Publicitat
Publicitat

RELIGIÓ

Mohammed Halhoul "En la reforma de la llei de centres de culte hi ha hagut precipitació"

Negociació "El diàleg ens ha de permetre diluir la sensació de decepció de la reforma"Catalunya "Sempre havia estat catòlica i ara també hi ha altres religions"

Mohammed Halhoul, portaveu del Consell Islàmic i secretari general de la Federació Islàmica de Catalunya, ha assumit la presidència del Grup de Treball Estable de Religions (GTER). L'entitat, que agrupa els representants oficials de les principals confessions religioses del país i és un referent a Europa, reclama protagonisme.

Els poders públics reconeixen prou les aportacions que poden fer les comunitats religioses?

Sí, però necessitem enfortir aquest reconeixement. El polític encara és reticent al contacte amb els grups religiosos. La nostra tasca no és senzilla, perquè ens toca convèncer els polítics que som interlocutors vàlids i que aportem el nostre granet de sorra per avançar en aspectes culturals, educatius i socials.

En la reforma de la llei de centres de culte, el Govern els ha tingut en compte, tal com reclamen?

Hem de reconèixer que vam ser avisats de la reforma, però els passos es van fer a corre-cuita i el GTER no va disposar de temps per poder fer una acció conjunta. Ara que s'ha fet l'avantprojecte i els tràmits es troben al Parlament, s'obre un segon procés i estem en contacte amb el Govern. En la primera fase, havíem presentat al·legacions, de la mateixa manera que ho van fer cadascuna de les comunitats religioses. Entenem que el debat està obert.

El Govern ha comès errors quan ha afrontat la revisió de la llei?

Hi ha hagut un problema de precipitació. En la reforma de la llei s'han millorat algunes qüestions, com el fet de d'ampliar de cinc a deu anys el termini per regularitzar els centres de culte. El punt més conflictiu és el de la reserva de sòl per a usos religiosos en l'ordenament urbanístic futur. Enteníem que això era un guany, perquè teníem la Generalitat com a referent en el moment que un municipi no feia la reserva si tenia la petició d'una comunitat religiosa. Hem perdut la sensibilitat que havíem sentit en l'anterior llei.

I això suposa un retrocés?

Sí. Al Consell Islàmic diem que és un retrocés en el reconeixement de la llibertat de culte i en l'enfortiment de la presència de la religió en l'espai públic. El diàleg amb el Govern ens ha de permetre trobar l'encaix per diluir la sensació de decepció.

Fins i tot la Fundació Catdem, de CDC, ha criticat la reforma.

Som conscients que els ajuntaments no estaven d'acord amb l'anterior llei, tot i que entenem que no els lligava de mans. Hem de buscar un punt d'entesa perquè tothom estigui més tranquil. El que sí que ens faria mal és que hi hagués un tracte aleatori en funció de l'ajuntament que prengui la decisió, sense tenir en compte l'essència de la llei. La nostra por és que la decisió depengui d'una lectura subjectiva.

Entén que el Govern plantegi prohibir el burca i el nicab al carrer?

Des del punt de vista del Consell Islàmic, respectem l'argument de la seguretat, però volem estudiar si es produeix una limitació de drets quan tinguem una proposta consistent sobre de la taula.

Prohibir el vel integral al carrer és seguir l'exemple francès.

Ens hem de preguntar quins resultats ha donat el model francès. A Catalunya podem buscar més solucions que la prohibició pura i dura sense cap fonament.

Els imams han demanat un pacte per a la normalització religiosa.

Al Govern li toca fer els seus deures en la normalització de la pluralitat religiosa, per exemple amb la formació dels professionals que tenen tasques de gestió a l'administració. Les polítiques d'immigració i de religió no sempre han de ser les mateixes. Hem de tenir clar que aquest país sempre havia estat catòlic i que ara també hi ha altres religions.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT