Publicitat
Publicitat

REVOLTES AL MÓN ÀRAB

L'exèrcit frena l'avenç de les tropes opositores a les portes de la ciutat natal de Gaddafi

Els rebels libis, un altre cop aturats

Embriagats per l'emoció, desenes de milers de rebels van sortir de matinada des de Bengasi i Ajdabia per unir-se als seus companys al front després de saber la notícia que Sirte, la ciutat natal de Gaddafi, havia caigut. Una salva de coets i trets de fusells kalàixnikovs van despertar la ciutat a les quatre de la matinada per celebrar que els rebels havien conquerit aquest bastió de l'encara president libi.

Desenes de furgonetes van marxar a l'alba de Bengasi, el feu de l'oposició, amb joves rebels d'Al-Xabab , carregats de municions i armes per anar a lluitar a Sirte. La carretera del desert que condueix a la ciutat natal de Gaddafi s'assembla ara mateix a un cementiri de cotxes, on en lloc d'automòbils sinistrats, hi ha tancs, tanquetes i blindats de l'exèrcit libi per tot arreu, calcinats pels bombardejos de les forces aliades. Tan bon punt se surt de Bengasi en direcció oest, d'Ajdabia a Brega, es compten mig centenar de vehicles militars destruïts o abandonats.

Però les il·lusions dels rebels que volien aconseguir arribar a Misurata ahir mateix es van trencar quan van ser a les portes de Bin Jauad. Als afores d'aquesta localitat, situada a 133 quilòmetres de Sirte, continuaven els enfrontaments entre les forces gaddafistes i la resistència. Les tropes del president libi estaven atacant amb míssils els rebels al poblat de Naufalia, a uns 15 quilòmetres a l'oest.

Ni endavant, ni endarrere

Bin Jauad, que va ser recuperada diumenge pels rebels, es va convertir en l'última línia segura. A partir d'aquí ningú sabia el que es trobaria. Durant unes quantes hores els rebels es van quedar aturats sense avançar posicions. Les enormes cortines de fum negre que es veien poc més enllà de les últimes cases de la població indicaven que els homes de Gaddafi no havien abandonat tan fàcilment Sirte i que tornaven a avançar cap a l'est.

Per moments, la situació era de total incertesa; fins i tot no quedava clar si les forces revolucionàries havien arribat a Sirte, com havia anunciar el canal Al-Jazira i altres cadenes internacionals ahir a la matinada. Potser va ser el motiu pel qual el comitè militar de Bengasi va redactar, en uns fullets, unes normes a seguir per als rebels. Un grup de voluntaris anava repartint-los als milicians que s'havien concentrat a la carretera a l'entrada de Bin Jauad.

Kamal, un jove de 22 anys que va venir des de Bengasi per a la reconquesta de Sirte, ens va traduir les instruccions. El comitè militar advertia als seus soldats que no es deixin "portar pel cor" i que només continuïn la marxa "si el camí està buit". També demanaven que "únicament els que portin bateries antiaèries i llançacoets" vagin al capdavant, mentre que "els que empunyin kalàixnikov o altres armes lleugeres" es quedin a la rereguarda.

A les cares dels rebels s'hi podia veure certa decepció i impaciència per continuar endavant. "He arribat aquest matí aquí des de Bengasi perquè ens han dit que Sirte estava alliberada. Vull ajudar els que són al front, però el general que dirigeix les operacions ens ha dit que ens esperem", va lamentar Kamal. A més, va explicar que hi ha "gent de Gaddafi que no vol deposar les armes, i hi ha combats a Naufalia i Wadi Hamar". El ràpid avenç del cap de setmana havia tornat a quedar aturat.

Una fugida desesperada

A Bin Jauad les explosions i els intensos bombardejos que se sentien no gaire lluny van alarmar els pocs residents que quedaven encara a la població i desenes de famílies van fugir amb cotxe. Quan hi vam entrar, estava gairebé deserta. S'hi respirava l'aire enrarit de la calma que precedeix la tempesta. A la porta de casa seva, Abd Salam Saleh, pare de família nombrosa, que cuida i alimenta també la seva mare, germanes i nebots, era l'únic que encara hi era.

Saleh va relatar que quan les tropes de Gaddafi van arribar a Bin Jauad el 7 de març "es van emportar tots els joves com a escuts humans a Sirte i Trípoli". En la presa de la ciutat, Saleh va perdre cinc cosins, dos dels quals eren rebels, quan un míssil va impactar contra casa seva.

Aquest ciutadà de 47 anys, que es va declarar partidari de l'aixecament popular, va explicar que a Zaouia i Misurata els lleials de Gaddafi havien matat "centenars" de persones de la seva tribu. L'home va explicar per què alguns, pocs, no havien fugit de Bin Jauad quan van entrar els rebels: "No tenim vehicle per moure'ns". Els veïns van témer que, amb l'entrada dels rebels, les tropes de Gaddafi tornarien a atacar-los.

Muhamed Ahmad, de 37 anys, és egipci però fa deu anys que resideix a Bin Jauad perquè treballa en una companyia petroliera. Ahmad va sortir ahir al carrer per primera vegada des de feia 21 dies per la por que els mercenaris lleials al règim el detinguessin per ser egipci. "Gaddafi no vol egipcis a Líbia. Aquí vivim quatre famílies egípcies i ens amaguem en una casa deshabitada i allunyada del centre perquè no ens trobin". Ahmad va sortir del seu cau quan va veure per un finestró uns rebels que aixecaven els dits en senyal de victòria; llavors va comprendre que les tropes governamentals s'havien retirat.

Un rebel mostra munició després de reconquerir la població diumenge.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT