BENGASI (LÍBIA)"A ixò s'assembla a un camp d'entrenament d'Al-Qaida?", em va preguntar el capital rebel Ali Abdala, mostrant-se desconfiat vers la premsa estrangera per les informacions que circulen sobre el fet que la xarxa terrorista internacional estaria rebent armes dels rebels.
Abdala és un veterà de la guerra del Txad que entrena els nous reclutes de l'exèrcit revolucionari. El quarter general Gariunes, rebatejat amb el nom de 17 de Febrer pels rebels, serveix de centre d'entrenament militar per als civils que s'han convertit en militars. "Gaddafi ens ha obligat a haver de fer servir les armes", va manifestar Ahmad, de 31 anys i que treballa com a mecànic de cotxes. "No ho havia fet mai, això. Al principi tenia certes reserves, no volia anar al front perquè la meva dona acaba de tenir el nostre primer fill. Però el meu deure és lluitar perquè el meu fill pugui créixer en una Líbia lliure sense Gaddafi i la seva família", va continuar Ahmad amb cert nerviosisme en agafar per primera vegada un AK-47.
Perfils molt diferents
Uns mil reclutes, des de barbuts i homes panxuts fins a adolescents, de tots els estrats socials i professions, aprenen a marxes forçades les normes bàsiques per fer servir un fusell, un llançagranades i bateries antiaèries. Amb disciplina militar, els soldats comencen el seu entrenament amb exercicis físics. Resulta còmic veure córrer feixugament homes de mitjana edat que mai han trepitjat un gimnàs, però que intenten donar-ho tot. El comandament militar crida els cadets i els insulta perquè s'esforcin al màxim.
"No tots els que estan aquí aniran al front", va puntualitzar el tinent Haled Mansur, mentre explicava que només els que tenen experiència militar prèvia lluitaran al camp de batalla i la resta defensaran les posicions a les ciutats i ports.
Ibrahim, de 23 anys, que ja havia estat al front de Brega, li va tocar tornar per rebre un curs de preparació, ja que sense certificat no el van deixar avançar. "Jo sé fer servir un fusell. He estat més de quatre setmanes lluitant a Brega , però ara ja no ens deixen anar-hi sols. Necessitem un permís de l'exèrcit per poder tornar al front", va criticar el rebel, amb el rostre cobert per un mocador palestí.
Expatriats que tornen al front
Entre els reclutes també hi ha libis expatriats que han decidit tornar al seu país per unir-se a la revolució i lluitar contra el dictador. És el cas de Farah al-Ialal, que va deixar la seva beca d'estudis de medicina en una universitat d'Irlanda i va tornar la setmana passada.
L'entrenament és de tres hores diàries i dura entre una i dues setmanes. Al quarter del 17 de Febrer es fan classes teòriques i després els soldats ensenyen la seva destresa fent servir les armes al camp militar d'Al-Jaruza, a 20 quilòmetres de Bengasi. Durant aquest període de temps els reclutes han de demostrar que estan qualificats i se'ls donarà un permís per anar al front. A diferències de les setmanes precedents al caos i desbandada de rebels, ara els que estiguin entrenats lluitaran contra les tropes gaddafistes.
Després d'un mes i quasi tres setmanes de guerra a Líbia, el flamant exèrcit rebel comença a assemblar-se a una força regular ensinistrada, tot i que no convenientment armada. Una de les principals queixes tant dels representants polítics com dels opositors militars és la falta d'equipament militar precís i modern per equipar els insurgents.
"Les nostres armes són lleugeres i insuficients per repel·lir l'avenç de les tropes gaddafistes. L'OTAN no està llançant atacs contra les posicions governamentals a l'est", va criticar Nasser Al-Xaj, un altre portaveu militar rebel, que va confessar que "estem portant armes als nostres companys de Misurata", ocultes en els vaixells d'ajuda humanitària.
Vaixells humanitaris amb armes
Precisament, ahir al matí, una embarcació que es dirigia cap a aquesta localitat assetjada a la Líbia de Gaddafi, va ser interceptada per l'exèrcit turc, que va obligar la tripulació a tornar a Bengasi després de diverses hores retinguts.
Halem, que va tornar d'Holanda fa 15 dies per ajudar el seu poble, va dir al diari ARA: "Aquest cop no hem pogut arribar. Però no ens donarem per vençuts. On és l'OTAN? Misurata està plena de ferits i no hi ha manera d'arribar-hi". Després de la pregunta retòrica de si portaven armes a l'embarcació, Halem va respondre amb un llarg silenci que va acompanyar amb una mirada de complicitat.
