Sense recessió no baixaran els tipus

Berlín.Jean-Claude Trichet va fer ahir un senyal d'alarma. "Els riscos per al creixement econòmic a l'eurozona han augmentat", va assegurar el president del Banc Central Europeu (BCE) després que el consell de govern d'aquesta entitat decidís "per unanimitat" mantenir els tipus d'interès en un 1,5%. Els riscos inflacionaris en l'àrea de la unió monetària estan bastant equilibrats, va precisar, però l'economia "creix moderadament, subjecta a una incertesa particularment alta".

El BCE espera un creixement del PIB de l'eurozona el 2011 d'entre l'1,4% i el 1,8%, davant l'1,5%-2,3% previst anteriorment, mentre que per al 2012 preveu un marge d'entre el 0,4% i el 2,2%, quan es confiava d'arribar al 2,8%. La inflació continuarà per sobre del límit del 2% -estable entre el 2,5 % i el 2,7%-, però l'índex millorarà el 2012 amb la previsió de situar-se entre 1'1,2% i el 2,2%.

Tot i enfonsar els pronòstics conjunturals, Trichet es va cuidar prou de garantir que hi haurà una baixada dels tipus d'interès. És més: és altament improbable que tingui temps de fer-ho perquè a l'octubre deixarà la presidència del BCE. A l'abril i al juliol l'ens emissor va apujar els tipus un 0,25% fins a l'actual 1,5%.

Els interessos alts ajuden a combatre la inflació, però també encareixen els crèdits i, de retruc, es pot enverinar així les economies més afeblides. És per això que alguns economistes ja reclamen una baixada de tipus d'interès per allunyar la por creixent d'una recessió, però, des d'Alemanya, diversos analistes veuen improbable que el BCE afluixi. Només desvaloritzaria el preu dels diners si la crisi del deute augmentés i es donés una situació de gran recessió, coincideixen els economistes del Commerzbank, Jörg Krämer, i del banc Berenger, Holger Schmiedling.

Al mateix temps que no va posar en perspectiva cap reducció de tipus, Trichet va aprofitar per urgir els països perifèrics "a aplicar de manera decisiva i audaç les reformes estructurals integrals acordades per millorar la seva competitivitat i el seu creixement potencial a llarg termini". D'Espanya i d'Itàlia va comentar que s'han orientat pel bon camí amb les últimes mesures, però que cal continuar amb les reformes i, fins i tot, accelerar-les per "anar per davant dels esdeveniments". Molt més dur va ser amb Grècia: "És per al mateix interès dels grecs que cal aplicar aquests difícils ajustaments. Seria un error enorme no fer-ho".

El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, va remarcar que la situació d'Atenes és "greu" i per això va defensar l'ampliació del fons de rescat. "No podrem estalviar-los la solució dels seus problemes estructurals, però Alemanya serà solidària", va resumir Schäuble.

Ferm amb Grècia, Trichet es va reservar, però, la resposta més irada per atacar els polítics que han qüestionat el BCE per haver comprat bons perifèrics. "Són Merkel-bons", va ironitzar el líder socialdemòcrata alemany, Sigmar Gabriel. "La nostra independència és impecable. I si hem actuat així és per la fragilitat dels governs", va etzibar.

Pla de xoc d'Obama

El president dels Estats Units, Barack Obama, va fer ahir a la nit -la matinada catalana- una crida al Congrés perquè aprovi el seu pla d'ocupació. L'atur del país continua ancorat en el 9,1%, una xifra molt alta per a l'economia nord-americana. Obama va presentar un pla d'inversió de 300.000 milions de dòlars (214.000 milions d'euros) per crear llocs de treball i estimular el creixement econòmic. Tot i així, la iniciativa serà molt complicada d'aprovar ja que toparà amb la quasi segura oposició dels republicans.

Obama preveu una retallada d'impostos per a les classes mitjanes, ajudes per als aturats i un augment de la inversió pública per crear infraestructures. Les mesures, però, suposen un augment de la despesa, un tema tabú per als republicans. L'èxit d'aquest pla serà clau per a la seva reelecció el 2012, informa Núria Ferragutcasas des de Washington.