The New York Times - El CaireEl govern sirià va assegurar dilluns al vespre que un conjunt de "bandes armades" havien matat almenys 120 agents de policia, forces de seguretat i civils en un poble a prop de la frontera amb Turquia, un recompte que -si és cert- suggereix un canvi molt violent contra la línia dura del règim del president Baixar al-Assad.
Però moltes de les figures de l'oposició i residents locals han desmentit la versió oficial dels mitjans de comunicació sirians sobre el que estava passat a la ciutat de Jisr al-Xugur, al nord del país. Alguns consideren que el règim va contestar a la deserció de desenes de soldats enviats a assetjar la localitat dissabte i que haurien buscat "refugi amb els ciutadans" de la ciutat, segons un comunicat d'un grup de l'oposició, el Comitè de Coordinació Local de Síria.
Una massacre d'homes armats
Els mitjans locals descrivien dilluns com una "massacre" d'homes armats i no identificats els fets a la ciutat i van explicar que els residents estaven "demanant" la intervenció de l'exèrcit. Però la televisió estatal va donar pocs detalls de les morts i no va difondre imatges de la ciutat. En lloc d'això, durant tot el dia una estimació del nombre de morts s'anava actualitzant en un comptador a sota de les pantalles de televisió sirianes.
Ni la versió dels fets del govern ni la de l'oposició s'han pogut confirmar de manera independent, però les dues podrien representar una mostra de l'escalada de violència en l'aixecament popular -i la repressió sagnant del govern- que s'ha apoderat de Síria des de mitjans de març. Tot i que les protestes a la majoria de ciutats sirianes han estat pacífiques, el govern del president Baixar al-Assad ha denunciat que s'enfronta a una insurrecció armada orquestrada per extremistes i terroristes, segurament per justificar l'ampli desplegament de tropes i tancs per aturar els dissidents.
Hi ha hagut xocs esporàdics entre opositors del règim durant la revolta i les organitzacions pro drets humans no han descartat la possibilitat de represàlies violentes contra les tropes per la gent que viu a Jisr al-Xugur, una àrea sunnita amb un llarg historial de suport al grup islàmic dels proscrits Germans Musulmans.
Tant el servei d'internet com el telèfon estaven tallats dilluns a la nit, però els residents que es van aconseguir comunicar descrivien escenes de fugides massives i barricades construïdes a corre-cuita al carrer per defensar-se dels atacs de les forces de seguretat.
"L'exèrcit s'ha dividit, la confrontació és entre ells", va dir Saeb Jamil, un activista local que va assegurar que estava ajudant a passar població a la frontera turca. "L'exèrcit s'està confrontant amb el mateix exèrcit". No queda gens clar si els residents van participar en els enfrontaments entre dissidents i forces lleials a Al-Assad. Camille Otrakji, una activista política i blogaire nascuda a Damasc però que viu a Montreal, va dir que el país és un polvorí esperant una espurna, sobretot des que els disturbis i tensions es van perllongant. "No fa falta gaire perquè la gent comenci a fer servir les armes", reflexionava Otrakji. "Mai podràs controlar a tothom als carrers. Si fas enfadar massa la gent, les armes hi són, i aniran a buscar-les".
La ciutat de Jisr al-Xugur ahir encara era objectiu d'una operació militar que va començar dissabte a la nit. Els atacs des d'helicòpters i vehicles blindats amb metralladores van matar més de dues dotzenes de persones i van desplaçar les forces d'altres ciutats com Latakia i Homs, segons van dir els opositors.
Diferents efectius de les forces de seguretat es van començar a enfrontar diumenge al vespre en un districte de la ciutat i aviat es van desplaçar cap a una àrea 19 quilòmetres a l'est, va explicar Jamil. També va descriure que dilluns a la nit vivia en una "ciutat fantasma". La majoria de la població havia marxat, va explicar, menys un grup que es mantenien unit i amagat per defensar-se dels saquejadors i preparar-se per a un nou assalt militar. Però un altre resident, de 28 anys i que només va donar el nom -Omar-, va dir que els enfrontaments continuaven dilluns entre "desenes de soldats" que havien desertat per defensar la ciutat, d'una banda, i membres dels serveis d'intel·ligència i agents de paisà de l'altra.
L'atac més contundent
Durant setmanes, els líders de l'oposició han informat de desercions i morts a Jisr al-Xugur. "Un dels arguments que he sentit és que el règim és particularment dur a les ciutats frontereres perquè tenen por d'una altra Bengasi", deia un dissident i professor d'història de la Universitat Estatal de Shawnee a Ohio, referint-se al bastió rebel libi.
