De vegades la mateixa conjunció astral que aquests dies permet gaudir d'una lluna esplèndida ens ofereix situacions delicioses. El president Mas va aterrar ahir a Londres i es va trobar que els rotatius anglesos informaven que el govern britànic vol accelerar el referèndum d'independència d'Escòcia. Què li devia passar pel cap? Ell va al cor de la City a intentar millorar la imatge de Catalunya (acusada de malbaratadora pels corresponsals a Madrid del Financial Times i The Economist ) i a denunciar l'espoli fiscal que pateix per part d'Espanya, i uns passos més enllà els assessors jurídics de Downing Street estudien quina data els convé més perquè la consulta escocesa fracassi. El contrast és tan bèstia amb l'escenari que li toca gestionar que devia pensar que era una broma de mal gust. El president, atrapat entre l'asfíxia financera i la dependència política del PP, no es pot permetre grans alegries. Però la lliçó britànica és clara i evident: en democràcia cap lluna està prohibida.
