les claus de la negociació entre agents socials és la possibilitat que les empreses puguin arribar als seus propis acords amb els treballadors, que reclamen que estiguin per sobre dels convenis sectorials o territorials, sempre que hi hagi acord amb els treballadors. Aquesta va ser una qüestió que ja es va intentar posar en marxa en la reforma laboral del 2010, amb el govern del PSOE. Llavors el ministre de Treball, Valeriano Gómez, va aconseguir introduir que qualsevol canvi hauria de ser negociat amb els representants socials, integrats en la Comissió Consultiva de Convenis Col·lectius, integrada per representants de la patronal i dels sindicats. La CEOE vol eliminar aquesta precaució de Gómez, de la qual va fer gala, defensat pels sindicats.

Absentisme laboral
El cas dels funcionaris i la racionalització dels dies de festa

La CEOE insisteix que es perden molts dies per absentisme laboral, i que el nombre de funcionaris es podria racionalitzar. També creu que es podrien reconsiderar els dies de festa en casos com el recent pont de la Constitució. Proposa traslladar els festius als dilluns, com es fa al Regne Unit. Aquí l'acord entre els agents socials està més a prop, però no la voluntat d'acomiadar funcionaris, com ha reclamat el president de la CEOE, Joan Rosell.

Abaratir l'acomiadament
Els sindicats rebutgen la proposta de la CEOE

El punt central de la negociació, i el més complicat, és la voluntat per part de la patronal d'abaratir l'acomiadament improcedent i reduir les 37 modalitats de contractació per acabar amb la dualitat entre treballadors amb contracte indefinit i amb contracte laboral. Rajoy afegeix la voluntat d'eliminar les traves que tenen les empreses de treball temporal (ETT) per ajudar els treballadors a trobar feina.

Miniocupació
Contractes de 400 euros i 15 hores setmanals

Joan Rosell ha proposat un contracte que ja existeix a Alemanya i que ha aconseguit el rebuig frontal dels secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez. Rajoy, però, hi pensa.

Les preguntes

  1. La reforma laboral reactivarà l'economia?
  2. Què hauria d'incloure de manera imprescindible?
  3. La miniocupació pot ser una solució?

Javier Ibars

  1. És evident que en la reactivació econòmica hi juguen molts factors, però hi ha dades que no es poden tolerar. Segons un informe del Banc Mundial, de 181 països analitzats, Espanya se situa en el lloc 160 respecte a la rigidesa del mercat laboral. S'ha d'aconseguir que la contractació sigui més senzilla, i superar la dualitat entre contractes indefinits i temporals, que està resultant molt perjudicial.
  2. Els tipus de contractació s'han de reduir. Ara hi ha 37 formes de contractació. És imprescindible suprimir les penalitzacions per la contractació temporal, que s'ha de facilitar quan sigui necessària, per les característiques dels sectors econòmics. També reduir l'absentisme laboral. I el que és bàsic és reduir el cost dels acomiadaments improcedents, els 45 dies per any, molt per sobre de la mitjana europea. Entre el 2009 i el 2010 el 78% dels acomiadaments es van declarar improcedents, i són per un altre problema. En el cas dels acomiadaments procedents no queda clar el que s'entén com a causa econòmica objectiva. I les empreses pateixen una inseguretat jurídica que les porta a preferir acomiadaments improcedents per fer més ràpid el procés. Aquesta raó econòmica objectiva ha de quedar molt clara en la pròxima reforma laboral.
  3. Hem de tenir en compte la taxa d'atur juvenil, que és del 41%. Però aquest tipus de contracte s'ha de vincular, principalment, a una contractació que serveixi per formar el treballador.

Eugenio Recio

  1. La reforma que es planteja ha de ser molt important, perquè el que es va fer el 2010 va quedar incomplet. En una situació tan complicada, facilitar els contractes laborals, malgrat que no sigui l'element decisiu, pot ajudar a la reactivació econòmica. Una de les decisions importants ha de ser permetre a les empreses que s'adaptin a les noves circumstàncies i això implica que hi pugui haver negociació empresa-treballadors, per sobre dels convenis sectorials. És veritat també que hi ha factors que seran del tot determinants per a la reactivació, com la fluïdesa del crèdit i que hi hagi demanda en el mercat.
  2. La simplificació dels contractes és fonamental i la reducció del cost dels acomiadaments improcedents. La reforma, seguint la reflexió anterior, és necessària, encara que a curt termini la seva incidència pugui ser més petita. Però hem de recordar el que va fer el canceller Gerhard Schröder a Alemanya. Aquells canvis han possibilitat ara una bona situació del mercat laboral alemany.
  3. Els contractes que s'han donat a conèixer com a miniocupació s'apliquen a Alemanya i serveixen. Funcionen des del 2003. Són llocs de treball amb jornada reduïda o a temps parcial, amb la corresponent reducció del sou. Però el que ha proposat la CEOE és diferent, i pot comportar un abús de les empreses, que podrien crear plantilles senceres més barates.

Juan Antonio Sagardoy

  1. La reforma laboral ha arribat a tenir un valor taumatúrgic, com un fetitxisme nominalista, davant del desencant molt notable dels inversors, dels mercats, en definitiva. Hi ha una demanda perquè es faci aquesta reforma, que tindrà un valor més decisiu per a la sortida de la crisi. No serà tan important de manera immediata, però sí a mitjà termini i a llarg termini, quan altres factors ajudin també a la reactivació.
  2. Jo entenc que cal capgirar tot el que està relacionat amb la protecció del lloc de treball, que va en perjudici del mateix treballador. És a dir, s'ha de facilitar que el treballador que perd la feina en trobi una altra, i que se l'ajudi amb formació. La llei ha de permetre a les empreses mecanismes de flexibilitat, quan siguin necessaris. I no veig per què l'acomiadament improcedent ha de tenir un cost molt superior al d'Europa. Ara, no crec que sigui el més transcendent. En canvi, és imprescindible que la negociació col·lectiva no sigui una cotilla de ferro. Les empreses han de poder despenjar-se dels convenis.
  3. Els contractes de miniocupacióels ha plantejat el Banc Central Europeu, però serien un remei extrem, lligat als joves i a la formació. També hem de dir que no pot ser que no es plantegi el debat per la por de possibles excessos, d'un mal ús d'aquests contractes. Ja hi ha sindicats, comitès d'empresa, o inspectors que poden denunciar possibles pràctiques abusives. I, en tot cas, en aquesta ocasió el govern espanyol ha decidit respecte a la globalitat de la reforma laboral.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT