Publicitat
Publicitat

LA CRISI DE LA CORONA

La dreta espanyola més ultra identifica el monarca amb els problemes de l'estat autonòmic

Els recentralitzadors, contra el rei

Si aquesta setmana passada la causa republicana ha guanyat adhesions ha estat per motius econòmics: el gruix de les crítiques al rei Joan Carles ha estat per malgastar diners en caceres capritxoses mentre el govern espanyol exigia "esforços" constants als ciutadans. A Madrid hi ha una part de la dreta obertament antijoancarlista i que sempre ha vist amb recel l'Espanya autonòmica, que identifica amb el monarca. Ara ha aprofitat aquesta indignació social en temps de crisi per carregar contra ell i, de retruc, contra una classe política que veu massa tova a l'hora de defensar la seva idea d'Espanya.

El principal ariet de l'espanyolisme de dretes contra la Corona, com s'ha vist de nou aquesta setmana, és Federico Jiménez Losantos, el periodista de capçalera de la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre.

Esperanza Aguirre, a l'ombra

Ja l'any 2007 la lideresa va haver de defensar el locutor, bon amic seu, davant del rei. El monarca estava molt molest per les peticions d'abdicació que havia formulat Jiménez Losantos en una entrevista a Telemadrid. Ell representa un sector que definia molt bé l'exdirector de l' Abc José Antonio Zarzalejos fa uns mesos a La Vanguardia : "No és casualitat que siguin els extremismes -i és molt cridaner el d'una determinada dreta amb evocacions fonamentalistes- els que arremeten contra la Corona amb una animadversió rancorosa, més evident en els sectors mediàtics i ideològics que s'han desagregat de la Transició i abjuren de la Constitució".

Són sectors que atien el govern de Mariano Rajoy de manera desacomplexada per accelerar la recentralització, com va fer Aguirre destapant la caixa dels trons del retorn de competències autonòmiques a l'Estat. O el diari El Mundo , que ha qüestionat el rei des de posicions liberals i espanyolistes, i simultàniament defensa "una reforma de la Constitució per redefinir l'estat autonòmic". Per aquesta ala de la dreta, fascinada per fenòmens polítics com UPyD i molt limitada a Madrid, Joan Carles avala una estructura de partits poc valents per aplicar a fons el programa harmonitzador. Dels retrets en queda al marge el príncep Felip, en qui tenen les esperances posades.

D'entrada la dreta antijoancarlista identifica el rei amb el PSOE, el principal defensor del cafè per a tothom. Diu Jiménez Losantos sobre el penediment reial per la cacera d'elefants: "Què li aplaudeixen? Això sí que està clar: el gest de submissió al PSOE, que ha segellat la ruïna moral, no material, de la Corona en les últimes dècades". A les tertúlies de Libertad Digital alguns comentaristes han acusat tots els presidents espanyols de "negligència transversal amb certes conductes règies". A més, han aprofitat l'episodi per lamentar les "intromissions intolerables" del monarca en les qüestions del govern de l'Estat.

Una altra de les cares conegudes del grup és l'escriptor Fernando Sánchez Dragó, que afirmava a El Mundo : "Vénen dies convulsos. Només ens faltava això. Ens hauran d'intervenir. Però, darrere l'onada jacobina que convertirà la Zarzuela en parc temàtic, arribarà una altra Constitució. Benvinguda sigui, si torna la unitat a Espanya. Que d'aquesta manera quedi del tot deslligat el que Franco va lligar".

La nació espanyola i el monarca

Al desacomplexament del Tea Party mediàtic, s'hi han sumat ara personatges públics com l'exbanquer Mario Conde, la milionària Carmen Lomana i l'articulista Raúl del Pozo. El primer, un habitual de la cadena de televisió Intereconomía, ha assegurat que "la monarquia ha de fonamentar-se en la societat civil i no deixar-se segrestar pel sistema". De nou, la identificació del rei amb un model d'estat que aquests sectors titllen de caduc i que voldrien superar per la via de la reunificació. "La nació [espanyola] ha deixat que l'Estat es corrompi", deia Losantos en un article recent. I denunciava una suposada corrupció "des del rei fins a l'últim mico".

Tot i això, les veus republicanes són comptades entre els dirigents del PP. Com a mínim en públic. En els últims temps, només la delegada del govern espanyol a Madrid, Cristina Cifuentes, que ha crescut a l'ombra d'Esperanza Aguirre, ha admès que és "republicana per convicció". Tot i això, va matisar: "Hem tingut molta sort amb el rei Joan Carles". Ho va dir abans de l'última polèmica.

La dreta més ultra comença a veure en el rei un problema.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT