Mingora (Pakistan)Han passat 11 mesos des que el Mohamed va ser rescatat per l'exèrcit d'un dels camps d'entrenament per a terroristes suïcides del grup pakistanès Tehrik-i-Taliban (TTP) a la vall de Swat. No obstant això, cada nit torna a la seva ment el mateix malson. Aquest adolescent de 16 anys va ser segrestat l'abril del 2008 per uns desconeguts armats a la sortida del col·legi a la localitat de Mingora, capital de la vall de Swat, que va estar sota control dels insurgents des del 2007 fins al juliol del 2009, quan els militars van aconseguir expulsar-los després de llançar una operació a gran escala a tota la vall.
"Uns tipus que empunyaven un Kalàixnikov es van acostar i van amenaçar de matar-me si no m'unia a ells", explica el Mohamed, que detalla que al campament, on l'apallissaven "contínuament", van obligar-lo a treballar de cuiner i a cavar forats a la carretera. Segons el jove, "no hi havia manera d'escapar-se, van rentar-me el cervell i em van convèncer que ataqués l'exèrcit pakistanès perquè era aliat dels Estats Units".
El Mohamed va ser adoctrinat en la disciplina talibana i va rebre entrenament en combat i maneig d'armes. Al campament hi havia uns 100 reclutes adolescents d'entre 14 i 17 anys. "Primer ens obligaven a recitar l'Alcorà durant moltes hores al dia sense donar-nos gens de menjar o beguda. Un mul·là ens explicava que la Jihad és matar els enemics de l'islam i que els membres de les forces de seguretat i de l'exèrcit eren uns infidels i per això calia matar-los", explica el jove.
Als que feia més temps que eren allà els enviaven a les àrees tribals del Pakistan i el veí Afganistan per actuar de vigilants i detectar combois de l'exèrcit o de l'OTAN per atacar-los. Uns altres van haver de recórrer els pobles on havien viscut "a la recerca de més joves reclutes", recorda el Mohamed.
"L'única cosa que tots teníem en comú era la creença en la justícia de matar -assegura l'exrecluta-. Tots esperàvem la mort abans d'arribar a l'edat adulta". Ara el Mohamed intenta superar aquell trauma a l'escola Mishal, a la localitat de Barikot, pròxima a Mingora.
Altres adolescents reclutats pels talibans reben tractament al centre Sabaoon (que en paixtu significa la primera llum de l'alba), situat al districte de Malakand, al nord del Pakistan. El centre de rehabilitació de Mishal, gestionat per l'exèrcit pakistanès, va obrir les portes el setembre del 2010 per ajudar centenars de joves i adults destinats a convertir-se en bombes humanes. Aquí, els psicòlegs i terapeutes els ensenyen el fet que la vida és més bona opció que la mort.
De la immolació a la vida
"Les teràpies consisteixen en un coneixement real de l'islam, els comportaments socials i un tractament psicològic per convertir-se en més bones persones. Són joves que estan psíquicament trastornats i necessiten una bona disciplina per recuperar la normalitat", explica a l'ARA el psicòleg Faisal Montash.
Segons Montash, molts nens van sentir-se atrets per "l'arrogància dels combatents islàmics de pèl llarg". D'altres hi van ser portats a la força pels insurgents, que reclamaven reclutes i diners als vilatans. Alguns fins i tot "van ser venuts pels seus pares per 25 mil rupies (uns 200 euros)", que era el preu que pagava el grup pakistanès del TTP per un adolescent sa.
Per a la majoria d'ells, Mishal és la primera escola apropiada a la qual han assistit. Aules amb pupitres i pissarra per aprendre anglès, matemàtiques, història i religió. Un camp de terra per jugar a voleibol i al criquet. Una sala amb ordinadors per aprendre informàtica i un menjador per fer tres menjars al dia.
