Publicitat
Publicitat

RESPOSTA A LA CRISI

El PSC marca distàncies amb el full de ruta dels assessors

Els experts reforcen el Mas liberal i aposten pel concert

Dos dies per estudiar-se el document i sis hores per debatre'l en una cimera anticrisi que serà molt concorreguda. Divendres, al Palau Reial de Pedralbes, compartiran taula els grups parlamentaris, els agents socials, el Govern en ple i el comitè de quinze experts triats per Salvador Alemany i Artur Mas. No serà un format fàcil ni còmode, però és cert que, si hi ha consens, naixerà reforçat i sense ombra d'il·legitimitat. Per fer els deures previs tothom esperava amb candeletes el document base que havia de redactar el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (Carec), que es va enviar i fer públic ahir. Un cop rebut es va constatar que potser n'hi hauria hagut prou amb haver llegit amb atenció el programa electoral amb què CiU va concórrer a les eleccions del 28-N o amb escoltar la música que, en política econòmica i social, ha interpretat la federació nacionalista tant a Barcelona com a Madrid en els últims anys.

Lluny d'optar per l'ambigüitat, el Carec, que lidera el president d'Abertis, Salvador Alemany, va apuntalar el discurs liberal que practica CiU i que, davant el context econòmic advers, toleren sectors de l'esquerra, singularment del PSC (i el PSOE) i d'ERC. Entre les propostes sobresurt un tipus únic de l'impost de la renda sobre les persones físiques (una idea, per cert, amb què ja va flirtejar Zapatero abans i després d'arribar a la Moncloa), un únic contracte laboral que simplifiqui el mercat, reduir els funcionaris a l'administració i introduir el copagament en serveis públics.

Un model fora del règim comú

Més enllà del terreny purament ideològic, els experts també avalen la gran oferta electoral de Mas: el pacte fiscal. Ells, però, fugen de l'ambigüitat terminològica d'alguns dirigents de CiU i del mateix president. Aposten clarament perquè Catalunya tingui un model "propi" com és el concert basc i el navarrès, que situen com a exemple, i perquè surti del règim general, un estatus imposat per l'Estatut del 2006 i refermat per la sentència del Tribunal Constitucional del juny del 2010. De manera inequívoca els experts consideren que Catalunya ha de recaptar i gestionar tots els impostos i després acordar bilateralment amb l'Estat quina és la seva quota de solidaritat.

El Carec legitima i carrega de raons el discurs econòmic de Mas, que en una primera fase està marcat per les retallades i en un segon estadi passarà per una nova relació fiscal amb l'Estat i una agenda de reformes a Barcelona i a Madrid que, segons els nacionalistes, ni el tripartit ni Zapatero han estat capaços d'encarar els últims anys. El Govern agafa revolada per escometre-les i es legitima davant crítiques futures.

Les quaranta-vuit pàgines que Presidència va fer arribar als grups parlamentaris de bon matí van rebre tota mena de valoracions al llarg del dia. Pel que es va veure, el consens amb el principal grup de l'oposició serà difícil, tot i que hi havia instal·lada la sensació que la feina prèvia amb el PSC anava en bona direcció. Abans de llegir el text, els grups petits donaven per fet que els socialistes es conformarien amb poc més que un document inconcret i l'aval a algunes mesures del Govern Montilla, com revisar el 2008 l'Acord per la Competitivitat i la Internacionalització de l'Economia, pactat el 2005.

De fet, el duel dialèctic entre Artur Mas i el cap de l'oposició, Joaquim Nadal, va ser, de nou, cordial. Mas entomava al ple la pregunta del dirigent socialista després de defensar davant una Alicia Sánchez-Camacho abonada a la crítica destructiva la feina feta per Montilla en el marc de l'Acord per la Competivitat. El president va apel·lar al "to positiu" del PSC i Nadal a "anar més enllà" de la cimera de divendres, cosa a la qual Mas va accedir.

A l'hemicicle, els grups es van queixar que havien rebut el document dels experts tard i Mas va recordar a l'esquerra que a ell encara li feien pitjor enviant-li la paperassa de les reunions la nit abans. Tot, segons els últims resistents de l'anterior Govern que encara corren pel Parlament, per cuinar abans amb els agents socials les receptes anticrisi de Montilla, que Mas no pensa desmuntar.

Oposició a les "antípodes"

A la tarda, les tornes es van invertir amb el document paït. Jaume Collboni, exponent del new PSC , partidari no només d'una oposició "implacable" sinó també contundent i regular, va presentar com a molt llunyà el pacte i va parlar d'"antípodes". Del concert ni piu, perquè la cosa va per llarg, però ja va deixar clar que de copagament o d'una única modalitat de contractació ni parlar-ne. Per evitar tancar-se totes les portes, Collboni va treure rellevància a la feina del Carec i es va enrocar que les propostes les ha de fer el Govern i que encara s'esperen. Sí que va mostrar-se d'acord amb aspectes com les infraestructures, la innovació o la internacionalització.

Un cop més -agradi més o menys a la militància i la votància de CDC- la del PP tornava a ser l'única mà estesa: "Tenim una coincidència plena amb el document, encara que és genèric", va indicar Enric Millo.

ERC, que al matí tenia ordida una estratègia per posar en contradicció CiU i el PSC intentant forçar que aparegués el concert a les conclusions, va quedar desarmada. No els va quedar més remei que fer costat a ICV-EUiA, que denunciava el flaire dretà i neoliberal de les propostes. Tot obert per divendres. El consens polític està verd.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT