Publicitat
Publicitat

EL TRACTAT DELS PIRINEUS, QÜESTIONAT

La rebel·lió de l'Alta Cerdanya

"Font-romeu, a la Cerdanya francesa, aprova passar a Espanya". Aquest titular d'agències del 8 de febrer em va deixar astorat. Vaig visitar la pàgina d'internet de l'Ajuntament i, al butlletí municipal del mateix dia, vaig confirmar que no era un error: "Volem reincorporar-nos a Espanya", deia un dels títols del butlletí. Quin alcalde francès, amb plenes facultats mentals, voldria renunciar a França per ser ciutadà d'un dels països més propers a la bancarrota de la UE?

Font-romeu és a 1.700 metres d'altitud, té 2.000 habitants i és base d'una estació d'esquí. És com una petita Vaquèira però sense luxe, amb els blocs de pisos esglaonats seguint el desnivell de la muntanya, cafeteries i botigues d'esquí. El 8 de febrer, al migdia, amb 9 graus negatius, un centenar de veïns de Font-romeu van assistir al ple a l'aire lliure de l'Ajuntament en el qual es va aprovar unànimement "demanar a la República Francesa i al Regne d'Espanya la revisió del Tractat dels Pirineus del 7 de novembre del 1659 per retornar la Cerdanya francesa a la Cerdanya catalana". Així, es pretenia fer arribar a París "el malestar de la gent de les muntanyes catalanes. El govern no entén les nostres necessitats", deia la resolució.

Reducció del personal de correus, dels centres sanitaris... Els habitants de la Cerdanya estan convençuts que les retallades són més severes al Pirineu que al cor de França. El punt d'inflexió ha estat la disminució del nombre de professors de les escoles públiques de la Cerdanya i el Capcir. A Font-romeu s'han invertit 4,5 milions d'euros en una nova escola; part dels seus serveis, sobretot un nou departament d'atenció a nens que requereixen una atenció especial, romandran inactius. Font-romeu no només va votar a favor d'incorporar-se a la Baixa Cerdanya, també proposa fusionar-se amb Llívia, amb qui administrativament ja comparteixen la gestió de nombrosos serveis.

¿Darrere d'aquesta emprenyada hi ha una veritable voluntat de ser ciutadans espanyols? ¿No saben que a casa nostra, més que una tisora, s'està aplicant la podadora? Per esbrinar-ho vaig anar a Font-romeu dimarts, durant les vacances escolars de la setmana blanca, sota una tempesta de neu que forçava la gent a refugiar-se en cafeteries, al casino, a on fos. Pel camí, invariablement a cada municipi de la Cerdanya francesa, hi havia cartells contra la reducció de serveis escolars. Arreu de la regió, fins i tot a la catalana Llívia, la gent coneixia la rebel·lió de Font-romeu.

A l'Oficina de Turisme, el funcionari Christopher Cullell confirma que tot plegat va ser una astracanada per cridar l'atenció, que no tenen en ment voler ser espanyols: "Nosaltres en sentim catalans i francesos, però creiem que el nostre govern no té prou cura de l'especificitat de la muntanya. Sabem que Catalunya en aquest aspecte és més sensible, som conscients que Barcelona és més propera que París".

Menys habitants i menys català

Stephan Durban, propietari de la creperia La Grange i un dels pocs que va assistir al ple, enumera els desavantatges de ser francès: "El català s'estudia a l'escola però només el parlen vells. A Font-romeu en tres anys hem perdut 1.000 habitants. Jo tinc la família a Barcelona: compara la carretera que va a Perpinyà i la que va a Barcelona! Ens aniria millor sent d'Espanya".

No tothom pensa així. Michelle Guillemet, una formatgera de Sallagosa, m'atén en català i reconeix que se sent catalana; diu que ha conegut l'escriptor de la Catalunya del Nord Jordi-Pere Cerdà i a la seva botiga ven música catalana del seu fill. Però Guillemet sembla que aplica més el seny: "Vull seguir sent francesa perquè, almenys pel que fa a serveis socials, encara no estem tan malament com a Catalunya".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT