A la recerca d'un pla polític per rellevar Gaddafi
Una quarantena de països que formen part de la coalició contra el règim libi s'apleguen avui a Londres per fer balanç dels primers deu dies de bombardejos i discutir l'escenari post-Gaddafi.
"La solució militar no és l'única". Fins i tot el secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, va insistir ahir en la necessitat d'elaborar una estratègia política per assegurar-se el final de Gaddafi a Líbia. Això és el que avui estudiaran a Londres els ministres d'afers estrangers i altres representants d'una quarantena de països que participen en la coalició internacional contra el règim libi. A més de França, el Regne Unit, els EUA o Espanya, hi seran Qatar, Jordània, els Emirats Àrabs Units, l'ONU o la Unió Africana, entre altres.
Hores abans de la trobada, el primer ministre britànic, David Cameron, i el president francès, Nicolas Sarkozy, van emetre un comunicat conjunt per demanar a Gaddafi "que marxi immediatament" i per suggerir als seus acòlits que se'n separin "abans no sigui massa tard". En el text, els dos mandataris van encoratjar els membres del Consell Nacional de Transició de Líbia, que aplega 31 representants de les principals ciutats del país, a instaurar un diàleg polític nacional per iniciar un procés de transició que porti cap a una reforma de la Constitució i l'organització d'eleccions lliures.
La reunió de Londres serà també el moment de mostrar la unitat de la comunitat internacional contra Gaddafi, que s'ha vist qüestionada per les desavinences sobre l'abast de la resolució de l'ONU que preveu "totes les mesures necessàries" per fer front a la repressió sagnant de Gaddafi. Les crítiques als bombardejos de la coalició contra el règim libi van dividir fins i tot països que comparteixen taula a la Unió Europea o l'OTAN.
El pla polític, més divisions?
Però la imatge d'unitat no serà fàcil després que ahir Itàlia desvelés un pla polític propi que preveu l'exili del president Gaddafi, sense ni una paraula sobre la justícia internacional. La iniciativa no va agradar gaire ni al Regne Unit ni a França, que lideren la intervenció. Qui guanya punts per erigir-se com a mediador amb Gaddafi és el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, que és dels pocs que mantenen línia oberta amb Trípoli.
