Les receptes gregues a la crisi econòmica
Antropòleg resident a grèciaGrècia es despertava el 23 de febrer amb la convocatòria de la primera vaga general de l'any. Tenint en compte que l'any passat n'hi va haver una vuitena i que la conjuntura enguany no és massa favorable, tot fa suposar que el 2011 anirà pel mateix camí. De fet, les mesures aplicades pel govern de Giorgos Papandreu, tot seguint les directrius del Fons Monetari Internacional (FMI), estan portant el país a una nova onada de movilitzacions.
Després de les revoltes que van sacsejar el país hel·lènic el desembre de l'any 2008, que van servir per mostrar el malestar general, el país torna a entrar en una dinàmica contínua de protestes. Una dinàmica que no ha deixat de reproduir-se de manera intermitent, tot i patir una certa davallada durant l'aclaparadora victòria del partit socialista a les eleccions generals de l'octubre del 2009, però que es va tornar a activar amb les diferents mesures d'austeritat aprovades pel nou govern. Això ha suposat una retallada de les pensions, dels sous dels funcionaris i un increment de l'IVA, que ja arriba al 23%. Les manifestacions ens van tornar a desinflar al maig després de la tràgica mort de tres empleats d'un banc d'Atenes per culpa d'uns còctels Molotov.
Continuïtat
Amb tot, la impopularitat de les mesures no va ser suficient perquè el partit del govern notés el desgast que suposava la seva acció governamental durant les eleccions municipals del novembre passat, i el Pasok es va mantenir lleugerament per sobre de Nea Demokratia, encara que l'abstenció va ser gairebé del 50%, un fet insòlit a Grècia. L'apel·lació al discurs de la por del primer ministre per una possible fallida econòmica va fer efecte.
La situació a Grècia ha arribat a un punt en què no hi ha cap setmana en què un sector econòmic no es declari en vaga. Durant els dos últims mesos, farmàcies, enginyers, advocats, hospitals, mitjans de comunicació i transports públics han encapçalat les lluites més visibles contra les retallades laborals i la privatització del mercat. Aquest context ha fet que un personatge tan destacat com el compositor Mikis Theodorakis impulsi una plataforma ciutadana de salvació nacional, que sorgeixin associacions de caràcter localista o que es creï un moviment organitzat per no pagar el bitllet del transport públic o per rebutjar l'allargament de l'explotació de les autopistes ("Jo no pago").
Amb aquest malestar, no és estrany que dimecres els carrers de les principals ciutats gregues oferissin una estampa similar a la del maig passat. Davant el perill d'una societat cada vegada més mobilitzada, l'Estat grec està entrenant l'exèrcit per si fes falta reprimir els manifestants, segons anunciaven els mitjans la setmana passada. "Hem correspost a la crisi econòmica, però no hem dominat la crisi social", deia en unes declaracions a France 2 el director de l'FMI fa uns dies. Doncs això, a Grècia ja es preparen per dominar-la.
