"El règim ja està vençut moralment i políticament"

Dotze dies i força violència després, la plaça de l'Alliberament continua plena.

La plaça Tahrir és molt simbòlica però hi ha manifestacions a tot el país. El règim ja està vençut. Està moralment vençut, des del dia que va donar l'ordre de matar gent. Està políticament vençut perquè té centenars de milers de persones al carrer demanant a Mubàrak que plegui. El que em preocupa és el procés que pot fer el dictador perquè, amb el desafiament de la protesta, es torna com un lleó ferit. Se sent traït per un poble a qui ell ha servit tota la seva vida.

Vostè és membre de Kefaya (Prou), un dels moviment opositors darrere d'aquesta revolta.

Jo sóc un novel·lista. El 2003, un grup d'intel·lectuals vam decidir que havia arribat el moment de dir prou al règim. Vam obrir la porta a moltes altres manifestacions i les protestes han anat creixent. Són els bloguers els que van començar tot això, tot i que no pensaven en una revolució. Ells van fer una crida a manifestar-se i ha estat com un somni. Es va produir el moment revolucionari en què coincideix moltíssima gent esperant que algú faci la crida a la mobilització.

Amb qui està l'exèrcit?

Aquí l'exèrcit és un orgull nacional. Dimecres passat, però, es va equivocar. Va deixar que criminals amb ganivets i còctels Molotov creuessin les línies dels soldats i entressin a la plaça. Espero que només fos un error dels soldats que havien de garantir la seguretat de la zona i que això no representi un posicionament de l'exèrcit.

Jo vaig ser a la manifestació. Hi va haver gent que va rebre trets al meu costat. No em puc imaginar un dia pitjor. Després d'aquests crims no crec que els manifestants estiguin disposats a un compromís amb un dictador que ha demostrat d'una manera tan clara per què ho és. Ningú no es farà enrere.

I quina sortida digna es pot oferir a Mubàrak?

Ningú vol que Mubàrak hagi de fugir d'amagat. Tothom a Egipte li reconeix el que va fer lluitant pel nostre país, fins i tot aquells que avui li demanen que se'n vagi. Es pot quedar en aquest país tot el temps que vulgui. Només volem que dimiteixi. No demanen res d'únic o d'especial, només que es respectin els nostres drets.

Què ha canviat aquesta revolta?

La revolució és com una gran història d'amor, que sempre et fa millor persona. La revolució ha tret el millor de nosaltres. El més important després d'aquesta revolta és que la gent sentirà que tenim dignitat. Durant tots aquests anys he escrit als meus articles i les meves novel·les la paraula poble. Però no he sabut el seu veritable significat fins que ha començat la revolta. Tahrir és tota una societat, diversa i liberal. El millor d'Egipte és a la plaça. La protesta és general. Hi ha Doctors pel Canvi, Escriptors pel Canvi, Artistes pel Canvi, fins i tot Nens pel Canvi (riure sorneguer). Aquí tothom està pel canvi excepte Mubàrak.

Al-Aswany és un escriptor que continua fent de dentista en una consulta modesta perquè li agrada parlar i prendre el cafè amb els seus pacients. Com molts dels concentrats a la plaça Tahrir aquests dies, té la veu rovellada de tant cridar. El mòbil no ha parat de sonar durant tota l'entrevista. És aquella versió de La vie en rose en la trompeta de Louis Amstrong. Està cansat però reconeix que des de fa dies ningú dorm gaire a Egipte. Tampoc Mubàrak.